Allò que vol la gent

En parlar de programari lliure sovint hi ha qui diu que tot plegat només pot interessar a informàtics. Alguns decideixen que «la gent» no està gens ni mica amoïnada per si un programa es pot analitzar perquè se’n té el codi. Ni si qualsevol el pot modificar o no. Que aquest desinterès justifica usar programes privatius. A molt estirar «la gent» pot fixar-se amb dues llibertats (de 4): la de còpia o poder usar el programa on es vulgui. Però no gaire, perquè «la gent» a la pràctica també còpia els programes privatius i els usa onsevulla. Peti la llicència que peti, perquè «la gent» no està interessada en avorrides llicències.

Ah, els que parlen en nom de «la gent». Són els lagentistes, una divisió especialitzada dels demagogistes. Tenen un lema:

La gent no es posa d’acord quan troba la veritat, sinó que troba la veritat quan es posa d’acord.

Per descomptat, «la gent» sempre és un grup molt nombrós i cool que està d’acord amb les teories del lagentista de torn.

ÿs ben curiós que aquestes teories sobre «la gent» no apliquen quan es tracta de qüestions que s’usen des de fa un grapat d’anys més que no pas els bits.
Ningú no decideix que els sabaters no estan gens interessats en saber si es pot analitzar la construcció de la casa que compren. Ni si qualsevol podrà fer obres a la cuina. Tampoc ningú no gosa dir que els pescadors no tenen cap interès en saber si l’instal·lació elèctrica admetrà bombetes d’una marca diferent a la del fabricant del diferencial.

I és clar que no passa! A cap constructor se li acudiria fer cases amb cuines que només admeten les modificacions d’un grup selecte de professionals. Ningú no compraria una instal·lació elèctrica que només admet bombetes de les marques autoritzades pel fabricant del diferencial.

No tenc gaire dubtes que els fabricants de diferencials i pisos estarien ben contents de reservar-se l’exclusiva del negoci de les bombetes i les reformes a les cuines. Si no ho proven és perquè saben que no ho admetríem i haurien de menjar-se els seus pisos i instal·lacions elèctriques amb patates. ÿs important que mai no ens deixem fer coses així amb cap producte ni servei.

Comoditats a canvi de llibertats

El dia que no vulguem passar llargues estones mirant i remenant fustes, acabats, forns, plàstics, colors, portes, fogons, resines, extractors, piques, aixetes, rentaplats, frigorífics, motllures, calaixos, congeladors, llums, cistelles i marbres, segur que hi haurà algú disposat a decidir-ho per nosaltres. Si aquest algú sedueix «la gent», en 40 anys haurà aconseguit que sia massa complicat escollir la marca dels electrodomèstics.

Un cop no es pugui decidir la marca dels electrodomèstics, aleshores haurem arribat a la situació de tenir cases amb cuines que només admeten les reformes d’un grup selecte de professionals. Això que un parell de paràgrafs enrere deia que a cap constructor se li acudiria fer. Avui. Demà no se sap. Tot depèn del disposats que estem o no a mirar i remenar fustes, acabats, forns, plàstics, colors, portes, fogons, resines, extractors, piques, aixetes, rentaplats, frigorífics, motllures, calaixos, congeladors, llums, cistelles i marbres.

Cal anar molt alerta amb les comoditats perquè són la forma més senzilla de fer-nos empassar les pèrdues de llibertat. Ningú no arriba amb aires de Gollum a dir-nos que aquesta llibertat nostre «és meeeeeva, el meu tresooooor». Ben al contrari, el Gollum de torn es disfressa de persona cool i repeteix, tants cops com calgui, que «la gent» no vol passar tantíssimes hores mirant i remenant fustes, acabats, forns, plàstics, colors, portes, fogons, resines, extractors, piques, aixetes, rentaplats, frigorífics, motllures, calaixos, congeladors, llums, cistelles i marbres. Aleshores s’esperarà que pensem «és clar, perquè no sóc fuster, electricista ni decorador».

Fet i fet tampoc no li passarà res, a «la gent». Que no s’hi jugarà la salut, vaja. Almanco fins que algú faci que «la gent» se n’adoni que tampoc són cuiners. Des d’aleshores les noves fornades d’habitatges ja no tindran cuina. «La gent» voldrà més espai per sofàs on estirar-se rodejat de pantalles primes on s’hi vegin coses cool. El fabricant d’electrodomèstics es convertirà en una Megacorp de l’alimentació i ja els faran anar ells, els electrodomèstics.

Els programes web

Això darrer, fer anar ells els electrodomèstics, és just el que fan els fabricants de programari privatiu quan presenten les aplicacions web. Són la darrera moda i hi ha qui sembla excitat amb la novetat —avui mateix el Martin Varsasky. Però cal no oblidar el que ens ha portat fins aquí:

  1. Al començament tot el programari era era lliure. Complicat, no gaire còmode ni estès perquè estava a les beceroles, però era lliure.
  2. Vam cedir llibertats a canvi de comoditats.
  3. Torna a sorgir el programari lliure perquè afortunadament hi ha qui no és «la gent» descrita al primer paràgraf.
  4. Qui ens va llevar la llibertats a canvi de comoditats, ara ens vol oferir més comoditats: «no caldrà que ni tant sols l’instal·leu».

No, gràcies. Ja ho vaig dir pel Writely de Google.

Entrades relacionades

4 Comentaris

  1. Això és massa, ja té vuit comentaris de gent flipada amb la novetat, “mira este”, “y este otro”, “ahhh y sin intalar nada..”, i mentres tan tots els $$ cap a empreses de fora, y això que en Varsasky se les dona d’emprendedor nacional, que cool tot plegat!!!

  2. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Els bits no són àtoms

  3. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » El descobriment del calendari

  4. Pingback: Lliure Albir » Llegir per escriure

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada