«Jo no sóc informàtic»

En explicar què és el programari lliure, sovint m’han fet aquest comentari:

«No m’importa no poder modificar els programes, jo no sóc informàtic»

Aquí teniu un motiu per només voler programes lliures sense ser informàtic:

«La pasada semana se presentó con característico bombo y platillo el Rokr, un teléfono móvil diseñado por Apple y Motorola capaz de reproducir música con el sistema iTunes. Y que viene de fábrica ‘capado’: ni admite más de 100 canciones (aunque quepan) ni permite el uso de estas canciones como tonos de llamada. Es decir, que para no perjudicar a la extremadamente rentable gama iPod, el teléfono (pagado) no permite a su propietario cargarlo con cuantas canciones (pagadas) quiera. Y para no perjudicar el rentable negocio de las descargas de tonos de llamada, el propietario del teléfono (pagado) no puede usar sus canciones (pagadas) como quiera. Ambas limitaciones están protegidas por un software que, según la legislación actual, es inviolable. Si el propietario de teléfono y canciones osara utilizar sus propiedades de otra forma a la permitida estaría violando la ley.»

–Destacat meu. L’original és un apunt d’en José Cervera al Weblog Retiario, hactetepé navegante2 punt elmundo punt es barra navegante barra 2005 barra 09 barra 15 barra weblog barra 1126789203 punt html (disculpau, passa que El Mundo no admet l’enllaç).

En llegir-ho he recordat un paràgraf escrit per en Lawrence Lessig. Forma part del pròleg del llibre «Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman» [1]:

Aquestes màquines (ordinadors) defineixen i controlen cada cop més les nostres vides. Determinen com es connecten els telèfons i que surt al televisor. Diuen si el vídeo pot enviar-se per banda ampla fins a un ordinador. Controlen la informació que un ordinador envia al fabricant. Aquestes màquines ens dirigeixen. El codi dirigeix aquestes màquines.

Quin control hauríem de tenir damunt el codi? Quina comprensió? Quina llibertat caldria per a neutralitzar el control que permet? Quin poder?

Sovint uso aquestes frases d’en Lessig quan algú diu «no m’importa no poder modificar els programes, jo no sóc informàtic».

A l’apunt abans esmentat hi ha una metàfora interessant:

«Ahora imagínese que se compra usted un coche, pero que no puede llevar radio para no perjudicar la venta de aparatos radiofónicos, y que si usted compra una y la instala está violando la ley. O imagine que un año después, en una revisión rutinaria, le sueldan las puertas traseras y le dicen que no puede usar el asiento de atrás. Y no se le ocurra desoldar las puertas, porque viola usted la ley.

¿Cuánto duraría ese fabricante de coches? ¿Cuánto duraría esa ley?

¿Qué consumidor aguantaría esto? ¿Qué clase de sociedad de la información vamos a construir si permitimos y respaldamos legalmente la comisión de semejantes abusos comerciales? ¿Qué clase de respeto puede pedirse que tengamos a unos derechos de autor que sirven como excusa para tales atropellos?»

Qui no és mecànic d’automòbils, ha de passar llis d’aquests detalls a l’hora d’escollir cotxe? Afortunadament la nostra espècie ja sap què no admet a l’hora de comprar i usar cotxes, però possiblement encara és prest per esperar paladar amb el programari. Poc a poc.


[1] Aquí hi trobareu la versió castellana en línia. Diuen que, si tot va bé, aviat el tindrem també en català.

Compartir

Entrada anterior
Neoludites al Congreso
Entrada següent
Domini .cat

1 comentari. Leave new

  • Com sempre molt bo el teu article. Francament me fan reflexionar molt sobre el mon del software lliure i a més en els articles trobo arguments per quan qualcú me fa la punyeta amb programes que no et donen llibertat. El símil amb el cotxe és bonissim. Al manco ja sé que aquest mòvil no el faré servir.

    Respon

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.