Perquè una imatge val més que mil apunts de blog, a can O’Reilly publiquen una col·leccio de pantallades de les noves Ubuntu 5.10 presentades just ahir:
- Ubuntu, la clàssica i marró amb escriptori GNOME, cada pic té detalls més fins.
- La Kubuntu és blava i guanya una K, la de l’escriptori KDE.
- La nova Ubuntu nom Edubuntu i és per a l’ensenyament, que bona falta fa. Mireu-la (no és un imperatiu).
Si t’agrada, pots descarregar el CD i instal·lar-lo a una partició buida de qualsevol disc del teu ordinador. No cal demanar permís a ningú, ni pagar ni acceptar cap llicència carregada de privacions. ÿs tot teu i pots fer-ne el que vulguis, fins i tot tantes còpies com necessitis per regalar-les o vendre-les. ÿs el que te ser lliure… a l’hora d’usar ordinadors, cal aclarir. No sense imaginar què passaria si es pogués fer el mateix amb altres coses bàsiques. Per exemple, copiar els nostres frigorífics després de tornar de compres, en estar ben plens, i enviar-los al Pakistan i Guatemala per FTP. O fer centenars de còpies i enviar-les allà onsevulla per e-mail. Si fos tant fàcil com copiar programari però un parell de fabricants ho prohibissin amb amenaces de presó o sancions esfereïdores, ¿els hi faries costat només usant els seus productes i acceptant fer bonda després de cada compra? Si és que no, ¿encara uses programari privatiu?
—
L’enllaç a les pantallades està en negreta. La imatge és de Kubuntu.org.
5 comentaris. Leave new
Potser ara vaig errat i pixo una mica fora de test… tot és possible. Com va això? Ubuntu porta per defecte Gnome, no? I doncs… això del Kubuntu, d’on surt? N’havia sentit a parlar però… un Ububtu amb KKde?
Bé, ja ho he dit, sé que existeix i l’he provat amb algun Live CD però no segueixo massa la pista dels Ubutus.
Alfons: Ubuntu va començar amb GNOME i ocupant un CD.
Quan van afegir KDE al catàleg no el van posar al mateix CD, sinó que en van encetar un altre i li van dir Kubuntu.
A l’hora de posar aplicacions per l’ensenyament, han fet un altre CD i li diuen Edubuntu.
Tots tres són independents: cada un té el seu instal·lador.
Això mateix a altres distribucions, com SUSE, es tracta diferent: una sola SUSE però que ocupa 5 CD dels que l’1 duu l’instal·lador. A l’hora d’instal·lar, demana si vols KDE o GNOME. En voler programes per ensenyament cal seleccionar, de la llista, el grup «Ensenyament». Sovint la majoria usa un 30% dels 5 CD que a can Ubuntu s’estalvien. També les preguntes a l’usuari –que si és novell s’atabala.
Amb el sistema d’Ubuntu han aconseguit no preguntar res de programari en instal·lar i que basti un CD.
ÿs només la cosa inicial, perquè després tothom té accés a tot via repositoris oficials de programari Ubuntu a Internet. Vull dir que algú d’Ubuntu pot posar KDE usant el Synaptic –així nom l’instal·lador de programes, aquí la seva pantallada.
Debian també té un primer CD que no posa gairebé res i després cal acabar l’instal·lació usant repositoris a Internet. Tot i això, el CD 1 pregunta coses de programari i això pot confondre als recent arribats: no sonen de res, tots aquells noms de programes.
Una de les funcions dels que fan distribucions és escollir programari, envasar-lo i repartir-lo. Aquest és l’estil d’empaquetar coses de can Ubuntu.
Gràcies per l’aclariment, Benjamí.
Conec com van la majoria de distros però Ubuntu, el que he dit, a banda d’alguna prova Live CD no me l’he mirat mai massa.
Està bé això de preparar diferents CDs segons el que es vulgui. I més encara per un projecte com Ubuntu, que crec que ha acostat Linux a molta gent.
també hi ha xubuntu… 😉
Em sembla que no heu parlat de la Ubuntu Server Edition.
Als mirrors la podreu trobar.