Experiments televisius

L’Alaska va fer unes valentes declaracions sobre la música, Internet i la crisi de la industria discogràfica a l’Ítaca del 2 de febrer. Ho vaig digitalitzar, planxar i estendre a Google Vídeo. Tot seguit, el capvespre del diumenge dia 4, ho vaig enviar al menéame. El dia i hora estava calculat: se que prou gent es connecta al menéame diumenge nit. També que els dilluns solen arribar moltes visites –ah, la vessa d’encetar una setmana a l’oficina!

Més o manco les previsions funcionaren: a les 19 i busques del diumenge la noticia ja havia arribat a la portada del menéame. A les 0 h del dilluns, només 6 hores després de l’enviament, el vídeo acumulava més 1.500 visites. Dilluns una bona part de la blogocosa més inquieta, diguéssim, ho va veure al menéame i en va fer apunts. El recompte del dimecres sumava unes 15.000 visites –Google Vídeo calcula les estadístiques un pic al dia, que sol coincidir amb el matí del nostre horari.

En el moment d’escriure això, 13 dies després, el vídeo de l’Alaska té 20.651 visites i 192 descàrregues per a guardar-lo [1].

Fa gràcia, però em sembla que no servirà de gaire. Era una bona oportunitat per a fer almanco 500 nous clients catalanoparlants per l’Ítaca. Espectadors d’arreu, a Internet, que gràcies al vídeo de l’Alaska se n’assabenten que a la TV de Mallorca fem un magazine cultural. Però no serà així perquè les eines emprades no deixen explicar gaire cosa sobre l’Ítaca. Tampoc no podem muntar cap forma clara i fàcil de subscripció als nous capítols.

No tenim altres eines perquè tot plegat encara és a les beceroles. No és una crítica, sinó una observació. El més probable és que la situació sia el que ara toca, i que no avançarà si no li donam voltes i fem prou experiments.

I no tot s’acaba amb els espectadors catalanoparlants, que això és Internet. Possiblement hi ha internautes d’arreu disposats a seguir un programa cultural mallorquí –venga aquesta autoestima!– i s’hi posarien si trobessin subtítols en castellà i anglès.

Dic subtítols perquè són una cosa prou corrent a Internet, i un d’aquells detalls que fan colossal la Xarxa: hi ha voluntaris per a subtitular sèries i pel·lícules en gairebé tots els idiomes. Així, és sabut que si ahir emeteren el capítol X de la sèrie tal a la TV qual de l’altre banda de món, demà ja estarà disponible al Bittorrent i en un parell de dies cauran els subtítols. De passada serveixen per a perfeccionar o no rovellar idiomes [2]; per no perdre una part, la de la veu, del tictac interpretatiu dels actors ⿿i ja em perdonaran (o no) els amics dobladors que fan bona feina.

ÿs prou rodó: un programa cultural mallorquí per a esbombar la nostra cultura, a tot el planeta, amb subtítols, perquè arribi tal com sona. Les televisions públiques que emeten en llengües minoritzades possiblement haurien d’incloure, com a cosa bàsica dins el pressupost, el subtitulat de les produccions pròpies. Sobretot les culturals. I tot seguit emetre-les per Internet, deixant ben clar i fàcil com seguir-les capítol a capítol mitjançant fils de subscripció ⿿tipus podcast.

Per què no sia dit, jo vaig fent més experiments amb les eines que tenc, i que no se si serveixen per a gaire:

Recull de les darreres emissions

Ítaca, secció d’Internet:

Ítaca, programa complet (el sumari és als primers 5 minuts):

Mallorca en Xarxa, a Ona Mallorca:

  • 26-01-2007: Pere Trotz, un hacker de la música electrònica.
  • 02-02-2007: ÿngel Bosch, administrador de sistemes i empaquetador del Cinelerra per la distribució Ubuntu del GNU/Linux.
  • 09-02-2007: Alfonso Arbaiza, director general de Fundetec. N’Alfred Comin ens explica com ha anat el llançament del Windows Vista.
  • 16-02-2007: Biel Soler i Josep Llort, de GIT Consultors, ens presenten l’OpenKM.

Els trobareu a la plana d’arxius a la carta del programa. Disculpau el fregit, el servidor està en obres.

També em convidaren al programa «A Debat» del dia 8 de febrer, i aquí el teniu complet. El presenta Biel Cadilla i els opinòlegs són:

  • Jordi Bayona, periodista, cap de premsa a la Delegació del Govern de les Illes Bealears i blogaire.
  • Antoni Alemany, periodista, editor de Libertad Balear.
  • Tino Martinez, periodista, editor de Mallorca Confidencial i blogaire.
  • Macià Josep Calafat, membre de la comisió impulsora de Som i serem ràdio i de la redacció de Tribuna Mallorca.
  • José Jaume, periodista i opinòleg habitual del programa.
  • Benjamí Villoslada, home de fer feines.

A un reportatge entrevisten el Vicent Partal.

Com fer vídeos a partir de programes de TV i penjar-los a Internet

Això del vídeo estira darrerament a Internet i un parell m’heu preguntat com els faig.

Fa poc me n’he adonat que a Google admeten el format XviD, un format lliure. Abans tirava de MPEG4, però la darrera emissió del dia 16 i l’«A Debat» ja és XviD –tanmateix veig que si demanau baixar-lo, no brolla pas en aquest format.

El faig amb el programa avidemux, que és una abstracció gràfica dels programes ffmpeg, Transcode i mencoder, prou bons i coneguts però amb tantes opcions que sovint les oblido. L’avidemux me les recorda de forma gràfica ⿿és el cas en que els clics són clarament útils: quan una cosa és fa esporàdica i secundària.

Mentre crea el XviD, l’avidemux també munta el fos inicial i final del tall d’Internet [3]. No m’agraden els talls sobtats, de tants vídeos penjats a Internet, perquè no sempre queda clar si formen part d’un altre programa més complet –entre d’altres consideracions estètiques. Avidemux també hi passa un filtre per a fer més nítida la imatge. Amb tot plegat els vídeos pesen un poc més, però paga Google.

Prèviament recupero, amb el programa acidrip, l’arxiu des d’un DVD creat amb la galindaina LG DBRH197. L’acidrip és una abstracció gràfica del mencoder.

Són passes senzilles, no porta gaire temps de teclat i ratolí, però l’ordinador s’hi està una bona estona. Això sí, cal dir que sense interferir gaire en altres feines perquè és notable el bon rendiment d’un GNU/Linux Debian Sid dalt d’un Pentium D a 2.8 GHz amb només 1 GB de RAM. Cal tenir vista, però en minúscula i sense (TM) ni wow.


[1] 20.651+285 i 285+15: la segona xifra són els visionats i descàrregues del reportatge sencer d’Alaska.
[2] Ens avesem a la sonoritat d’altres llengües. Diuen que va bé seguir sèries angleses subtitulades en anglès per a no perdre’l i perfeccionar-lo, i que els subtítols en castellà no són tant efectius.
[3] Però només fon en negre, a diferència del Kino que permet escollir color (i era el blanc) però ja no l’uso, així m’estalvio un programa i una passa.

Compartir

Entrada anterior
Atrapat en un rínxol al web del Govern
Entrada següent
Pensar en negre i negre

1 comentari. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.