L’escalada quasi vertical del preu del petroli d’aquests dies m’ha recordat una predicció d’en Richard Stallman durant la seva visita a Mallorca. Mentre trescàvem per Tramuntana li explicava detalls històrics del paisatge: els boscs d’alzines on es criàven porcs autòctons que eren una font important d’ingressos, les parets de pedra seca aixecades a base de fer nets els sementers, els ametllers que ara gairebé només servien com a paisatge turístic d’hivern… Em va dir que calia anar pensant en recuperar totes aquestes activitats atàviques perquè en 5, potser 10 anys, el combustible seria tant car que la majoria de turistes ja no podrien venir.
A partir d’aquell moment, en Richard anava comentant, en passar-hi, els llocs on s’hi podria fer feina d’aquí a uns anys. Va dir que estaria bé que algú fes un article explicant el perill en que es troba l’economia de Mallorca i el publiqués a Internet. Potser aquest apunt de blog serveix d’introducció… hi ha qualque economista a la sala?
–Actualització a les 19h: Veig que baixen les accions de Repsol, però també les de Telefònica… a veure: si el preu de la benzina està pels niguls, ens desplaçarem menys i per tant telefonarem més. O no? Deu ser per mor dels mòbils, que deixaran de tenir sentit…
2 comentaris. Leave new
La qüestió no és només la substitució de l’energia sinó el canvi de dinàmica. Una economia del creixement és insostenible per se.
La pregunta ineludible és si cal ser sostenible, si la pròpia raó d’ésser -si n’hi ha cap, de teleologia- no és justament assolir el clímax i renéixer. O no renéixer, i que noves formes heretin l’erm.
Tan boniques que són les oliveres, i gustoses les olives… Quina enginyeria… I mossèn Eudald, que mos vol engiponar lo xip!
Sic transit gloria mundi
Quan vivia als Estats Units i explicava el preu de la benzina a Europa en general, els americans sempre em preguntaven el mateix: «i com és que accepteu pagar aquests preus?»
Mai no sabia donar-lis una resposta.