El 8 de gener va tornar el Mallorca en Xarxa a Ona Mediterrània. Aquí teniu el primer programa, que nom «No em controlis els 8 bits» (*)

Escric aquest apunt en forma de FAQ (o PMF, diuen) perquè és més fàcil d’estructurar, no perquè ningú no m’hagi preguntat pas res.  Bé, pel podcast. I m’ha fet il·lusió perquè diu que les coses han canviat molt des de que vam acabar a Ona Mallorca fa 27 mesos: el podcast té cada cop més força. FM, i TDT, tremolau.  O no perquè podria passar qLES FAQ:

Emissió en directe

L’emissió per la FM és els dimecres a les 20h al 98.0 FM. Hi haurà repeticions, però en aquest moment no sé quan. Podeu sentir l’emissora en directe per internet si anau al reproductor web (necessita Flash) o afegiu aquest enllaç al vostre programa de ràdio: http://176.31.246.109:8000/onamediterranea  —VLC és un bon programa lliure.

Teniu podcast?

El nostre podcast és a Ivoox. Per a visitar la plana feu clic o tap aquí.

Com subscriure-vos-hi

Per escoltar podcasts uso el Pocket Casts, que podeu veure a la imatge.  Aquesta app vol ser fàcil i hauria de suggerir-ne la subscripció només fent tap aquí.

Si el tap no us ha engegat res automàtic, el següent recurs és el cercador. Les subscripcions amb el Pocket Casts (i moltes altres app) giren al voltant de la comoditat de trobar els programes teclejant el seu nom.

Cas que la cerca falli, podeu fer una subscripció manual. És diferent amb cada programa i amb el Pocket Casts és un poc recargolada:

1. Cal anar a la pantalla Discover. S’hi arriba fent tap a l’entrada Discover del menú. També fent tap al signe + de la barra de dalt mentre sou a la plana Podcast –la que mostra el mosaic dels que us heu subscrit.
2. Feu tap a la lupa que és a la cantonada superior dreta
3. A l’espai on s’hi pot entrar el text a cercar, també hi podeu entrar l’adreça de subscripció que us copio darrere aquest enllaç.

De què va el programa?

Quan vam començar el Mallorca en Xarxa amb en Llorenç Valverde i n’Araceli Bosch al 2002, la nostra màxima era convidar-hi qualsevol cosa mallorquina amb web. Més endavant tenir web ja no fou cap cosa rellevant (en realitat ho era no tenir-ne) i vaig tirar cap als professionals que feien coses per la xarxa. A l’etapa que encetam ara, el focus són les persones. Crec que s’hi diu amb l’evolució de la xarxa: cada cop més persones individuals hi fan coses interessants. El lema és «un programa de ràdio per a saber què fan les persones amb les noves tecnologies abans que siguin velles». Després (si me’n recordo) hi afegeixo «que fan amb gràcia», perquè es tracta d’aprendre.
El grup de col·laboradors habituals són d’un grapat de rams: medicina, dret, música, turisme, aviació, escola, formació, festes, teatre, informàtica. La llista no està tancada, som orgànics i estem atents a tot allò interessant que brolli al nostre voltant. Al primer programa hi van venir la Cristina Antón (controladora aèria) i el Pere Amengual (músic, hàcker i hoteler).

Ens fa moltes ganes el podcast. Sabem que significa menys fidelitat per part vostre perquè l’oferta podcastística és molt gran. Però és igual, ens semblarà perfecte que ignoreu alguns programes i us limiteu als que van amb els vostres interessos. Potser ni us va ni us ve què diem el dia que vingui en Pere però sí la Cristina. Tal vegada voleu estar al dia de què fa la gent del teatre o la medicina amb la tecnologia, però tant us fa el tema escola perquè no teniu fills en edat d’anar-hi. Triau i remenau entre els Mallorca en Xarxa, guardeu i esborrau.

A més d’aprendre de la gent que fa coses amb gràcia, també volem divertir-nos donant una nova dimensió, la de la veu, a personatges de ficció nats a internet. De moment tindrem el Capità Goneya al «Mallorca en red», que diu ell. Esperam que s’hi afegeixin nous personatges perquè en sorgeixen pertot; la xarxa bull de creativitat i destapa bons talents també als blogs, al vídeo. No és cap novetat que els fitxin a les premses, ràdios i teles. Però encara no passa a Mallorca; portem anys amb gairebé el mateix imaginari creatiu. Contribuir a renovar-lo és una de les meves curolles pel Mallorca en Xarxa. No sé si en sabré perquè és un gènere totalment nou per a mi. Però donar-li massa voltes no serveix de gaire: n’aprendrem plegats provant-ho.  Per això, us demano que disculpeu, si podeu, els errors dels primers programes. Us agrairem que ens els dieu per tal de compensar les nostres miopies i lentituds de reflexes.

Perquè a Ona Mediterrània?

Ha estat la primera proposta viable (no l’única) per tornar a fer el Mallorca en Xarxa. No me’n faltaven ganes: era un silenci que tenia travessat per les forma salvatge que el Govern ens el va perpetrar. Després, en conèixer més a fons el projecte a Ona Mediterrània, m’hi vaig sentir còmode. De fet, no el sé per ells, que només m’han parlat de ràdio.

Es tracta de fer país, una cosa que gairebé sempre em fa botar tots els escuts de defensa –massa oportunistes i feixistes han comès desgràcies immenses devall la consigna ‘fer país’. Però també es pot fer bé: potenciar les coses locals d’una forma racional, perquè són bones, i no només perquè són locals. No voleu conèixer els vostres veïnats que fan coses amb gràcia a internet? Voleu divertir-vos amb les genialitats de gent de la Part Forana?  Coses de qualitat, gens estantisses, perquè no podem fer-les també a Mallorca? Crec profundament amb la nostra capacitat. Si no ho fem nosaltres, ningú no vindrà pas a resoldre-nos-ho. Per a fer-ho ens calen fòrums, places, punts de trobada. Ona Mediterrània n’és un més; basat en una cosa per la qual no tenim gaire punts locals: la veu. Servirà per a desenvolupar el nostre so. I podem sonar molt bé.

Dit tot això, afegir que tinc ben present un dels consells del meu mestre, qui em va posar davant un micròfon, en Jordi Vendrell: «fem espectacle i entreteniment; no fem ràdio per arreglar el món ni d’altres collonades per l’estil».

També tenc el convenciment que hi ha mercat per Ona Mediterrània en general i el nostre programa en particular. És difícil trobar clients regulars en un entorn d’abundància de podcast, ràdios, informació sobre tecnologia. Fet i fet, no donem a l’abast ni per seguir els bons. Però quan es tracta de producte local, l’oferta baixa molt. I si ha de ser un poc bo, podem dir que gairebé no n’hi ha.

Perquè a la FM?

Avatar del Mallorca en Xarxa[/caption]Sovint amollo que els suports actuals pels mitjans populars —el paper, la FM i la TDT— tenen els dies comptats. Però també estic content de poder-hi fer coses. Si demà surten bolos a la TDT, també. M’he begut la coherència?

Tal com vaig dir en el moment d’encetar les col·laboracions amb l’ARA, em sorprèn com tantíssima gent celebra més els progressos al món analògic que no pas al digital. Això és així. Ho he tornat a veure amb una altre cosa que ni tant sols he esbombat gaire: les col·laboracions amb la revista Yorokobu des del mes passat. Diria que passa perquè valorem l’escassetat i passa que el paper és car, les ones hertzianes són finites.  És un privilegi poder fer servir mitjans escassos, mentre encara hi són, perquè els valoreu i això ens dóna visibilitat extra.

En el cas de la veu crec que cal també cal un estudi.  Podia haver fet un podcast, però trobo que emetre sense qualitat de so és semblant a publicar text en Comic Sans. A Ona Mediterrània, a més d’una freqüència de FM escassa, que personalment no m’importa gaire però a molts de vosaltres sí, també hi tenim un estudi i bons tècnics de so. Quan la FM s’acabi –i si encara som vius– ens quedaran els estudis. I el podcast.

Crec que ni la TDT ni la FM ni el paper són pràctics, en comparació a internet, i que per això no duraran gaire. Coses escasses, valorades i poc pràctiques; no són adjectius incompatibles. Els podem trobar a moltes coses que avui ja no fem servir, que tampoc no feien servir els nostres avis.

Al nostre segle no deixarem de llegir textos ben escrits, escoltar àudio ben modulat ni veure imatges ben composades. Sense paper ni FM ni TDT, només per internet. Tindrem més filtres de qualitat, al gust de tothom perquè també hi haurà gent per a tot. Els filtres s’alimentaran amb les vostres converses; la veu humana cada cop serà més forta perquè estarà amplificada per eines més sofisticades. Junt a la veu hi són els vostres doblers, cosa que em duu al darrer punt d’aquestes PMF –FAQ per entendre’ns.

Quant costa?

No parlarem de doblers fins que no hagi sortit un programa que us sigui útil i entretingut. Quan això passi, caldrà assegurar-se que prou gent sap que el fem, clar –aquesta n’és un altre.  Quan tot això sigui més o manco a lloc, ni molt ni poc, us direm que per a continuar fan falta doblers. El model econòmic d’Ona Mediterrània està basat en subscriptors que paguen 50 € l’any —al web de l’emissora hi trobareu com. També ens caldran patrocinadors, que aleshores cercarem podent-los-hi mostrar una cosa que primer us ha interessat a vosaltres.

A l’apartat anterior parlava de la veu i els doblers com a filtre:

1. Que recomaneu el programa i ens pagueu serà la situació ideal per les dues parts: podem seguir subministrant-vos una cosa que us és útil perquè hi haurà finançament cada cop més nombrós. Podrem millorar el programa, créixer.
2. Si pagueu sense recomanar-nos enlloc també està molt bé, però el subministrament no queda garantit. Passa que cal que els vostres pagaments siguin petits perquè, a internet, cada cop més gent us oferirà coses basades en aquest model –no és debades que nom micropagaments. Té molt més valor la vostra recomanació que no pas la nostra publicitat; i què s’espera que diguem de nosaltres mateixos, què ho fem malament? Cada cop som més immunes a la publicitat, i ens passa per motius ben racionals, però escoltem les recomanacions fetes amb sinceritat.
3. Si no pagueu un cèntim, però ens recomaneu esteu fent una cosa molt valuosa per tots, pels que paguen també. Tots passem per circumstàncies que no ens deixen diners per a tot el que voldríem comprar. Però en realitat ja esteu comprant el Mallorca en Xarxa perquè us venem poder seguir fent el programa i el vostre boca-orella ens ajuda a trobar gent que sí pot pagar. En realitat també heu pagat, i bé, amb les vostres recomanacions.

Moltes gràcies a aquests tres grups, clientela. El nostre no és pas cap model nou, ni tant sols original: el Darwin ja en va parlar, al 1850 i busques, però usant uns altres casos perquè, clar, ell no tenia internet.

—
(*) Nom «No em controlis els 8 bits» pels dos col·laboradors que us presentem: na Cristina Antón és controladora aèria i en Pere Amengual l’autor de 8bitz.