Sense preàmbuls:

Benjamí: Bon dia Capità
Capità Goneya: Bon dia que Deu mos do Benjamín.
B: De que ens voleu parlar avui, Capità?
C: No ho se, Benjamín, no ho se. Ara mateix estic embuadissim. Han passat tantes coses aquestes setmanes…
B: Home, estava segur que avui ens xerrarieu de n’Aina Aguilutx i de com li varen suspendre el Twitter per una denuncia de la diputada Ana Maria Aguiló. Perfil que li han TORNAT, per cert.
C: UF, Me poses en un compromís. Es un tema molt delicat. Aina Aguilutx o Ana Maria Aguiló. Me possicion a favor de s’original o de sa diputada. A veure, jo tenc relleno abastament dins ses malles per totes dues, però después de lo que ha passat, mucho me QUEMO que domes me na podre quedar una.
B: Si hem de fer cas al poc èxit que heu tengut fins ara amb elles, Capità, “Mucho me QUEMO”, com deis vos, que NO vos haureu de preocupar mai per trobar-vos en situació d’haver de triar.
C: Ay, gracis Benjamín, que Deu t’escolti.
B: Crec que no m’heu acabat d’entendre Capità.
C: No te preucupis, ja sé que de vegades se perden matisos en traduir des català an es Baléà, però crec que t’entès prou bé.
B: El que vos digueu Capità, de què ens parlareu avui si no voleu xerrar de la censura de n’Aina Aguilutx?
C: Uf, primer havia pensat xerrar de ses eleccions d’Andalusia. No se, fe quatre chistes. Tipo, en es final, Podemos se tendra de dir Probemos. HEHEHE! Ho pilles? Probemos. Eh? EH? hehehe…
B: No fa gràcia.
C: Mmm, ja, bueno. Después també he pensat que podria xerrar de sa conferencia que va fer na Isabel San Sebastian en es ciclo de conferencis des VII Centenari de Ramon Llull.
B: Ah, molt bé. Ens podreu explicar, doncs, com una persona com na San Sebastian, tertuliana de allò que anomenen “la caverna mediàtica”, ha acabat cobrant més de 2.000 euros per a fer una conferència sense cap titulació que la acrediti com experta en historia del segle XIII. NO?
C: Psss, be… NO. ¿Quantes vegades has vist a un gonella preocupar-se perquè sa gent tengui sa preparació necessària per xerrar de ses coses? En serio, Benjamín. Pareix mentida! ¿Que no ets tu que fa de jo quan jo faig de tu fent lo que m’has escrit perquè sa gent se pensi que sabemos lo que hay que hacer y lo vamos a hacer y por eso hacemos lo que hemos dicho que íbamos a hacer y por eso seguiremos haciendo aquello que nos toca hace? EH? NO?
B: … No?… Sí? NO SE QUÈ DIEU CAPITÀ!
C: AI! A veure, jo que som: gonella o filòleg?
B: Gonella.
C: ERGO… no pens criticar a una persona per opinar sense estar documentada! HOMO!!! Lo que jo volia era presentar sa meva pròpia conferencia pes VII centanario de Ramon Llull:
“El marco alcohólico del siglo XIII, indiferencia Luliana: Bravehart, El Palo con Sifón y un señor de Puerto Rico”
B: Llevat de que Puerto Rico encara no existia al segle XIII, ¿ens podeu explicar una mica més de que va la vostra conferència?
C: Sí… Diu així: “El Palo es una bebida mallorquina y no catalana, Como Ramon Lllull”
B: Això és tot?
C: Eeem no, NO. “Y los Paisos Catalans no existen. FIN”
B: Ja? Això és tota la conferencia?
C: Bueno! Diria que he xerrat més den Ramon Llull que na Isabel San Sebastián!
B: En això vos haure de donar la raó.
C: Veus? En poder me pots ingressar els 2.420 € an es número de cuenta corriente que aparece impreso en pantalla.
B: Què vos he d’anar a pagar res per aquest simulacre de conferencia!
C: Si llama ahora recibirá estos once maravillosos cuchillos con el mango tribarrado, totalmente grátis.
B: No vos pagaré res, Capità. Podeu esperar d’assegut.
C: 1000 €?
B: NO!
C: 500
B: Que NO!
C: 10?
B: Ni deu ni CINC!
C: 50 cèntims?
B: Mirau Capità, feim una cosa. Aquí a Ona Mediterrània tenim una cafetera. La propera vegada que vengueu per aquí, vos convit a cafè.
C: Mmm… pot ser rebentat de palo?
B: Si duis el palo vos…
C: UI, per tu duc palo i ses bolles.
B: CAPITÀ!
C: Res, res, res. Fins sa setmana que bé Benjamín!
B: EM DIC BENJAMÍ. Capità, fins el següent programa o POSTcast o el que sigui això que fem aquí.

Fem el Mallorca en Xarxa per gust, i un d’ells és rebre els guions del Capità cada 15 dies. Per a mi, a sobre, hi ha el guster de poder-los llegir davant un micròfon.

I que en pugueu gaudir vosaltres. Això és el més important. Però només passa si nosaltres ens ho passem bé.

El meu mestre a la ràdio (en Jordi Vendrell) em va dir ‘has de fer ràdio’ (així, en imperatiu) i tot seguit em va donar tres consells:

• Somriu al micròfon.
• No al·lucinis (Traducció: no vulguis salvar el món, no t’agafis seriosament a tu mateix, la ràdio és espectacle).
• Grava’t i escolta’t, mai no t’agradaràs. Ets el teu crític més cruel.

I aquí som. Intentant-ho.

Quan em demano perquè fem tota questa feina de franc, i mentre tenim tantes coses a l’olla sense el darrer bull, em responc ben ràpid: s’ho paga.

S’ho paga sense doblers.

Si hem de parlar de doblers, en perdem. Tot l’equip del Mallorca en Xarxa en perd. És gent ben interessant, amb moltes coses a fer, però aquí els tenim. Fent feina de franc.

És un privilegi.

De vegades em provoca vertigen, tot plegat. Aleshores em dic que els doblers no ho són tot. Penso que és una frase feta, val, però que deixa de ser-ho quan ho experimentes.

Cada 15 dies. A Ona Mediterrània.

Gràcies.