L’estratègia del Velcro

Al programa «Mallorca en Xarxa» del dia 25 vaig dir que si no fos pel programari lliure, ara mateix no em dedicaria a la informàtica.

El ritme del programa en directe no em va deixar donar gaires més detalls que després, a micròfon tancat, comentàrem amb en Javier Pérez de 3DIGITS. Varem estar d’acord en que costa molt, a les empreses locals de programari, fer la competència a uns quants programes de gestió que estan aclaparant el mercat. Moltes han renunciat al paper de fabricants per fer de revenedors, instal·ladors i personalitzadors de productes tancats populars.

En aquest escenari, fent-hi de desenvolupador, ni podia escriure ERPs com alguns de competència (almanco en poc temps) ni volia instal·lar programes tancats, per populars que fossin, perquè mai no en tenc tot el control. Vaig passar un parell de pics per la incòmode situació de no poder arreglar un problema i haver d’esperar a que el fabricant preparés una nova versió. En tots els casos, es tractava de programes tancats prou coneguts i populars, bons de vendre. Però pel client era massa fàcil tenir la sensació que «un programa tant conegut no pot fallar d’aquesta manera i potser ets tu qui no en sap abastament».

No vaig voler fer més feina en aquestes condicions. Estic [massa ben] avesat a que si algú m’avisa d’un problema, accedeixo remotament al seu sistema, faig córrer el programa amb la situació que provoca l’error, localitzo la zona que falla i l’arreglo. Pot tractar-se d’un error del programa o un us no previst que cal afinar. Per solucionar-ho puc estar-hi 5 minuts, 5 hores o 5 dies, però tot depen de mi. ÿs possible donar una explicació consistent i documentada davant qualsevol professional que ho vulgui posar en dubte –alguns clients tenen informàtics propis en plantilla.

El programari lliure m’ha servit per treballar en projectes nous sense que fes falta començar el codi des de zero –amb el temps i cost que suposa. Els projectes es comencen des de cinc o més. Tampoc no fa falta usar codi propi que s’hagi de preparar, tancat un parell de mesos, abans de sortir a vendre’l. Ara puc treballar la mecanització de tasques i rams que mai havia tractat; abans m’haguessin fet falta un parell de vides, si havia d’escriure codi per tot.

A continuació, amb en Javier Pérez, ha sorgit la qüestió de si és fàcil o no entendre i modificar el codi lliure d’altres informàtics. Per jo no ho és, complicat. Possiblement perquè tot i fer feina com a professional independent, sempre he treballat en equip compartint el codi amb col·legues d’estils de programació molt diferents. Esquivar la feina de revenedor i instal·lador de programes fets m’ha permés estar més temps treballant amb codi, i tot és qüestió de pràctica. Per altre banda, els projectes de codi lliure solen estar ben documentats i escrits per captar l’atenció dels informàtics més exigents.

VelcroEn comptes de cercar caixes amb productes fets, miro de trobar codi que serveixi a les empreses. L’estratègia de la venda de caixes és cosa del passat. Ara toca l’estratègia del Velcro: ajuntar el codi existent de forma sòlida però alhora flexible. Que en qualsevol moment sigui possible pegar una estirada per desenganxar-lo i aferrar-lo a una altre banda [cal llegir codi lliure] millor. Sense cap dependència i tenint tot el control.

Com sempre, el temps posa les seves coses a lloc. He pogut saber-ne detalls perquè segueixo en contacte amb clients que van substituir el meu programari per productes coneguts i populars que no estaven al meu catàleg. Amb el temps s’han adonat que allò que em fallava dels programes tancats no era per mor de no saber-ne prou; passava el mateix als informàtics que van venir després. Que el cas també es donava amb programes vitals de gestió, tancats, i havia suposat cualque maldecap important. Tot el codi dels meus programes era propi i podia estorbar-me massa –segons les urgències del moment– en fer coses de l’alçada dels ERP fets. A ells també els suposava un esforç en pensar que volien i no trobar-s’ho precuinat. Però a la pràctica també va fer falta prou temps per formació, ajustos, personalitzacions i posades en marxa.

Ja que les oportunitats perdudes de negoci amb el programari tancat no van ser perquè el programari anterior no funcionés, sinó per la necessitat de fer canvis importants en poc temps, n’hi ha que ara estan interessats en provar l’estratègia del Velcro. Són oportunitats de negoci que no tindria amb programari tancat. De fet, possiblement ara tampoc em dedicaria a la informàtica de gestió.

(Imatge: Invention of Velcro a The Great Idea Finder)

Entrades relacionades

3 Comentaris

  1. Como verás,soy de habla castellana,pero entiendo catalán,aunque nó al 100×100.
    Me parece haber entendido en tu escrito que si no fuese por el sftware libre,no te dedicarías a la informática;yo te alabo el “gusto” y te pregunto :
    Si suprimo las 3 w en mi página¿funciona igual que ahora?…y pasando a lo del software libre,a mí me colocaron el Suse en las jornadas de software que se celebraron en mayo en Campos (Mallorca)y aún está sin “estrenar”,con gran pesar mío,pues aparte de que sé poco de informática,mis reflejos van “relantizándose”(tengo 68 años);dije que lo quería y me lo colocaron,pero yo creía que habría algún Manual para ir aprendiendo “pasito a pasito”…¿acaso sabes si existe alguno con el que yo pudiese aprender a mi edad?.Gracias si deseas contestarme y si nó también,pues has demostrado tener una paciencia “casi infinita”para leer este “rollo”.Un saludo de Juan Hernández.

  2. Disculpa el retard, Juan.

    No entenc gaire bé la teva pregunta, però que els webs funcionen amb o sense WWW és cosa de la configuració del servidor del nom en qüestió. En el meu cas, he fet que funcioni amb http://www.weblog.bitassa.net i amb weblog.bitassa.net (també amb bitassa.net, http://www.bitassa.net , però el weblog al nom serveix per a fer-se una idea del que sortirà en fer clic). A jo m’agrada més sense www, és més curt. Però hi ha qui sempre ho escriu, així que per això el vaig tenir en compte.

    En quant al maniual: Si compres la SuSE, porta dos llibres força clars per a qualsevol usuari. En demanen 85 Eur, però els llibres s’ho valen. També els pots descarregar en PDF.

    Enhorabona pel teu interès, 68 anys també és una bona edat per aprendre coses d’informàtica. Segur que t’ajudarà a tenir millor qualitat de vida, que és el que realment importa.

    (PS: Em penso que se qui ets, si dius que vas estar per les Jornades de Campos)

Deixa un comentari

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada