Recoman llegir «Una charla sobre la muerte de los blogs». ÿs la transcripció de la conferència de clausura que n’Ernàn Casciari va fer per l’
Just una frase que serveix per a resumir la idea principal:
De aquí a uno o dos años, quedarán en pie únicamente los blogs de las personas que tengan algo para decir; pero rebautizados como lo que al fin y al cabo son: páginas y sitios en Internet.
Frase que m’ha fet recordar què vaig dir el maig del 2006 a una entrevista de na Mercè:
El nom weblog haurà anat bé per popularitzar el fenomen, però passarà de moda. L⿿important serà publicar a la Xarxa d⿿una forma pensada per a la Xarxa: en petites dosis regulars.
A la mateixa entrevista deia que l’eina evolucionarà per a llevar-nos de damunt aquesta dictadura de publicar en forma d’apunts classificats per dates. Aleshores encara quedarà més clar que només són «páginas y sitios en Internet».
—
Vist al menéame.
8 comentaris. Leave new
No estic molt ficat dins això dels blocs, però no crec que desapareguin tan fàcilment, i si ho fan no trigarà gaire a sorgir altres «páginas y sitios en Internet» on la gent pugui dir el que li ve en gana d’una manera o un altra.
Per cert, m’agrada el teu costum de posar sempre una font d’on has extret les coses, en aquest cas d’el menéame, i a l’anterior de la wikipedia. 😉
quin problema hi ha amb el concepte “blog”? per què és una dictadura la data?
llegint el text enllaçat diria que aquell home té en ell mateix el seu propi enemic, ell és la festa mediàtica/revolució/fenòmen o el que li vulgui dir. I on es nota més és en els comentaris: “amen”, “podio”, “pri”, “Exelente”, “un texto genial!”, “Impresionante texto”, i un llarg etc. Em recorda la vida de Brian quan li diu a les masses que ell no és el messies i les masses l’adoren encara més.
I aquest paràgraf em sona tan a màrqueting de relacions públiques pro-continguts pro-creativitat….
@mai9: et contesto la meva part, l’Hernán que contesti la seva 😛
A jo no m’ho sembla, marquetinguista, pel mateix que dius –entres en un poc de contradicció: és tant responsable del seu èxit com el Brian que apuntes –el problema és al caparró dels «seguidors».
Blog: web + log. Log: «An apparatus for measuring the rate of a ship’s motion through the water». Una web per anar apuntant-hi els moviments. ÿs lògic que portin data –i hora i minut.
Les dictadures marquen estils de vida rígids que rompen la creativitat. Que els apunts de blog tenguin una data fa que massa gent no es plantegi una cosa diferent a la d’anar contant coses del moment. Per exemple, que els apunts (o «posts» (*) o articles) siguin capítols d’un conte lliurat poc a poc. O fulls electrònics d’una Moleskine, reflexions sense data, intemporals.
Hi ha qui sí se n’oblida de la data i usa el blog per a penjar-hi poemes. O fotos. O pintures. Però què hi pinta una data a la capçalera de cada poema?
Val, pots modificar la maquetació. Però no hauria de fer falta, és una dificultat.
(*) Nom que no m’agrada, a Mallorca les posts són de planxar o surfejar.
Bona conferència la d’aquell senyor. Compartesc la idea de que Twitter és per la gent que no té res que dir 🙂 De fet el meu blog a Balearweb està totalment mort, perquè no tenc res que dir, mentre que a optimitza.cat el blog és una eina de difusió: de notícies, d’ofertes i de comparatives. Totes les modes acaben per passar.
Em pregunto, tindré alguna cosa a dir…?
@Benjamí: Bé, Brian era responsable del seu èxit per guió i per néixer el mateix dia que un altre 😛
I en el guió és graciós però quan passa de veritat alguna cosa estranya hi ha, si vols, de les dues bandes.
El paràgraf citat també em recorda el documental d’Adam Curtis “The Trap” on cita a Tom Peters dient que tots els treballadors són emprenedors. Mira’l i ja veuràs que el deixa bastant malament, amb elegància anglesa, of course.
Això que els blocs s’hagin mort, però que ell ja sàpiga que tothom que l’ha anat a escoltar té bloc i que els posi a ells d’excepció i els condecori amb el càrrec de “generar contenidos”, vaja, no em convenç. Però veus, si hagués dit que els lectors del teu bloc també som una excepció, veus, llavors si que li diria Chapeauuuu. Fantàstic lu bé que parla aquesta home, li diria. Perquè parla bé de mi, clar. 🙂
Bé, prou de generar continguts. Bona nit.
PD: a Barcelona també podem dir “post de planxar” 😛
PPD: Ah, i si penja poemes, la data pot servir per saber quan l’ha publicat, escrit o el que sigui.
Jo hi he entrat fa poc en això d’escriure un blog, i me sembla una eina de comunicació fantàstica. Amb un cost nul, qualsevol pot expressar les seves idees i fer-les arribar a tot el món. Com pot pensar algú què això no té futur? Jo més bé diria que està canviant el nostre present, i condicionarà el nostre futur.
Ara bé, el nom que se li doni o com es classifiqui la informació, per a mi són coses secundàries. El que importa, és que en haver publicat un article aquest no només arriba als subscriptors, si no que als pocs minuts els cercadors ho ofereixen en els seus resultats, facilitant-ne l’accés a tots els que hi puguin estar interessats. Segurament a més d’un, això els hi fa feredat!
jo en el meu cas,deu fer una miqueta més de mig any que tenc blog i el meu ús és de caixó de sastre de les meves cosetes i idees.
crec que aquest és un format bò per la majoria dels que no som gaire pensadors ni reflexionadors…
de tota manera si que crec que molta gent(jo el primer)es cansarà i potser abandonara la publicació.