Quinzè lliurament de la publicació del llibre inèdit del Jordi Vendrell. Trobareu la resta sota la categoria ‘Jordi Vendrell’ d’aquest blog.
Dilluns 2/11/87
Lorés, Partal, Blasi i Peiró. Hem començat amb el Gorbatxov i hem acabat parlant de roba interior de senyora. Ha dit, el Peiró, divertidíssim, que als EUA va comprar uns calçotets en forma d’elefant, amb orelles i trompa per posar-hi allò obvi.
Dimarts 3/11/87
Lorés, Dalmau, Nurith i Hortalà. Caòtic. Super caòtic. A la Nurith i al Dalmau, o als polítics de L’orquestra, en general, no se’ls hi pot posar de contrincants altres polítics. És fatal, tal com avui s’ha vist. Ho hauré de vegilar, això. S’enrotllen, discuteixen, etc. És un caos. Parlant després amb el Dalmau, hem estat d’acord que no és bo barrejar polítics amb polítics, i té tota la raó. Es tracta de descontextualitzar el rotlle.
Dimecres 4/11/87
Tísner, Serrano, Lorés i Joan Bastardes. Avui, un L’orquestra pràcticament d’homenatge al Tísner pels seus crucigrames (resulta que es pot dir). El Tísner ha sortit encantat i el Lorés ha restat mut. Em penso que el tema haurà sorprès molt el personal. A mi m’ha agradat.
Dijous 5/11/87
Avui ha vingut el conseller de Cultura Joaquim Ferrer, Montanyà i Tresserras, i hem estat sense el Lorés.
Els polítics –i més si manen– fan el seu speech i apa. De tota manera, em sembla que jo l’he collat prou i no se n’ha pas sortit massa bé.
Divendres 6/11/87
Modest, Lorés, Bel i Jaume Corbet. Tema policies. Realment no hi ha dos dies iguals; els temes són variadíssims, i a mi ja m’agrada. Començo a rebre un cert feed-back.
Dilluns 9/11/87
Daniel Giralt-Miracle, Lorés, Tísner i Marín. Temes culturals, mobiliari urbà, disseny, etc. En Daniel s’explica molt bé. Resulta que el Lorés fa anys ensenyava disseny amb el Giralt. Es veu que fa molts d’anys, a Barcelona, hi havia hagut un burro-anunci, ha dit el Tísner.
Parlem de l’esponsorització de la cultura i els perills que això pot portar. La Caixa de Catalunya, on treballa ara el Giralt, ha comprat la Pedrera i l’arreglarà. El 25% dels visitants a la Pedrera són japonesos.
Dimarts 10/11/87
Cesc, Lorés, Montanyà i Nurith. Avui ho hem gravat a l’estudi quatre, amb una taula molt més petita, i tothom hi ha intervingut a pleret. És important la taula sobretot per la sensació de proximitat que dóna una taula més xiua que la immensa de l’estudi 2. Vejam si ho podrem repetir aquí.
Podríem dir que ha anat molt bé. Tant el Montanyà com la Nurith s’han lluït intervenint moltíssim més del que és habitual en ells. El Cesc, que se n’havia d’anar abans d’acabar, semblava que no trobava el moment de partir, i això suposo que és bo.
Dimecres 11/11/87
Dia espectacular. Josep Maria Castellet, Lorés, Dalmau i Blasi. Molt protagonista el Castellet i la Història de Catalunya d’Edicions 62. Penso que bé.
Resulta que el Castellet és un aficionat a la sèrie negra. Parla realment com el mestre. És bo, però.
Dijous 12/11/87
La Capmany. Lorés i Tresserras. La tia, prota total. Com que té prou ganxo, tot ha anat bé.
Divendres 13/11/87
Xavier Güell –el Mozart reencarnat– Lorés, Matarrodona i Modest. Ha estat bé, el Güell és un xerraire apassionadíssim pel seu rotllo. Funciona i és entusiasmàtic.
Dilluns 16/11/87
Subirachs, Tísner, Nurith i Lorés. Art, escultura, Gaudí i la Sagrada Família.
El Subirachs té els ulls blau-grisos. Aviat hi posarà el primer que ha fet. El Tísner diu que l’escultura és irònica, i al Subirachs li ha agradat molt aquesta definició. Ha afegit que la ironia és una de les característiques principals de la postmodernitat, i que ell s’hi dedica des de fa molts anys.
Dia tranquil, relaxat; penso que cada dia, si no hi ha polèmica, surt més tranquil i clar.
Darrerament, em sembla que el programa té un nivell que deunidó; per la gent i pels temes que s’hi toquen.
Dimarts 17/11/87
Jaume Clavell, Lorés, Montanyà i Dalmau. Personatge important, el Clavell transmet calma.
Amb el Montanyà hem estat comentant que, sovint, el programa, tot i que funciona molt bé, no és ben bé una tertúlia. Depèn del convidat. És realment un problema que no sé si resoldre o deixar-ho com va. La tertúlia seria automàtica passant del personatge convidat i introduint temes variats per a fer opinar tothom, però no sé si això aniria bé per a l’interès de l’oient. No ho tinc clar, tot i que sóc conscient de la situació. És allò que els programes agafen vida pròpia, i que les teories inicials queden superades per la realitat. Ja ho veurem.
Dimecres 18/11/87
Partal, Senillosa i Lorés. Ha fallat la Dachs. El Seni és brillant i xerraire, com és notori.
Hem d’estudiar amb el Lorés com evolucionar l’entrevista-tertúlia cap al viceversa. Depèn tant de la reunió concreta, que es fa molt difícil de teoritzar.
Dijous 19/11/87
Serrano, Marin i Magda Oranich. Hem arreglat el mon i l’esquerra nacionalista. Avui sí, que em penso que hem fet la típica conversa de cafè. Ha passat molt de pressa.
Divendres 20/11/87
Gironada total: Modest, Matarrodona i Mon Marquès, de Justícia i Pau. A Barcelona, Lorés i una servidora. Cada cop funciona millor; els gironins són uns asos.
Dilluns 23/11/87
Tísner, Nurith i Francesc Rahola. Bé, m’ha sorprès molt la calma del síndic, un home amb història llarga.
Dimarts 24/11/87
Lorés, Montanyà, Blasi i Maria Jaén. Brillant, el Blasi, amb el concepte de “literatura estimulant”. Ha set un caos, avui, però penso que divertit.
Dimecres 25/11/87
Serrano, Lorés, Castanys i debut de la Roser Comellas. Deunidó.
Avui ha set una mica com ahir: variat i tranquil. Depèn, tot plegat, del tarannà del convidat. Em sembla que anem bé com anem, si cap capo no hi té res a dir…
Dijous 26/11/87
Lorés, Tresserras, Cristina Dachs –el Dalmau s’ha quedat penjat– i Ibáñez Escofet. Bé. Descontrolat perquè el Lorés ha arribat, tot just començar, amb el descontrol corresponent.
La Cristina m’ha dit que no la paguen a la ràdio per a això. Continuen tocant els pebrots. És el Cuní qui li ha dit.
Divendres 27/11/87
Modest, Lorés i Bel Bes. Va fallar el convidat i es va patir. Malgrat tot, però, em sembla que va funcionar.
Dilluns 30/11/87
Avui sense el Lorés i també ha fallat el convidat –el Portabella. Malgrat tot, em penso que ha anat molt bé; no s’ha patit gens ni mica. Érem el Tísner, la Nurith i jo. Ens ho hem passat prou bé.
Imatge: de Square Lab a l’Unsplash.
Aquesta entrada no té la llicència Creative Commons de la resta del blog, sinó el Copyright clàssic: (C) 2020 hereus de Jordi Vendrell.