Dijous un periodista d’IB3 Noticies em va escriure per WhatsApp per a demanar-me si coneixia de primera mà qualcú d’una empresa balear “especialitzada en TIC i privadesa”. Era per a un reportatge per l’informatiu IB3 sobre què hi ha al darrere d’aplicacions com FaceApp, “que està tant de moda”.
Vaig recomanar un parell de persones expertes en seguretat, i una és al reportatge que podeu trobar al web.
També vaig aprofitar per a dir-hi la meva sabent que interessaria un rave. Tinc ben assumit que la meva visió en tecnología digital no té cap ni un interès per “les forces vives” de les Illes Balears, cosa que inclou els mitjans de comunicació i la política. No és una queixa. En realitat m’allibera una barbaritat. La llibertat és quelcom especialment saborós quan saps que no tens res a perdre; és com les gambes de Sóller cuinades a baixa temperatura –m’he afeccionat a la ‘sous vide’, ara que tinc temps… si llegeixes això pel tema cuina, Andreu Manresa, molts records!
Vaig dir que es trobo que es fa sensacionalisme amb FaceApp. Diuen que l’aplicació pot veure totes les fotos del mòbil, però no hi ha cap evidència tècnica:
¿De qué vive FaceApp? ¿su modelo de negocio? En general las apps prestan un servicio gratuito a cambio de recolectar datos, y estos datos posteriormente son monetizados o potencialmente lo pueden ser.
No he encontrado un anàlisi forense de FaceApp pero…
(fotos pruebas en 2017) pic.twitter.com/cg4UKstwBz— Lluís Anaya (@lluisanaya) July 17, 2019
També diuen que al FaceApp permet agafar fotos sense permís, cosa que en realitat no és així. A Techcrunch expliquen que els iPhone permeten recollir només una foto, un detall tècnic que trobo que està ben pensat i m’agradaria que hi fos als Android.
Vaig explicar que l’aplicació no treballa amb res més que les fotos que fas amb ella i que usa el cloud per a fer intel·ligència artificial. La intel·ligència artificial no es pot fer sense cloud, cosa que possiblement no és de coneixement general però que només pot ser així. La intel·ligència artificial serà una característica de tots els productes digitals. Si seguim amb aquest registre d’escàndol ens haurem de fer Amish, perquè no hi haurà altre mecanisme que no sigui la religió per a mantenir-nos allunyats de la intel·ligència artificial. La intel·ligència artificial –i també la natural– sorgeix quan connectem coneixements. Els coneixements digitals són al cloud. Els Amish avui encara no tenen electricitat de xarxa perquè no volen estar connectats al món.
Vaig afegir-hi que encara hi ha més qüestions que no són tècniques, sinó socials. Les fotos en qüestió són una frivolitat, un divertiment, que a més pengem a totes les xarxes socials. Parlar de privadesa i això, és una bogeria. És com si al 1980, abans d’internet, ens queixéssim de que la gent ens veu la cara quan anem pel carrer. “queda’t a casa o posa’t un burka”, vaig dir.
Flip molt amb el cas FaceApp, la veritat.
Tot el que pugui ser software acabarà sent software. Si ho assumim podem formar part del canvi. Si ho demonitzem, acabarem en la irrellevància més absoluta. De moment no tenim cap pes en tot el que està passant i sembla que va a més (en realitat caldria dir “a menys”). Ens espera un futur meravellós. Vaig acabar la ironia amb un gif del nin de la pel·lícula Sisè Sentit quan diu “veig morts”.
El cas és que a can FaceApp han demostrat a tot el planeta que són molt bons en el tractament d’imatges. Nosaltres hem proclamat que ni ho entenem ni en tenim cap talent.
Aquest apunt de blog és per a dir que aquest sensacionalisme no va amb mi, una cosa que no va quedar reflectida al reportatge d’IB3.
La meva visió no va interessar gens, però en realitat és una oportunitat. Ho dic dalt: m’allibera. Serveix per a explicar que anem ben decidits cap a l’absoluta irrellevància digital.
I tal dia farà un any.
—
Imatge: Maxpixel.
