Sovint rebo missatges demanant-me detalls del català que escric. Alguns intenten corregir-me i altres altres pregunten pel significat d’algunes paraules i expressions. Les converses fan adonar-me que els blogs també poden servir per fer sonar variants d’arreu i oxigenar la nostra llengua.

No és fàcil fer-ho bé, perquè segons com s’usa –i se n’abusa– la variant de torn pot semblar una cosa xereca només apte per usos marginals o grotescs. En Gabriel Bibiloni ho descriu bé a un apunt de blog: «Del mallorquí pagès al palmesà bleda».

Els medis de comunicació han fet servei a l’hora d’esbombar, dins el territori .cat [1], les variants del català. Poden semblar bons per qui no coneix la variant de torn, però també són una forma de fer córrer distorsions. Quan estava pel Principat tota la informació sobre la variant mallorquina venia dels meus pares, padrins i el que podia pescar quan estava de vacances per l’illa. Ara que visc a Mallorca tenc més fonts d’informació i temps per escoltar-les, cosa que m’ha servit per adonar-me del festival d’incorreccions que estava col·leccionant com si fossin coses genuïnes. Ara també tenc ben clar que molts principatins no dirien pas «ses illes», si estiguessin ben informats, i molt manco per a quedar bé amb els illencs –o sí, però només amb cert redol d’illencs.

Cal anar tira a tira pe triar bé la variant que s’aprèn dels medis. Alguns filòlegs poden ajudar-nos a tenir criteri. En Bibiloni va escriure un article per parlar dels horrors lingüístics d’IB3 i també va aplaudir el català dels informatius de la mateixa casa. En Quim Monzó em deia:

De vegades baixo a la Rambla i compro el Diari de Balears per poder llegir una llengua oxigenada, tan diferent del llenguatge tevetresenc que hi ha als diaris de per aquí.

Ell és crític amb els diaris i amb TV3, una font que ha servit a molts mallorquins per conèixer una variant catalana del principat: la tevetresenca. El Diari de Balears fa quelcom assemblant amb les variants de les illes? Pel que he vist respecta el català que usa cada columnista i en té de prou bons.

Els blogs són un nou mitjà i els bloguers també podem servir per oxigenar el català. Cal que ho fem amb bons filtres, si no volem repartir gasos tòxics.

Per cert, despús-ahir vaig recuperar una paraula que feia molt no escoltava: «bollat» [2]. La va dir en Pep, «aquest està bollat».

—
[1] Un eufemisme passat pels bits que serveix per no dir «països catalans», car fa basarda pels refractarismes que comporta –i des de totes bandes.
[2] Volia copiar la definició del DCVB, però sovint –especialment els caps de setmana– el servidor web no funciona. No importa que faci una altre pantallada, diu el mateix que aquesta altre del 8 d’abril.
Imatge: web de la Generalitat.