Per entrar al Vaticà no volen ni calçons curts ni tirants que mostrin les espatlles. Sembla que el problema de fons rau en exhibir algunes articulacions importants, que inclouen els genolls –els calçons fins als bessons estan permesos– però no els turmells ni els colzes, que a pesar dels coneguts problemes estètics dels colzes castigats o les connotacions eròtiques –passades de moda– dels turmells, inexplicablement aquestes dues articulacions es poden passejar a la vista sense rebre cap renyada.
Si tot plegat sembla recargolat, això no ha estat res. Per entrar a la Biblioteca Diocesana de Mallorca demanen ser client de Microsoft. Ho fan sempre en castellà, encara que es faci clic a «Benvinguts»:
Esta presentación contiene elementos que su explorador no puede mostrar correctamente. Esta versión está diseñada para utilizar versiones más modernas de Microsoft Internet Explorer.
Deixen continuar, però va fatal. Copipastada de la versió del navegador que he gosat usar per entrar-hi: Mozilla/5.0 (X11; U; Linux i686; rv:1.7.3) Gecko/20040914 Firefox/0.10. ÿs just el navegador que ara recomanen els experts de seguretat. El web està a un servidor Windows, conegut pels seus problemes de seguretat. Vatican.va està a un UNIX o Linux i no demanen Microsoft Internet Explorer. Ja saben a Roma de la despesa en llicències que fan per Mallorca? I que tempten el diable usant i reclamant al pròxim l’ús de programari insegur?
Al Vaticà la cosa s’arregla canviant la vestimenta. Fins i tot tenen paradeta de calçons llargs i mocadors per tapar les espatlles. Tot plegat a preu de canari jove, això sí. Però no importa firar-se allà. Si s’usen mocadors o calçons llargs d’altres parades, fins i tot d’altres marques, la visita al Vaticà no té cap problema conegut de compatibilitat.
Diuen que la realitat sempre supera la ficció. Cal afegir un grau: la virtualitat bítica sempre supera la realitat.
(Il·lustració de la portada del web de la Bibilioteca Diocesana de Mallorca)
