Llegeixo que un informe del 2011 deia que no calia tornar els mòbils de la legislatura del Pacte. Que a pesar d’això l’actual Govern els demana, i que és una «venjança de pobre»:

De no dar las explicaciones oportunas y lo que es más importante, justificar el cambio de criterio en nuevos informes tanto o más fundamentados que el emitido en 2011, el Govern estará demostrando actuar de forma que cabría definir como “venganza de pobre”, al exigir ahora a los políticos salientes un comportamiento que ellos no mostraron cuando fueron desalojados del poder.

No és la meva intenció donar explicacions aquí; just vull transmetre les meves impressions perquè això és un blog personal.

La primera impressió va ser que no era ètic utilitzar en Toni Vaquer, Cap de Servei de Telecomunicacions de la Direcció General de Desenvopupament Tecnològic. És un bon tècnic que té cura de la seva feina, un estil incompatible amb estranyes i sovint sorprenents manipulacions que s’usen en alguns estils de fer política. Aquest apunt també vol ser la meva contribució personal, per equilibrar la situació, explicant una cosa que fins ara no s’ha dit: En Toni Vaquer va fer un altre informe l’any 2015.

L’informe «Conservació de terminals mòbils per part dels alts càrrecs sortint a causa del proper canvi de Govern i petició de nova política en aquest cas» està signat el 15 de juny de 2015 i a Mallorca Diario no l’han vist, em fa l’efecte, o seria molt estrany demanar-nos «las explicaciones oportunas y lo que es más importante, justificar el cambio de criterio en nuevos informes tanto o más fundamentados que el emitido en 2011».

L’informe del 2015 comença recordant la situació del 2011:

• Els mòbils eren Blackberry. Van costar entre els 79 € dels bàsics i els 275 dels Bold d’alta gamma.
• El Servei de Telecomunicacions no podia assegurar al 100% de fiabilitat que la informació sensible quedés esborrada totalment.
• Pràcticament tots els terminals tenien més d’un any d’ús, amb senyals visibles d’ús, i a la pràctica ningú no els vol.
• Els mòbils de 79 i 275 Eur no s’havien pagat amb factures, sinó amb punts de l’operadora contractada [Movistar].

Tot seguit, l’informe explica què va passar a partir del 2011:

• Al juliol el nou Govern va decidir incorporar iPhone pel President i els Consellers.
• Els primers iPhone van costar 475 € cadascun.
• Posteriorment, durant la legislatura, tots els directors generals van rebre iPhone. Alguns de gamma alta, iPhone 6 per 640 € +IVA, i d’altres més econòmics: iPhone 5C a 375 € + IVA.

A continuació, hi ha una reflexió sobre la nova situació:

Ara bé, s’han produït unes condicions distintes a les d’altres legislatures. En primer lloc, els terminals mòbils que s’empraven per part dels alts càrrecs [fins al 2011] eren bàsicament de la mateixa categoria (mitja-alta) que els funcionaris de categoria similar a la de cap de departament, cap de servei o fins i tot cap de secció. Actualment [a partir del 2011], com s’ha indicat al paràgraf anterior, el nou equip de Govern va prendre la decisió d’incorporar els terminals tipus iPhone, de màxima categoria, per tots els alts càrrecs i caps de premsa. També és necessari comentar que s’han demanat varis iPhones de 128 GB, amb preu PVP de 899 euros (IVA inclòs), aproximadament uns tres mesos abans de les eleccions.

Si tornessin aquests mòbils, perquè són nous i cars, què passa amb les dades personals que contenen? Cap problema; això també ha canviat des del 2011. El Cap de Servei diu que «els terminals iPhone permeten ràpidament un reset de fàbrica que esborra totes les dades internes». L’informe inclou l’«Annex 1» titulat «Esborrar dades d’un terminal iPhone»  i l’«Annex 2» dedicat a explicar, passa a passa, la «Transferència de dades des d’un iPhone vell a un iPhone nou». A l’«Annex 3» hi ha un model de document, per signar, declarant que «el terminal està resetejat i, per tant, sense cap dada de caràcter personal».

Encara hi ha més canvis de criteri respecte al 2011: la situació econòmica. El Cap de Servei explica que al 2007 van quedar prou punts per a comprar els Blackberry del Govern del Pacte. Però al 2015 no, després de tant iPhone. Ni tant sols comprant els més barats (el model iPhone 5C) per a tothom.

Els hem demanat? Tal com vaig explicar en un altre apunt, al Govern del 2015 la política amb mòbils està basada en el sentit comú. El mateix sentit comú que va mostrar el Cap de Servei de Telecomunicacions en el seu informe del 15 de juny del 2015; el sentit comú que va fer que decidíssim que cal tornar els iPhone que tenen menys d’un any; és el sentit comú que m’ha fet explicar-vos-ho perquè no semblés allò que diuen, i que mai no m’havia passat pel cap: que us servim amb ànim de «venjança de pobre».

—
Foto: Kārlis Dambrāns al Flickr.