He trobat el capítol dedicat a Josep Pla del programa A fondo de TVE (any 1976). Què bo era en Pla! Comença dient-li això al presentador, en Joaquín Soler Serrano:
Hablando del nombre que ha puesto al programa, permítame usted una vaga crítica. Yo no creo en las profundidades. Dice usted que esto es una cosa de televisión en profundidad, o a fondo. Siendo joven leí André Gide que lo más profundo que tiene el hombre es su superficie. Claro está –esto lo quitará usted– que él era un pederasta. O sea, la piel.
Qué hemos de hacer: ¿una cosa a fondo que probablemente no existe, o hemos de hacer una cosa inteligible que sea superficial?
No van llevar l’adjectiu pel Gide.
2 comentaris. Leave new
[…] Qui té 40 anys, en Mezo o la lupa? S’aclareix al final de la frase, però per evitar el joc de paraules bastava posar un adjectiu ben trobat entre «Mezo,» i «de 40 años». Just allò que en Pla sabia fer tant bé. […]
Interessant aquesta cita, així com bo és saber que hi ha quelcom del Pla rutllant per les xarxes, i que ens permeti retrobar a aquest personatge de les lletres catalanes, o bé, pels més, ehem, joves, abastar més coneixement de les seves coses.
Tot i que, fins ara, trobo que el seu fort són les històries del mar i contrabandistes, haig de dir que dos llibres seus em tenen el cor robat. Un fou “cartes de lluny”, i l’altra, la meva lectura actual “Israel 1957”, en el que malauradament, ja ens parla dels conflictes d’aquella zona, i que practicament, 50 anys més tard, continuen igual.
Salut,
Josep