El cinc de gener em telefonaren des de Ràdio Illa, de Formentera, per a parlar del conveni amb RED.es per a connectar amb banda ampla ‘ultrarràpida’ totes les escoles de les Illes Balears.
Aquí trobareu el programa en MP3:
(Disculpau la tossina; estava engripat)
Varem anar del conveni per les escoles cap un grapat de coses que tenen a veure amb aconseguir una bona connexió a internet mitjançant fibra òptica; serveix per a la ciutadania que viu a qualsevol de les quatre illes. És una entrevista orgànica, moltes gràcies.
Aprofito aquest apunt de blog per a posar context i ampliar algun detall.
En sentir l’entrevista me n’adono que no vaig contestar què són les zones blanques perquè tenc al cap que no en tinguem; vaig anar cap a dir que no en tindrem.
Zones blanques (grises i negres)
Les zones blanques són una definició europea que serveix per a saber cap on van les subvencions de en fons regionals europeus (FEDER) per aconseguir que Europa tingui connexió arreu. Una zona blanca és un conjunt mínim d’habitatges que no tenen previst arribar als 30 megues abans de tres anys.
Les zones blanques passen a grises quan tenen connexió de més de 30 megabits amb un operador. Quan aconsegueixen connexió amb més d’un operador són zones negres. És la situació òptima perquè hi ha competència. En aquest moment és gairebé impossible aconseguir fons FEDER per a convertir les zones grises en negres –però tenim pla B.
Subvencions per a zones blanques
De moment usem FEDER per a subvencionar zones blanques al 50% –l’altra 50% ho posa l’operadora que guanya la subvenció. Es subvenciona perquè no solen ser zones rendibles per a cap operadora.
A Europa –i gairebé tot occident– les telecomunicacions estan gestionades per empreses privades. No passa amb altres comunicacions, com les carreteres i les ones hertzianes. Tampoc no m’agrada però és fora de les competències d’un govern autonòmic poder canviar-ho. Qualsevol acció pública ha de garantir la no competència amb les empreses privades i la neutralitat tecnològica. Ho vigila la Comisión Nacional del Mercado i la Competència (CNMC) a Espanya, que per damunt té la Comissió Europea controlant exactament el mateix: que no fem la competència a cap operadora.
Potser cal dir perquè no m’agrada: els governs –alguns– mirem per la ciutadania i fem coses que les empreses privades mai no ens permetrien, com a directors generals, perquè miren per la rendibilitat. És lògic, res a dir, però personalment prefereixo treballar pel futur del país que no pas per a facturar –o estalviar– més que l’exercici anterior. Crec que els imposts són per això. Tractar la ciutadania com si fos una empresa és cosa d’altres projectes polítics.
Identificació de zones blanques
Al web del MINETAD hi trobareu els fulls de càlcul amb la declaració de zones blanques que esmento a l’entrevista. Quan diuen ‘backhaul’ es refereixen a la fibra troncal (això és, entre poblacions).
A les Illes Balears arribam gairebé al 100% de troncal i la majoria és de Telefónica. No tots els països de l’estat hi arriben; als fulls podreu comparar.
Als fulls potser hi trobau a faltar ca vostra però tampoc no hi teniu banda ampla –menys de 30 Mb. Tot plegat vol dir que on viviu no s’ha declarat zona blanca. Enguany el Servei de Telcomunicacions del Govern ha pentinat les quatre illes per a trobar zones blanques noves i les estem declarant perquè apareguin a la relació del 2018. Si ens les admeten, significarà que podran accedir a subvencions. Si no les admeten, caldrà el pla B. Cal anar a pams i ara toca subvencionar zones blanques perquè és el que dóna més benefici a més persones en menys temps.
La gimcana de les subvencions
El Director general de Fons europeus, en Félix, va aconseguir 7,8 milions de fons FEDER per a zones blanques. Va ser el primer que vam fer en arribar al Govern; després de la primera reunió de la Conselleria. Això sí va ser molt ràpid.
Els doblers serien pel 2016 perquè calia reservar pressupost –cosa que es va fer el darrer trimestre del 2015. Al gener del 2016 vam engegar la consulta: Resolució del Director general de Desenvolupament tecnològic per la qual se sotmet a informació pública la identificació de les zones blanques NGA que encara hi ha a la comunitat autònoma de les Illes Balears.
Vam fer una consulta pública perquè el MINETAD no tenia en compte totes les poblacions. Ells publiquen les zones blanques un cop a l’any, que sol ser el mes de maig –són els fulls que he lincat dalt.
Amb tota la informació sobre zones blanques, el juny de 2016 vam redactar la nostra primera convocatòria de subvencions. Cal que passi un parell de revisions internes –que mai no són ràpides– per aconseguir la versió definitiva. El setembre vam enviar-la al MINETAD.
És obligatori demanar permís al MINETAD per a fer subvencions. Ho diu el “Real Decreto 462/2015, de 5 de junio, por el que se regulan instrumentos y procedimientos de coordinación entre diferentes Administraciones Públicas en materia de ayudas públicas dirigidas a favorecer el impulso de la sociedad de la información mediante el fomento de la oferta y disponibilidad de redes de banda ancha“. Ho justifiquen amb aquestes paraules:
A tenor de todo ello, el presente real decreto tiene como fin garantizar que las ayudas que se concedan por las diferentes Administraciones Públicas, que vayan dirigidas a favorecer el impulso de la Sociedad de la Información mediante el fomento de la oferta y disponibilidad de redes de banda ancha que posibiliten incentivar la economía y el empleo digital y la prestación de servicios digitales innovadores, resulten compatibles con la normativa sectorial de telecomunicaciones y con los planes de banda ancha del Ministerio de Industria, Energía y Turismo.
Negretes meves.
Quins són els seus plans? És un misteri. Nosaltres els hem d’explicar els nostres, això és l’únic clar a la pràctica. Si et diuen que NO, és que no són compatibles amb els seus plans. Caldrà preguntar-los-hi. Te’ls diran. Tot seguit caldrà negociar.
Els seus plans s’executen amb altres fons europeus que tenen els estats i que són diferents als FEDER (la R és de Regional).
A la pràctica, ser compatibles amb el seus plans de banda ampla serveix per a ser més eficaços i servir millor la ciutadania de les Illes Balears? No, rotundament, des del moment que 0,8 M seus poden aturar-ne 4 nostres –com explicaré a continuació.
Potser passa que els nostres plans de superar el 90% de llars connectades per fibra van contra els seus plans d’arribar al 50% de llars el 2020? El Real Decreto 462/2015 recorda que el seu objectiu estatal és arribar només un 50% de llars amb banda ampla el 2020. Diu “más de 100 Mb”, que només es pot aconseguir per 4.5G i fibra. Posen davant el 4G? A les Illes Balears el 4G arriba al 90% i volem el que ara toca: fibra.
[Paràgraf anterior tatxat per les novetats que esmento al final de l’apunt: Actualització del 27-03-2018]
Per tot plegat només se m’acut que el Real Decreto 462/2015 serveix per a que quedi clar qui mana aquí.
La primera convocatòria de subvencions
Dalt explico perquè fins setembre de 2016 no vam poder enviar la nostra primera convocatòria. Fins el febrer no vam tenir resposta del MINETAD. Van esgotar el termini màxim. La resposta fou “sí a tot perquè no tenim plans per a les Illes Balears”. Bravo!
També ens van fer un parell de suggeriments per a millorar el text de la convocatòria. Ho vam fer i enviarem la versió definitiva als nostres serveis jurídics. En tenir-la validada tornarem a enviar-la cap al MINETAD. Estàvem segurs que dirien “ara ens agrada tot i endavant perquè no tenim plans per a les Illes Balears”. No va ser així. Ara sí tenien plans. No sabien on. Només ens van dir la xifra: no arribava a 800.000 Eur i només subvencionarien el 40% del import total.
Ens aturaven gairebé 4 milions al 50% pel 40% amb els seus 0,8 milions?!?
Sí.
La següent passa era negociar. Sabíem que per algunes CCAA la resposta fou “per a vosaltres les poblacions de 500 habitants o manco”. No volíem això perquè teníem doblers abastament –des de feia més d’un any– per a fer molt més; 7,8 M en fons FEDER al 50% dóna per a 15.6 milions d’euros en fibra. La seva resposta fou que podríem subvencionar qualsevol lloc que no fos a la seva llista. Quan la rebríem? En tenir-la. Som a l’abril del 2017.
Fins l’octubre de 2017 no ens van dir on anaven les seves subvencions de 0.8 milions al 40%.
No ens pensàvem pas que s’estorbarien tant i per això havíem convocat a totes les operadores, el 29 de setembre. Volíem explicar-los-hi els plans i que comencessin a preparar ofertes mentre nosaltres preparàvem la convocatòria de subvencions. Així tot aniria més ràpid i podríem fer arribar la fibra a més poblacions. Aquí trobareu la convocatòria. Van venir-hi totes les operadores.
Hi ha molt interès. Hi ha doblers dels fons PO FEDER. La ciutadania vol fibra perquè la contracta. Som el país de l’estat que més fibra contracta quan pot fer-ho. Un cas: un homòleg m’explicava que van posar fibra a un poble de 300 llars i només l’havien contractat 8. A les Illes Balears l’haurien comprat 30; així de grans són les diferències. Al Govern trobam que la banda ampla és una estructura bàsica per passar de l’economia de turisme de sol i platja als residents de sol i dades.
Tenim interès de la indústria, doblers, demanda pública i demanda privada. Sent així, tan rodó, perquè no tenim fibra arreu? Fins a un 95% en comptes del 80% actual. És per mor del Real Decreto 462/2015, aprovat un mes després que el PP perdés un bon grapat de CCAA a les eleccions del maig del 2015.
Torno al calendari de la nostra primera convocatòria: La relació del MINETAD ens va arribar massa tard i no vam tenir temps abastament per a fer-la abans del 31 de desembre del 2017 –les subvencions són un procés llarg a les administracions perquè estan fortament vigilades.
Entrar a un nou exercici, el del 2018, ens pot tornar a situar a l’octubre perquè el MINETAD porta el mateix ritme cada any:
- Presentació de zones blanques al maig de 2018.
- Adjudicar ells primer per Real Decreto 462/2015: octubre.
- CCAA: Vosaltres teniu només dos mesos per a fer una convocatòria a subvencions i adjudicar.
Perquè tot plegat ens semblava un abús vam voler saber com ho porta la resta d’estat. Amb l’ajuda de l’associació AUTELSI aconseguirem una reunió de totes les CCAA per a compartir experiències sobre banda ampla i fons FEDER. Fou el desembre de 2016.
- La frase més significativa de la trobada: “Todo lo que hagamos, sea lo que sea, conduce a que se haga lo que el MINETAD diga”.
- L’acord més important: “demanar una comunicació fluïda i constant amb el MINETAD” sobre on són les zones blanques per a poder fer convocatòries a subvencions sempre seguit.
- La resposta del MINETAD a la nostra petició conjunta:
És mal de pair.
El Director general de Fons europeus i jo estem fent feina en aconseguir que la nostra convocatòria de subvencions es faci prest enguany. L’objectiu continua sent arribar al 90% de llars amb fibra el 2019.
Primer Formentera
La relació de zones blanques que el 2017 subvenciona el MINETAD al 40% amb 0,8 milions és pels llocs de la imatge:
És rellevant que cobreixen la majoria d’ESP (Entidades Singulares de Población) de Formentera.
Quadra amb l’audiència amb el Ministre Nadal que vam tenir el febrer de 2017. Li vam mostrar l’informe Sayós y Carrera (el trobareu aquí en PDF) on hi quedava clar que Formentera estava especialment abandonada quant a banda ampla. El Ministre ens va dir que teniem raó i donaria “prioritat a les illes petites”.
Tot plegat ens torna a la cridada des de Ràdio Illa i la meva preocupació perquè el desplegament s’havia aturat per a evitar cables a les façanes. Al Govern havíem fet la nostra part, que en aquell moment estava aturada per un nou problema.
Entenc molt bé (i comparteixo) les inquietuds estètiques amb l’espai urbà a un lloc tant fantàstic com Formentera. Avui sabem que Telefónica ha arribat a un acord amb el Consell Insular de Formentera i que és en marxa el desplegament de fibra òptica. Beníssim!
També cal afegir que els nous cables elèctrics submarins per Formentera aniran carregats de fibra òptica, sent Red Eléctrica Española l’operador de fibra. Operador neutre, dels que més.
Per tot plegat esperem que s’entenguin amb les operadores i que Formentera tingui ampla de banda abundant; fins i tot amb el gigabit que arriba –en parlem a l’entrevista.
Per altra banda, resoldre primer Formentera ha fet que passi tot el que explico dalt i que encara tinguem per adjudicar els nostres 7,8 milions de fons FEDER per a subvencions al 50%. No és, de cap manera, res que tingui a veure amb la ciutadania de la pitiüsa; la situació és responsabilitat d’un govern estatal que sempre seguit necessita deixar ben clar qui mana aquí.
Actualització el 27 de març de 2018
Mentre esperàvem per a poder fer la nostra convocatòria de subvenciona ‘one more time’, el Gobierno acaba de presentar el Plan 300×100 dotat amb gairebé 9 milions per a les Illes Balears. És exactament la xifra que tenim en fons PO FEDER que no hem pogut invertir des del 2015 –i que no ens han deixat invertir per tot el que explico dalt.
Estem contents que s’hagin adonat, al 2018, del que nosaltres vam planejar i dotar de recursos l’any 2015.
—
Imatge: Groman123 al Flickr. GIF de Tenor.