Nova etapa per la sobirania digital

Nova etapa per la sobirania digital

La legislatura 2015-2019 ha estat una cursa d’obstacles per complir les lleis 39 i 40/2015 que ens portaven cap a l’administració sense paper —un concepte que no m’agrada.

El BOE del 13 maig de 2016 aprofitava els obstacles de la cursa per a fer xantatge: “si useu el nostre software per a complir la llei, teniu dos avantatges: 1) cobrareu el FLA (Fondo de Liquidez Autonómico) i 2) us estalviareu fracassar fent programari propi d’administració digital”.

Tot estava pensat per a fracassar. El primer motiu era la falta de recursos obligats per la Llei Montoro, que no permetia ampliar la nostra plantilla. El segon motiu era que, encara que aconseguíssim persones tècniques, no sabrien què fer perquè a l’estat espanyol ningú no sabia –ni sap encara– com s’han de connectar entre sí totes les plataformes dels diferents governs. La interoperabilitat no està resolta.

L’objectiu no és l’administració sense paper

L’objectiu no és l’administració sense paper

Cada cop que sento dir «administració sense paper» penso que l’expressió fa més mal que no pas bé. L’objectiu no és eliminar el per, sinó aconseguir l’administració digital per arribar al govern digital. El paper serà una anècdota que possiblement continuarà quan assolim el govern digital.

Hem rebut el tercer premi de la Comissió Europea

Hem rebut el tercer premi de la Comissió Europea

Dimecres vam recollir un premi molt important per a nosaltres. Ens el va donar la Comissió Europea, amb l’ISA2 Programme, dins el el marc de la Sharing & Rehuse conference.

Els premis Sharing & Reuse tenen quatre categories: sense fronteres, estatals, regionals i locals. S’hi van presentar més de 180 projectes.