La Generalitat ha publicat la traducció al català del llibre «Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman» :

«Programari lliure, societat lliure: Recull d’articles de Richard M. Stallman»

Aquí el trobareu en varis formats lliures [1]:

• Versió en PDF (2,18Mb)
• Versió en Open Office (SXW) (1,93Mb)
• Versió en Text pla (TXT) (705Kb)
• Tot el llibre en versió HTML estàtica (zip, 6,17Mb)
• Format Plucker per a ordinadors
  de butxaca (zip, 614Kb; adaptat per PalmCAT)

N’afegeixo una, en OpenDocument (1,3 MB). Cada cop hi ha més programari que l’enten, així no importa tirar d’OpenOffice.org si no es vol.

ÿs una bona traducció. L’original no és fàcil i n’ha sortit un text bell i ben resolt.

He vist d’aprop el procès de traducció perquè l’agost passat en Richard M. Stallman ens va demanar [2], a Ricardo Galli i a mi, que la reviséssim i donéssim el nihil obstat ⿿definició del traductor.

No se quan temps duu publicat i potser algú troba que la noticia és vella. Ho vaig saber ahir, per casualitat, parlant amb en Marcelo D’Elia Branco de la bona iniciativa d’impulsar des de la Generalitat una biblioteca lliure en català. Han fet la traducció de dos bons llibres de capçalera sobre la necessària –i cada cop més escassa– llibertat a la societat de la informació. El tercer està a punt d’arribar ;).

Cal que llegiu aquest llibre si teniu dubtes sobre el programari lliure. Si voleu triar entre soroll i senyal, entre mites i llegendes o la realitat. Serveix per a veure que qüestions bàsiques discutides avui, fins al punt de fer basarda, ja estaven prou comptades i debatudes al 1984. Que tot plegat està molt raonat, les paraules molt mesurades i no hi ha cap fanatisme, sinó molta praxi i anàlisi per assolir l’ètica, això és, «uns principis normatius dels quals es deriven uns deures i unes obligacions».

No vaig poder-me estar d’avançar, aquí mateix, un parell de fragments:

• 24-11-2005
• 24-12-2005
• 12-01-2006

I també «Música lliure»

Aprofito l’apunt per una altre bona noticia relacionada:

Encarregar la traducció de llibres de capçalera, lliures, i publicar-los al web és important i necessari, però encara té més valor que des de l’administració també es mullin posant a la pràctica el que diuen aquests llibres.

ÿs el cas de l’edició d’un disc de música lliure. Vist l’ambient al ram musical és fàcil imaginar-se la feinada que comporta aconseguir que musics treballin per un projecte per a fer un disc del que se’n demani fer còpies a dojo. I en català!

No se si funcionarà, «la meva bolla de vidre té niguls», com sovint diu l’Stallman. Però és un cas de proactivisme admirable. Només s’ha fet un altre cop al planeta: la revista Wired, poca broma, i va tenir un èxit considerable.

En català costarà més… o no, en aquest cas sí que depèn de nosaltres: tenim Internet per a publicar i escampar la iniciativa. Serà interessant veure la capacitat de reacció de la Ret catalana davant qüestions socials tant importants com aquesta. Fins ara ho ha set prou, d’important, com per que el Gobierno perpetri una llei «de propietat intel·lectual» que de facto es carrega un dret civil que teníem des de fa molt: la còpia privada. ÿs tanta la força del costat restrictiu, que els mitjans que sí tenen influència avui mateix mesclen el compartir a Internet, com qui no vol la cosa, amb coses ben lletges.

Esmoleu els routers ;).

—
[1] He llevat el PalmDoc perquè no he trobat cap explicació clara sobre si és lliure o no. Només això: «Anyway, all the other viewers used the “open” PalmDoc format. Open only because somebody had reverse engineered it. Aportis wasn’t very forthcoming.» Ja direu coses, si en teniu més informació. Gràcies ;). En el moment d’escriure això els arxius en Plucker i PalmDoc no hi són al servidor culturalliure.org.
[2] De forma voluntària. Sense minutes, vull dir.