[En español: Medium]
‘Cabalga el cometa’ és un podcast sobre tecnologies exponencials dirigit i presentat per @granludo (Marc Alier).
No passa sovint, però amb el Marc si. Quan li expliques alguna cosa saps que t’entén sense gairebé explicar-ho. Per això t’interromp – cosa que no és un bug sinó una feature del Marc. A continuació sol dir alguna cosa que li dóna una nova perspectiva a la teva idea. O la posa a prova amb una objecció interessant, molt allunyada del dunningkrugerisme.
Nou mesos enrere em va preguntar, per telèfon, què em semblava el seu nou projecte per “analitzar i explicar la importància de les tecnologies exponencials”. Li vaig dir que era molt necessari, però que alguns ho despreciarían tot dient-li ‘il·luminat’. Al Marc li és ben bé igual perquè porta ulleres rosa-Barbie Dream.
Si treballés a una empresa li dirien que aquest color és frívol i està massa allunyat del color corporatiu blau-testosterona; si treballés per a un govern toparia amb haters que li dirien que “no li paguen per” portar ulleres rosa perquè els alts càrrecs han de practicar el restrenyiment expressiu que la [vella] política suposa per a una autoritat 24h/365d.
En Marc té la sort de treballar per al sector acadèmic i estar protegit per la seva llibertat de càtedra, un dret que beneficia la societat perquè permet que persones com ell vagin més enllà del que pot veure la majoria.
Que el Marc em convidés al primer capítol del ‘Cabalga el cometa’ va ser un privilegi per a mi.
En escoltar el podcast em vaig adonar de molts errors; des del meu nas tapat fins a la meva poca flexibilitat intentat no sortir del tema del moment. El meu mestre davant els micros, el Jordi Vendrell, només tenia tres consells però molt precisos:
— Somriu al micròfon.
— No vulguis salvar el món, la ràdio [el podcast] és només espectacle.
— Escolta els programes perquè mai et agradaràs; ets tu crític més cruel i només milloraràs.
El vaig sentir.
En el primer ‘Cabalga’ vaig ignorar el feedback del Marc un parell de vegades –o més. Intentava no anar-me per les branques perquè és un viatge que també m’agrada massa i el capítol no havia de convertir-se en un festival de bifurcacions, bucles i interseccions.
Al podcast hi ha una part que ara me n’adono que cal ampliar. Quan parlem d’algorismes d’intel·ligència artificial per a l’educació, el Marc diu una cosa potent:
“Com podem fer algorismes d’alguna cosa que encara no coneixem bé?”
Calia que digués qualque cosa sobre això, perquè és molt interessant, però alguna cosa em va portar cap al tema predominant aquells minuts: “¿en què treballarem?”. Aprofito aquest mitjà escrit, més reposat i reflexiu, per dir que em sembla que podem aconseguir, en intel·ligència artificial, per a problemes que encara no sabem com tractar bé. L’educació és un.
Té molt a veure amb un tema que no vam arribar tractar en el podcast per falta de temps: l’internet de les coses. Per ‘coses’ em refereixo a tot allò que no teclegem, que és el que es fa amb les eines de la tercera revolució industrial. Són les coses que fem i diem en la nostra vida quotidiana. El que ara considerem personal –i fins i tot avorrit i intranscendent– té un pes terrible per a tu i per a mi, però no està reflectit en les estadístiques que es nodreixen de dades tabulades conseqüència d’enquestes.
Els detalls ínfims personals tindran el seu lloc a la quarta revolució industrial perquè tindrem la suficient capacitat tecnològica per recollir-los i tractar-los. Al podcast dic que m’impressiona l’escena de la nena a la piscina d’aquest vídeo promocional de Watson:
“Entenc els eufemismes, les idiosincràsies i les metàfores complexes”
Quan passi, les estadístiques seran més precises perquè parlaran de nosaltres, com a humans individuals, i no de masses. Succeirà perquè les xarxes neuronals de la intel·ligència artificial tindran prou dades per a identificar patrons exclusius sobre cada persona humana. Aquesta novetat donarà lloc a algorismes que ara ens semblen impensables. Serviran per satisfer gairebé qualsevol necessitat personal i íntima.
Tot això serà possible gràcies a les tecnologies digitals exponencials de les que tracta el podcast.
Moltes gràcies, Gordon Moore –si, sóc un bitòleg tecno-optimista.
Al podcast parlem de Moore i moltes coses més. Sobretot de la revolució de les tecnologies exponencials. El trobareu a cabalgaelcometa.com. El lloc té els enllaços necessaris per a subscriure-vos-hi, cosa que vaig fer immediatament perquè la cosa promet.
Moltes gràcies, Marc!
—
Imatge: Greg Rakozy a l’Unsplash.