Pels comentaris –sobretot a la bústia personal– me n’adono que no m’he explicat prou bé a l’apunt «Els que parlem d’ètica no hem de callar». Potser la literatura westerniana despista un poc 😉

Si algú ha pensat que parlo malament del nivell ètic dels empresaris usuaris de programari, no és així. L’ètica és un valor desitjable arreu, però la reclamo als empresaris autors de programari. Per això dic una frase que torno a repetir per destacar-ne la part final:

Estic segur que hi ha molts empresaris que estan interessats en els principis ètics dels informàtics que els atenen.

N’Eduard Elias es va referir a empresaris clients de programari als que no s’havia de parlar d’ètica en intentar passar-los a programari lliure. Em va semblar un panorama trist que no comparteixo. A l’apunt miro de llevar-li ferro amb la caricatura spaguetti-westerniana: aquestes coses passaven al far west, hem evolucionat!

Tenir poc interès en l’ètica no significa pas ser un criminal; els empresaris del far west descrits no era el tipus de persona que la comunitat coneixia com a delinqüent, precisament –no vaig parlar de «màfia» a l’apunt. Eren persones que vivien d’acord amb els rols de la seva època sense plantejar-se qüestions ètiques que els fessin treballar per una societat millor.

En vista que n’Elias també em van suggerir que callés, tot seguit em defenso: penso que hi ha empresaris clients de programari que sí estan interessats en les qüestions de la llibertat. Ho estan perquè s’han vist «agafats pels collons», tal com va retratar un subministrador de programari. Aquesta sí que és una pràctica digna del rol d’empresari del «salvatge oest».

Cal cercar la manca d’interès per l’ètica entre alguns empresaris de programari. N’hi ha molts que no volen saber res de programari lliure amb llicència GPL. Diuen que és restrictiva. El detall és prou revelador: per l’usuari d’informàtica les quatre llibertats de la GPL no són pas cap restricció. En qualsevol cas ho són per l’empresari de programari que veu restringides les seves aspiracions d’incloure res privatiu als programes que ofereix.

El programari lliure va sorgir per qüestions ètiques amb l’objectiu de protegir els interessos dels usuaris d’ordinadors:

El principal objectiu de la GNU és el d’oferir programari lliure. Fins i tot en el cas de què el sistema GNU no tingués avantatges tècnics respecte a Unix, tindria avantatges socials al permetre la cooperació entre usuaris, i avantatges de tipus ètic al respectar els drets dels usuaris.

—El Projecte GNU

Aleshores ¿perquè n’Eduard Elias diu que els usuaris no estan interessats en l’ètica?

No ho se, però ho he vist en altres casos dels quals sí en tenia més informació. Un nombre important dels que deien que l’«ètica no interessava als clients» estaven propers, per feina o amistat, a empresaris amb un parc important de «clients agafats pels collons». La idea a transmetre és: «Si l’ètica no interessa als consumidors [perquè també compren programes privatius i jo m’ho repeteixo fins que he aconseguit creure-m’ho], tampoc no importa que els informàtics li donem gaire importància; tolerar un % de codi privatiu dins els programes “open source” no és fer res dolent, és una estratègia comercial per defensar-nos de la competència.» [*]

Sí, just el % que permet mantenir la mà allà i agafant allò. El resultat és programes «lliures», però de llibertat condicional sota fiança. Perquè no dedicar a fer contents els clients tot el que s’inverteix en defensar-se de la competència? També serveix per aconseguir clients, amb la gran diferència que es fa positiu, anant a favor d’algú.

L’ètica hauria de tenir un pes molt important, puix que és un dels valors afegits principals del programari lliure. No és gaire important que alguns informàtics no vulguin saber-ne res; simplement forma part de la seva oferta. Els clients han de decidir quina és la millor oferta per a ells. Justament per això jo no puc amagar un valor afegit tan important a l’hora de presentar la meva oferta.

—
[*] Subratllo que no estic atribuint a n’Eduard Elies aquests motius perquè, repeteixo, no el conec prou. Però dic el que he vist en altres casos perquè és una realitat que constato: hi ha un bon nombre d’empresaris del ram informàtic que s’enfaden quan parlem d’ètica i programari lliure.