GNU/Linux: el nom

El correu electrònic, que és com d’uns anys ençà és com m’assabento de les noticies –bones i dolentes– diu que ben aviat l’assaig d’en Richard M. Stallaman tindrà publicada una bona traducció al català.

N’avanço un fragment del capítol 20 en brut, això és, sense les possibles correccions finals de la publicació oficial, possiblement al lloc culturalliure.org:

Tot el que havíem de fer per començar la feina era trobar un nom per al sistema. Els experts informàtics sempre busquem noms divertits o entremaliats per als programes, perquè pensar que a la gent li farà gràcia el nom és la meitat de la diversió d’escriure el programa. [El públic riu] Teníem una tradició de sigles recursives per dir que el programa que escrius és semblant a algun programa existent. Se li pot posar el nom d’una sigla recursiva que digui: aquest no és l’altre. Així, per exemple, els anys seixanta i setanta hi havia molts editors de text Tico, que generalment s’anomenaven TECO tal i qual. Aleshores un programador espavilat el va anomenar Tint (Tint Is Not Teco, ‘Tint no és Teco’), la primera sigla recursiva. El 1975 vaig crear el primer editor de textos Emacs, del qual se’n van fer moltes imitacions i moltes d’elles s’anomenaven Emacs tal i qual, però una d’elles es va dir Fine (Fine Is Not Emacs), una altra Sine (Sine Is Not Emacs), una altra Eine (Eine is Not Emacs) i una altra MINCE (Mince Is Not Complete Emacs, ‘El Mince no és l’Emacs complet’). [El públic riu] (Aquesta era una imitació descarada). Aleshores l’Eine es va tornar a escriure pràcticament en la seva totalitat i la nova versió es va anomenar Zwei (Zwei Was Eine Initially, ‘Zwei era Eine inicialment’).[3] [El públic riu]

Així que vaig cercar una sigla recursiva que volgués dir ‘alguna cosa no és Unix’. Vaig provar amb les 26 lletres i vaig descobrir que cap n⿿era una paraula. [El públic riu] Ho havia de provar d’una altra manera. Vaig fer una contracció. D’aquesta manera podria tenir una sigla de tres lletres que volgués dir ‘alguna cosa no es Unix’. Vaig provar amb diverses lletres i vaig trobar la paraula gnu (la més graciosa de la llengua anglesa). [El públic riu] Ja ho tenia. Per descomptat, el motiu que sigui graciosa és que, segons el diccionari, es pronuncia igual que la paraula new. Per això la gent la fa servir molt en jocs de paraules. Deixeu-me que us digui que aquest és el nom d’un animal que viu a l’ÿfrica. I que la pronunciació africana tenia un so de clic. [El públic riu] Potser encara el té. Així doncs, els colons europeus, quan hi van arribar, no es van molestar a aprendre a pronunciar aquest so de clic. De manera que el van ometre i van escriure una g, que volia dir que “en teoria aquí hi va un altre so que nosaltres no pronunciem”. [El públic riu] De totes maneres, aquesta nit marxo a Sud-àfrica i els he pregat que em trobin algú que m’ensenyi a pronunciar el so de clic [el públic riu] perquè sàpiga pronunciar gnu correctament, quan es tracta de l’animal.

Però, quan és el nom del nostre sistema, la pronunciació correcta en anglès és [gʿ’nu], amb g de gat. Si parleu del sistema operatiu new (‘nou’), la gent no entendrà res, perquè fa 17 anys que hi treballem, de manera ja no en té res, de nou. [El públic riu] Però continua sent, i sempre serà, GNU, independentment del número de gent que en digui Linux per error. [El públic riu]

Així que el gener de 1984 vaig deixar la feina del MIT per començar a escriure elements del GNU [4].


[3] Eine i Zwei volen dir ‘u’ i ‘dos’ en alemany, respectivament.
[4] Podeu llegir l’anunci original del projecte GNU a “El manifest del GNU”.

El fragment és una transcripció de la conferència que va tenir lloc a la Universitat de Nova York el 29 de maig de 2001. Aquesta versió forma part de Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman, 2002, GNU Press.

Entrades relacionades

4 Comentaris

  1. Genial! estic molt content que hagueu pogut ajudar a aquesta feina. ÿs molt important que la gent pugui llegir (en la seva llengua) a un home com rms.

  2. Hola amic, jo vaix assisit a una xerrada de Stallman a la UIB, si ho vols, ho vaig gafar nota.

  3. Gràcies per l’oferiment, Nando. El tenc en vídeo, a BULMA el van gravar –encara deu estar disponible a les xarxes p2p, basta cercar-hi «stallman uib».

  4. Pingback: Bitassa a lloure - Blog de Benjamí Villoslada » Llibre «Cultura lliure, societat lliure» en català

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada