[Versión en español: Medium]

Una antenna ha servit per arrancar la xarxa corporativa per l’internet de les coses. L’usarà el Govern, la UIB, els ajuntaments i les empreses públiques. Servirà per a connectar sensors, que arribaran a ser tants com les coses que ens envolten –i som– perquè serveixen per a llegir-les.

L’antenna serà al terrat de la seu de Multimèdia IB i donarà cobertura al Parc BIT i la UIB. En el moment d’escriure això no tenc la dada exacte, però sospito que el senyal arriba fins més enllà de Palma.

LoRa

Vam escollir LoRa perquè és la tecnologia que ens permetia aconseguir més governança sobre la instal·lació.

L’extensió del senyal TDT i la telefonia d’emergències TETRA fa que el Govern disposi d’una xarxa excepcional de torres. El qualificatiu no és una exageració i el temps ho dirà; la quantitat de comunicacions digitals estratègiques que aniran per l’aire multiplicarà el valor de les nostres torres –més detalls al Negroponte Switch.

Amb LoRa podem usar les nostres torres per a fer una instal·lació pròpia perquè tot el material LoRa és a la venda –emissors i receptors, gateways, etc. Sembla una obvietat però no ho és pas: quan vaig visitar l’estand de Sigfox (una alternativa a LoRa) al MWC2017, no entenien perquè volíem comprar hardware. Ells venen servei IoT. Clar, no els sol visitar ningú amb una xarxa de torres que cobreixi tot el territori. Perquè cal torres, Sigfox fa acords amb operadores que en tinguin i cobren una quota anual per sensor. A Espanya el tenen amb Cellnex perquè té torres –per la TDT i FM, entre d’altres coses. Un client important és Securitas, que usa Sigfox per a les seves alarmes.

Totes les operadores de telefonia ofereixen i oferiran la seva solució per a connectar sensors –vegeu LPWAN, LoRa ho és. Alguns diuen que la 5G desplaçarà el LPWAN. Podria ser, però a mig termini vàries tecnologies conviuran i la nostra inversió quedarà amortitzada.

Comencem amb un pilot

La primera antenna LoRa llegirà sensors als aparcaments del Parc BIT i servirà per a investigació a l’UIB. És just un pilot. Tot seguit farem un concurs per a donar cobertura LoRa a tot el territori de les Illes Balears.

Tots els sensors seran a un servidor Sentilo –que significa ‘sensor’ en esperanto.  Això permetrà compartir la informació en dades obertes i donar lloc a productes tant diversos com imprevisibles. Què pot passar si la informació d’aparcaments lliures i ocupats del Parc BIT –un lloc amb molts informàtics– és a un API? Ho sabrem aviat 😉

Quan hi hagi cobertura arreu deixarà de ser un pilot. Aleshores, les conselleries, els ajuntaments i les empreses públiques podran fer els seus projectes. Des de gestionar recursos tant valuosos com l’aigua fins a trivialitats (o no), com ara saber quins vàters són lliures als edificis públics.

La nostra xarxa LoRa no competeix amb el sector privat. Fa que sigui més fàcil fer projectes IoT al Govern, cosa que beneficiarà a les empreses especialitzades en projectes de ciutats i illes intel·ligents. També servirà perquè la UIB formi enginyers. Tot plegat impulsarà l’ús d’IoT a les empreses de les Illes Balears, cosa que suposarà noves oportunitats de negoci.

Feina en equip

Ho recordo bé: el dia que van nomenar en Pep Lluís Pons gerent de la Fundació BIT, li vaig dir que calia fer del Parc BIT un pilot de l’internet de les coses.

L’any anterior (el 2014) vaig treballar en un pla estratègic per l’Ajuntament de Barcelona i havia vist com s’estaven convertint en una smart city de referència; vaig adonar-me de la importància dels sensors i les comunicacions, de les API; vaig veure com ho havien resolt –d’una forma brillant– amb el Sentilo. Mentre, al Govern de les Illes Balears ni se’n parlava ni estava previst; el projecte estrella (d’1,5 milions d’euros) era una app digne de Meetic. Vaig arribar al Govern amb l’idea de recuperar el temps perdut.

Més endavant en Pep Lluís Pons seria el Director general d’Innovació, en Pere Fuster el gerent de la Fundació BIT i en Tomeu Tugores el gerent de Multimèdia IB. Tot d’una van veure la importància d’una xarxa corporativa de l’internet de les coses com a peça fonamental de les Smart Islands. En Pep Lluís va aportar el conveni amb la UIB i  candidats innovadors pel pilot; en Tomeu la infraestructura de torres i antenes; en Pere l’escenari i jo l’impuls, estàndards, xarxa i datacenter –són les competencies de la DGDT.

LoRa va presentar la versió 1.0 el juny de 2015, just dos mesos abans d’arribar al Govern i no tenia clar que fos una tecnologia prou madura. Han passat dos anys i ja ho és. Per arribar fins aquí hem avaluat totes les opcions a fires, congressos i instal·lacions de demostració. LoRa i Sentilo són una bona elecció en aquest moment.

Un projecte de futur

El conceptes ‘smart cities’, ‘smart islands’ i IoT són una tendència que no sé quan durarà ni com es dirà al 202x. La veritat és que tampoc no m’importa gaire. No és una qüestió de modes, marques ni eslògans sinó d’evolució lògica i natural de la tecnologia.

Sovint transformem la tecnologia a base d’innovar, cosa que consisteix en trobar una nova forma d’usar quelcom conegut –si no és conegut, aleshores no és innovar sinó inventar. Els ordinadors, de la tercera revolució industrial, són una innovació de la màquina d’escriure. Tenen teclat –com les màquines d’escriure– i el paper és una pantalla. El desplaçament del llapis o bolígraf es fa amb un sensor de moviment, el ‘ratolí’. El centre de tot plegat és el paper. Tant és així que molt software divideix les dades en pàgines, un concepte clarament innecessari als ordinadors. L’idea de ‘paper quadriculat’ amb columnes etiquetades i fileres de dades, és la base dels fulls de càlcul i bases de dades.

Al paper, la informació estructurada s’organitza en columnes i fileres; la desestructurada és a fulls que formen les pàgines de llibres, revistes i diaris. Amb l’estructurada es fan càlculs i la desestructurada es llegeix. Poca cosa més. Bé, els ordinadors han introduït la correcció ortogràfica i el tallar, copiar i aferrar. Ja està.

La segona revolució industrial està basada en la innovació de les màquines d’escriure

Un cas: el Facebook és una publicació que s’alimenta de textos, comentaris, imatges i vídeos desats a una quadrícula. La seva innovació ha consistit en decidir a qui es mostren i quan. Facebook fins no fa gaire era una quadrícula líquida dosificada segons relacions personals desades més quadrícules estructurades: els amics i els permisos. La següent innovació de Facebook consisteix en tractar la informació que no és a cap quadrícula: podran captar el significat del text, les imatges, la veu, fins i tot el to. Ho podran fer perquè hem aconseguit allunyar-nos de les màquines d’escriure per aproximar-nos a la mecanització del cervell humà. Se’n diu informàtica cognitiva. Significa un bot important per a la informació que desem en papers electrònics –amb o sense quadrícules. El bot és tant important que no és innovació, sinó invent, i hem sumat un al comptador de revolucions industrials. Serà la quarta.

Els paràgrafs anteriors són per a dir que les noves capacitats cognitives per a tractar la informació desestructurada fan que l’entorn sigui una font immensa de dades. Les llegim amb sensors –connectats per LoRa en el nostre cas. Són els nous dispositius d’entrada que s’uneixen als veterans teclats i ratolins, escànners i càmeres. Les dades no es representen en papers digitals amb o sense quadrícules, sinó en converses. És la bitologia conversacional i cognitiva.

Els datacenter són les noves biblioteques i els matemàtics són els nous bibliotecaris

Als datacenter s’hi fabriquen xarxes neuronals artificials per a trobar el coneixement precís just quan ens cal. Fins i tot abans, perquè quan hagem llegit l’entorn prou cops, aleshores passarà que els assistents digitals podran identificar patrons, fer prediccions i avisar-nos dels riscos i les oportunitats. Ho faran en forma de conversa; no serà necessari que ho facin, com ara, en forma de document a planes de paper virtual. El cas és que l’original –als datacenter— serà molt més pròxim al cervell humà que no pas al paper. Les biblioteques entren a una nova dimensió. És una gran novetat que marcarà la quarta revolució industrial; la gestió del coneixement agafarà camins que encara no podem imaginar.

En definitiva, la noticia és que aquesta setmana hem posat en marxa una eina corporativa digital per a llegir el nostre entorn. Al Govern de les Illes Balears hi tenim teclats, ratolins, escànners, càmeres i LoRa.

—
Imatge de la capçalera: Pixabay, Benjamí Villoslada, IBM Research, Wikipedia.