Em cridaren des de Telefónica per mirar de rebaixar la seva factura. Em digueren que l’ADSL pot ser devers un 25% més barata i que inclou el servei de manteniment per un ordinador. Sembla que són serveis per contractes nous i volen compensar els clients anteriors. Vaig dir que no volia cap manteniment de software, perquè ja el feia jo. Que uso GNU/Linux, un sistema del que a Telefónica fins ara mai no n’havien volgut saber res. L’operadora no comentà si havien ampliat o no la gamma de sistemes operatius suportats, però em va recomanar el manteniment perquè també inclou maquinari: fonts d’alimentació, discs durs, plaques, pantalles. Fantàstic, endavant idò. Quedàrem que vendrien a mirar-se l’ordinador: «ensenyi el que vulgui, el més cascat si vol» –l’operadora fou molt amable.

Avui s’ha presentat un tècnic –també amable– en nom de Telefónica. Volia veure l’ordinador. Bé, a fer una auditoria, ha dit. Quan ha endollat una memòria USB que duia penjant pel coll, la meva intuïció no m’ha fallat: duia programes per Windows. He obert un escriptori nou per a ell, he fet clic al USB i en efecte, a la finestra hi havia un ramat d’arxius .EXE. Ha telefonat, no trobava ningú, ha marxat cap al cotxe, i en tornar m’ha dit que no poden auditar ordinadors sense el Windows. Si no no l’auditen no hi haurà manteniment. Aquesta darrera frase no me l’ha dit, brolla de la mateixa intuïció que abans esmentava i servirà, em temo, per escriure l’apunt de blog «Manteniment de Telefónica (2 de x): no fem manteniment als infidels». Ho sabrem, perquè explicarà el que li he contat als seus caps i em diran qualque cosa. O no.

Li he dit que no puc entendre perquè haig d’estar obligat a ser usuari del Windows, i he mirat d’il·lustrar-ho:

En fer l’assegurança del cotxe no t’obliguen a tenir un Renault Clio del 2000 o superior. Si l’assegurança mèdica, no neguen els serveis dentals als que no usen Profident. Tampoc deixen sense atendre les malalties del clients que no caminen amb sabates Nike. M’ha dit que era una norma, i he contestat que si era una norma i no un descuid, tot plegat era encara pitjor: Com pot posar cap norma així una empresa de la mida de Telefónica i al 2008? A un estat democràtic, aconfessional i divers, com pot venir cap megacorporació a obligar-nos a usar tal o qual marca? Si és una norma imposada és feixista; em sap greu la contundència, però ara mateix no se m’acut cap altre qualificatiu:

Actitud autoritària, arbitrària, violenta, etc, amb què hom s’imposa a una persona o a un grup —GREC.

L’auditor explicava que el programa de la memòria USB analitza l’ordinador i ho envia a Telefónica. Cap problema: si vol saber què hi ha dins el meu ordinador, aquí ho té: he teclejat lsusb, sudo lspci -vv, free, df -h, cat /proc/cpuinfo, cat /proc/driver/nvidia/cards/0 (després he recordat que bastava teclejar lshw). Si es tracta d’enviar-ho a qualque lloc, puc tirar-ho amb el protocol estàndard que em digui, xifrat també.

– Sí, també m’ho podries dir.
– No, no t’ho dic jo, sinó programes lliures, de codi obert, que qualsevol tècnic pot saber si fan trampa o no. També pots saber exactament quina versió tenc instal·lada i des d’on va arribar.
– Només ho tenim preparat pel Windows, i no tots. En Windows 98 tampoc no funciona.
– Quan es treu un producte al mercat, cal tenir en compte el mercat. Quan algú es precipita i presenta un producte que significa problemes per alguns clients, ràpidament mira de solucionar-ho. No pot dir, «I diu que el cotxe se li atura després del setè sotrac? Ho sabem, però no és el nostre problema, canviï de país. Sí, cerqui’n un amb carreteres com les nostres» –comparació poc exacte, val, perquè demanar que un usuari de GNU/Linux que usi Windows, és com demanar a un conductor alemany de Mercedes que emigri a Corea del Nord i vagi en Trabant. Fer el vostre programari auditor per GNU/Linux es molt fàcil, de fet només heu d’escollir entre molts programes que ja estan fets i amb el codi a la vostra disposició. Només és una qüestió de tenir en compte la diversitat real del mercat.

El tècnic deia que estava d’acord en tot, però insistia que era una norma de l’empresa, i no podia fer-hi res. Li he dit que entenia que ell no hi tenia res a veure, però traslladés el que li he contat a qui sí té poder de decisió dins l’empresa. Si volen saber exactament com és el meu ordinador, ja ha vist que és ben fàcil –fet i fet, aquí ho tenen, que absurd que això sigui un problema. Mem què diran –si ho diuen.