Mavi Dolz

Vaig conèixer la Mavi Dolz el juliol passat. Em va convidar a fer la conferència inaugural de les Jornades internacionals per a professors de català de l’Institut Ramon Llull (fotos).

Al dinar post-conferència vaig saber perquè na Mavi havia convidat un àlien: era curiosa, inquieta i atrevida. Tenia una força colossal i moltíssim carisma.

En acomiadar-nos va dir-me que aquesta només havia estat la primera trobada. Tenia idees i projectes que ja em faria saber: «et faré passejar per molts llocs més», fou el darrer que em va dir. Perdérem el contacte. Divendres vaig saber perquè… els darrers mesos lluitava contra un tumor cerebral.

Mavi, resta en pau però no descansis. Els esperits com el teu mai no descansen.

La podeu veure i sentir a un vídeo de can Vilaweb.

Entrades relacionades

2 Comentaris

  1. sempre marxen primer els millors, una vertadera llàstima.

  2. Davant aquestes pèrdues -i saps que n’he patida una fa poc- continuo demanant-me per què, si tot és casual o causal…sigui com sigui, terrible.

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada