Alguns comentaris que he rebut a l’apunt “Autocrítica“, especialment la part on parlo de com ho fan a altres governs, m’ha pensar que poser he de parlar una mica més de la situació actual de la organització del Govern de les Illes Balears.
El motiu principal és donar visibilitat a la bona feina de fons, durant legislatures diverses, de l’equip directiu de la Direcció General de Desenvolupament Tecnològic (DGDT). El secundari és orientar a qui vingui després –cas que no continuï– i a la ciutadania, perquè tot plegat és ben seu. Nostre.
Espero que la visibilitat serveixi per aconseguir el següent pas: construir perquè no hem de menester apuntalar res.
A l’apunt “Autocrítica” explico perquè altres governs han creat organitzacions digitals com les que voldríem per les Illes, amb un pressupost notable: 120 milions/any al País Basc per 2,2 milions de persones. Potser podeu pensar que allà tenen un règim econòmic molt diferent; doncs bé, Galícia té gairebé 112 milions per 2,7 milions d’habitants. Nosaltres, a la DGDT, només 9,7 milions d’euros per 1,2 milions de balears.
És veritat que les xifres són complexes. Cal tenir en compte si inclouen salut, educació i justícia. No entraré en detalls per no avorrir-vos –els podeu demanar, clar– però les xifres diuen que no arribem a 20 milions/any de despesa global en informàtica del Govern de les Illes Balears –he demanat la xifra més aproximada possible, i editaré l’apunt en tenir-la.
El cas és que tenim una despesa prou reduïda per una organització que no dóna problemes però que tampoc no pot créixer. Mentrestant, l’evolució del fet digital és imparable i necessària.
A l’apunt “Autocrítica” deia que al País Basc van aconseguir crear una organització prou òptima per mor dels caos tècnics que provocava la desorgantizació. Quelcom semblant va passar a Galícia, però en el seu cas el problema era la despesa excessiva d’una desorganització carregada de “sitges digitals”, gens interoperable i sobredimensionada.
Al Govern de les Illes Balears, la DGDT no té els dos problemes més complexes que pateixen les DG digitals de la majoria de governs: ni tenim sitges digitals ni provoquem cap caos tècnic.
Haver aconseguit eficiència pressupostària i tècnica és un mèrit assolit a base d’anys de gestió des de la DGDT. Són moltes les mesures –no sempre populars– per a optimitzar la tecnologia i el pressupost. Sovint el nostre caràcter destaca quan comparteixo experiències amb la resta de direccions generals de l’estat, i elles les seves. Ens diuen “ho teniu prou bé” i penso que sí, però no tant. Tenim resolta la gestió i el caos està controlat, però el nostre problema rau en la falta de recursos i múscul organitzatiu; ens cal més pressupost i una organització dimensionada per aconseguir quelcom totalment diferent al que fan altres: apuntalar. Nosaltres el demanem per a créixer.
El nostre creixement serà des d’una base sòlida, sense “sitges digitals” ni cap caos tècnic per a resoldre. Simplement el que funciona ho farà molt millor, amb més agilitat i més serveis.
La diferència entre fer peticions per a construir o apuntalar és grossa. Ens la podem permetre i calia dir-ho. És el moment.
Els detalls del com també són a l’apunt “Autocrítica“.
—
Imatge: per Christian Joudrey a l’Unsplash