Si vas al MWC amb la intenció de descobrir quelcom que et sorprengui, una de dues: o el darrer any no has llegit prou, o alguna empresa que fa coses genials té una divisió de màrqueting penosa. Vaig anar al MWC per observar el tictac que s’hi respirava, una cosa que no es transmet a cap plana web, aplicació ni vídeo.

Vaig començar pel pavelló 1. A la meitat vaig topar amb l’estand de Huawei, que ocupava mitja nau. Dins hi havia tot el que pugeu imaginar en tecnologia digital: des d’equipament per centres de dades –inclosa la climatització– fins accessoris de consum. Tot explicat amb enormes pantalles i demostracions que funcionaven. A prop sempre hi havia un empleat disposat a explicar-t’ho amb una notable paciència i ganes d’atendre. Cap rètol «don’t touch» –l’estand de Sony n’estava ple. En fer el gest de voler fotografiar algun aparell, s’acostava algú per a col·locar les peces i que així te les emportessis retratades com toca.

Huawei em va transmetre elegància, sobrietat i amabilitat. No m’ho esperava. Qualitat? Ho sabrem. Des de fa quinze dies vaig amb un mòbil P8, que va molt ràpid, té 12h de bateria i és prou prim; dos nins de devers 12 anys m’aturaren –camí de la L9 del metro– per a preguntar-me si era l’iPhone 7. No és casualitat perquè a Huawei tenen aquest defecte: volen semblar Apple.

El present de la tecnologia digital és a la Xina. Fins els 60 va ser americana, fins als 90 japonesa, fins la dècada passada coreana i avui xinesa. Un detall: l’entrada a l’estand Huawei estava plena de gent intentant entrar, car calia invitació prèvia i passar un control. Samsung feia el mateix al seu estand del pavelló 3, però no hi entrava gairebé ningú. Vaig quedar-m’hi observant 5 minuts devers les 16h: hi van entrar tres persones.

Tots semblen molt interessats en demostrar les bondats del 5G, del qual en destaquen una: la baixa latència. En pocs anys l’ampla de banda no serà important perquè n’hi haurà moltíssim; el gigabit simètric serà l’estàndard. Ens fixarem en la latència. Hem de començar a treballar per a tenir connexions de baixíssima latència a les nostres illes.

Els estands més interessants estaven un davant l’altre: Intel i Nokia. El segon perquè ho ha perdut tot, cosa que obliga a esmolar el pensament lateral; el primer perquè no té cap producte en particular però els té tots perquè qualsevol galindaina pot incloure els seus xips. No hi havia mòbils a l’estand d’Intel; fet i fet, els mòbils eren el menys atraient de la fira, potser d’ací el poc interès que despertava Samsung. Només em va cridar l’atenció el nou LG perquè permet canviar la bateria, una cosa molt del 1995.

D’Intel vaig confirmar que qualsevol cosa que pugueu imaginar tindrà connexió i que la intel·ligència i les dades seran al nigul; de Nokia vaig aprendre que les connexions hauran de tenir molt baixa latència; Samsung em va reforçar la sospita que els mòbils ja no ens interessen gaire. De Huawei he sabut que ho tenen absolutament tot, d’una qualitat important i a un preu inferior.

Ningú no es fixava en els portàtils. Ni tant sols els ultraportàtils, com el darrer Lenovo ThinkPad X1 Carbon, potentíssim, però no tant ben acabat com el model anterior. Van cap enrere. En contrast, prou gent volia provar els Huawei Matebook –i més d’un deia «llàstima de Windows 10» perquè hi esperava un Android. Caldrà estar atents a l’evolució de l’Ubuntu per a tauletes. Aquest estand me’l vaig perdre, és imperdonable.

Per a dir-ho tot, hauria d’explicar que hi havia una cosa que sí tenia èxit a l’estand de Samsung: les Gear VR. La realitat virtual triomfava arreu i tothom la volia provar, però a l’hora de comprar dubto que el producte de Samsung i Oculus tingui gaire èxit –cal dir que no l’he provat. L’alternativa costa manco doblers i té qualitat perquè el projecte Cardboard de Google funciona. Podeu començar amb un Cardboard de cartró; n’hi ha per dos euros. Res no tindrà gaire qualitat, però serveix per a saber si us agrada l’idea. Proveu la muntanya russa. Us impressiona? Si és que sí, podeu passar a un Cardboard fabricat per Tera, Andoer o Shinecon; costen entre 20 o 50 Eur. Això sí, cal un mòbil amb prou sensors, que siguin ràpids i una pantalla d’alta densitat per no veure píxels –és un nou requeriment derivat de mirar la pantalla a un dit del nas. Si no teniu sensors ràpids, en venen d’externs que podeu aferrar a qualque racó de les ‘ulleres’; és bricolatge, però no gaire més que el que proposa l’IKEA, i que tots solem portar amb dignitat i resignació.

Ho confesso: a casa ens hem afeccionat a veure cinema amb l’aplicació Cmoar VR Cinema. Sembla que sigui a la sala. Si les ulleres s’adapten bé i no hi entra llum, la sensació d’immersió és tremenda. És la nostra nova pantalla, que em feia sentir una mica estrany fins que al MWC vaig saber que no estàvem gens sols.

Fora del recinte firal vam assistir a un parell d’actes. Em va agradar sentir en Ben Hammersley:

«Si la teva feina té un rival digital, no el menyspreïs; pots estar segur que la llei de Moore farà que en uns anys sigui millor que tu i t’arruïnarà».

«Hem d’evitar feines de ‘MeatPuppet’ (ninot de carn) com ara conduir camions. Les faran robots i suposaran un canvi important en seguretat, eficiència i moltes economies al voltant del transport. Només és qüestió de temps».

N’Hammersley va parlar tota l’estona de robots i assistents digitals. Són aquí gràcies als avenços clars en intel·ligència artificial.

«Deixo el que un dinosaure basat en la intel·ligència artificial del projecte Watson d’IBM distregui la meva filla».

Aquí ve quan alguns s’escandalitzen, i solen ser els mateixos que no trobaven estrany engegar Telecinco perquè la Letícia Sabater entretingués els menuts.

«El Govern Britànic ha fitxat bons professionals que feien feina a llocs com Google. Si al món privat fas un producte dolent, la gent pot escollir-ne un altre de la competència, però si el Govern té un mal servei ningú no se’n pot escapar; per això cal que els governs contractin els millors».

La seva contundència em va servir per a reconciliar-me amb mi mateix: en la meva feina anterior, contestava «no haver de tancar abans de 10 anys» quan em demanaven pel retron de la inversió en immersió digital. Retorn? No n’hi ha. És una qüestió de supervivència.

Després d’assistir al MWC 2016 tinc més pistes sobre què hem de fer per aconseguir la supervivència econòmica de les persones i empreses de les Illes Balears. He tornat amb confiança per a continuar amb les idees que portava al cap: hi ha més gent que troba que anam cap allà mateix.