Dimarts he de presentar la conferència inaugural de les XXI Jornades internacionals per a professors de català que organitza l’Institut Ramon Llull.
Serà a les 9:30, després de la inauguració del vicepresident de la Generalitat de Catalunya, Josep-Lluís Carod-Rovira i el director de l’Institut, Josep Bargalló.
M’encarregaren el tema comunitats a Internet, i vaig escollir el tema «Les comunitats són converses». La meva experiència en comunitats és al voltant de les llistes de correu i el menéame al web. Tot i que no són eines relacionades directament amb ensenyament, espero poder explicar experiències útils pels professors de català. Si és que, ben mirat, la maça del picapedrer s’assembla molt a la de l’escultor.
5 comentaris. Leave new
Enhorabona, Benjamí!
Ja ens contaràs com ha anat.
Allà hi serem.
Jo hi he estat (d’aquí el motiu d’aquesta consulta)i una mica em temo que per a alguns dels assistents les converses per la xarxa no els semblen “pràctiques” de llengua. La propera vegada estaria bé fer-la amb un ordinador davant.
Enhorabona i gràcies pel munt de material nou que he conegut.
Gràcies abellot groc. Vaig trobar a faltar portàtils oberts, com sí veig a conferències relacionades amb informàtica. Hi ha WiFi oberta, i els assistents poden contrastas en directe el que escolten, desar punts de webs, explicar com va amb microblogging o missatgeria instantània, correu a llistes, fòrums, bloguejar, pujar fotos, vídeo, etc. ÿs una forma 2.0 de prendre apunts. Per afegitó de compartir-los amb gent, també els que no han vingut. Jo vaig engegar el meu. Vaig enviar un missatge per a resoldre una pregunta donant un argument que acabava d’exposar a la conferència, i enllaçant el web de les jornades. Vaig visitar el web de la Casa de les Llengües mentre en presentaven les novetats. Algú ho va veure i en acabar em va demanar com ho havia aconseguit, perquè ell no podia connectar el seu portàtil amb la WiFi de la sala. Li vaig explicar que la WiFi estava tancadíssima, però jo tenia una connexió 3G amb el mòbil.
En definitiva; qui va carregar el portàtil tampoc no el va poder usar. No entenc com a una sala moderna de conferències –nascuda al Fòrum 2004– no hi ha WiFi. ÿs com si no hi hagués llum a una sala del S IXX, només pel conferenciant, i la gent no pogués prendre notes. Tot arribarà.
Joana, va anar bé; em digueren que ho havien trobat divertit. Que el bit aplicat no avorreixi gent que no és del ram, és el primer objectiu 😉
Bones, jo també hi vaig ser i reconec que va ser una exposició amena i engrescadora. També vaig veure cares entre els assistents de: “no sé ben bé què m’estan explicant”. ÿs un fet que passa sovint. Massa sovint entre les persones no gaires avesades al tema tecnològic. I reconec que en el camp que ens movíem: català i professors de llengua hi ha tants perfils com vulguem i tan diversos com ens puguem imaginar. Però cal fer el tomb. Els temes relacionats amb l’aprenentatge no presencial, les tecnologies aplicades a l’educació, les comunitats, la comunicació i un llarg etc. de qüestions més crec que són claus.
Personalment no vaig venir (aquest cop) amb el portàtil per una qüestió de pes. O millor dit: d’alleugerir pes! De tot en diuen portàtil 😉 Bromes a part: molt per aprofitar de tot el que ens vas explicar Benjamí. Moltíssimes gràcies.