En risc d’irrellevància digital

En risc d’irrellevància digital

Quan l’smart-WC existeixi cada matí ens farà un anàlisi de salut. Els americans l’usaran per a pujar l’assegurança mèdica i els xinesos per a sancionar la ciutadania.

No som ni xinesos ni americans, som europeus, però ens mirem els avanços digitals com si no ho fóssim. El resultat és un eurotecnocinisme que ens condemna a la irrellevància digital. Dins la irrellevància europea, els catalanoparlants esdevindrem insignificants.

Insignificància dins la irrellevància.

Què ens pot anar malament?

Tot.

Evito explicar que tinc altaveus intel·ligents de Google i Amazon a casa, perquè tot seguit he de donar un munt d’explicacions davant l’acusació de temerari perquè “et deixes espiar”.

La realitat és que a Europa tenim un reglament prou bo, el GDPR, que obliga als fabricants d’altaveus a oferir transparència i privadesa. Google i Amazon respecten el GDPR; puc veure tot el que saben de mi, esborrar-ho, baixar-ho en un format que em permeti exportar-ho a un nou servei que ofereixi confiança quan l’hagi perdut amb ells. Queden ben clars els motius pels quals usaran la meva informació, i que és meva. Ni a Xina ni als Estats Units tenen cap GDPR, però ningú no el recorda perquè Europa ha aconseguir esdevenir invisible quant al digital. Es pensa en l’smart-WC americà o xinès, mai en l’europeu.

Som molt exigents amb els altaveus intel·ligents i els seus micròfons, sí. Tant exigents que el nostre llepafilisme local impedirà que mai no parlin en català. Els anglosaxons porten un bon grapat d’anys fent-los servir, cosa que permet millorar-los. Nosaltres no els volem. Sembla que preferim esdevenir insignificants quan, com a ciudadania europea, els podríem usar amb més garanties que als Estats Units i Xina. Tant ens fa, el tecnocinisme és així.

Perdem per quaranta a zero

Mentrestant som exigents amb els micròfons dels altaveus, el del mòbil tant ens fa. No ens importa deixar missatges de veu al WhatsApp i explicar la nostra vida en imatges a l’Instagram i el Facebook. Quan dic que he partit del Facebook i que prefereixo altres sistemes de missatgeria que no siguin el WhatsApp, aleshores no som temerari sinó rar: “només quatre nerds useu el Signal, bah”. He d’explicar que no som asocial perquè no em relaciono pel Facebook.

Perquè mantenim comptes als productes del Zuckerberg & Co, que s’ha demostrat per activa i per passiva que ho usen tot de la pitjor manera possible? Tant com perquè guany Trump i el Brexit. Mai no heu sentit cap desastre similar ni de Google ni d’Amazon, les dels altaveus-ai-quina-por. Mantenim el Facebook per a poder tafanejar la vida de amics, coneguts, saludats i cunyats; ningú no surt de serveis que sabem cert que ens vigilen perquè ens permeten vigilar el pròxim. Quina paradoxa.

Què ens pot anar malament?

Tot.

A sobre ens ho haurem ben guanyat.

En realitat tinc resposta per a totes les persones que m’han dit “temerari” per tenir altaveus intel·ligents: “tens Facebook?”.  Sovint em sento com l’entrenador d’un equip de fútbol que ha perdut el darrer partit per 40 a zero: a la pròxima concentració cal començar amb “això esfèric és una pilota”.

A Europa som fora

A Europa comprem el pitjor de la tecnologia digital i rebutgem allò que ens pot fer un futur millor: la intel·ligència artificial. Perpetrem estupideses com ara obligar a fer avisos de cookies, que “són com dir que el pa té farina” —Gina Tost.  El tecnocinisme és així d’estúpid. Hem perdut el tren. Serà un dels mals econòmics i socials més profunds de l’era digital que ho abastarà tot; sí, absolutament tot mentre haurem preferit ser irrellevants passant el dia dient que sí a les cookies.

A les dues primeres revolucions industrials Europa ha tingut prou pes. La tercera ens va passar de llarg, però podíem continuar fent altres coses amb carbó, petroli i turisme. La quarta està perduda si no hi posem remei immediatament.

El sentiment d’irrellevància marcara profundament la societat a tot el planeta. Passarà fins i tot als països que no tenen ciutadania tecnocínica; també les patiran persones en entorns actius en productes de la Quarta Revolució Industrial. Imagineu els que, a més, no hem fet res i ens ho mirem amb cinisme, això és, sense creure en la bondat de la Revolució Digital i expulsant-nos-la de la nostra vida i economia.

“La gent normal potser no hi entén, d’intel·ligència artificial i biotecnologia, però poden notar que el futur els està passant de llarg. […] El 2018 la gent del carrer se senten cada cop més irrellevant.” –Noah Harari, Yuval. 21 lliçons per al segle XXI

Els Estats Units van ser líders de la 3a Revolució Industrial i han estat els primers en crear intel·ligència artificial, que és l’inici de la 4a Revolució Industrial i que es basa e la capacitat per a tractar digitalment dades no estructurades, que són el 90% de les dades; les que no es poden posar en columnes i fileres. Poden tractar imatges, sons, aromes i tacte. Els ordinadors de la 3a Revolució industrial no tenien oïda, ni vista ni tacte ni olfacte. El canvi és immens.

La Xina es va adonar de la importància de tot plegat quan Google els hi va tocar la fibra fent que un robot guanyés jugant al Go, una cosa molt important per a ells. En Ganyet ho explica a La Vanguardia. Ho fan pel boc gros, perquè la ciutadania no té cap dret a la privadesa; són una dictadura inhumana. Gràcies (és un eufemisme usar aquí la paraula ‘gràcies’) a la falta de llibertats fonamentals, avançaran de molt els Estats Units en pocs anys –si no és que ho han aconseguit avui mateix; és irrellevant quan llegeixis això.

Poder tractar el 90% de les dades que mai no hem tractat suposa prou coses profundament disruptives; el món serà una altra cosa. De moment el nou món es basteix a la manera americana o la xinesa, perquè ningú més no fa res rellevant en intel·ligència artificial. Mentre ens espantem per com ho fan ells, nosaltres no fem res. Bé, no és cert; fem alguna cosa: acceptem tenir Facebook i Instagram i WhatsApp per a fer amb el pròxim, com a humans, el que no volem que facin ells amb robots.

No podíem entrar-hi pitjor, però ho hem fet. I amb orgull, perquè nosaltres sí tenim avisos de cookies, ha! Tot el que ens vagi malament ho ens haurem guanyat amb claredat.

El nostre tecnocinisme ens aboca a la ruina.

Solucions? No aturo de donar-hi voltes. Explicar-ho a aquest apunt de blog és una passa.

Només sé cert una cosa: la transformació digital és cosa vostra; no la fan ni les empreses ni els governs. Estem perduts si no podem aconseguir que useu la intel·ligència artificial (amb beneficis clars si està ben gestionada) com useu el WhatsApp (vigilància màxima a canvi d’estalvi en SMS).

Exigir que la intel·ligència artificial estigui ben gestionada és a les antípodes del tecnocinisme. Repenseu-vos-ho, si us plau.

La nostra irrellevància és a les vostres mans.

La meva proposta, al següent apunt: “Treballant contra la irrellevància digital”.


Imatge: Florian Weihmann.

Entrades relacionades

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada