El Consell Insular de Mallorca i la Cambra de comerç organitzen unes jornades sobre la fractura digital. Són el divendres 16, amb motiu del Dia mundial d’Internet (programa en PDF).
Si no hi ha res de nou, estaré a la taula rodona «Podem acabar amb la fractura digital?». Tenc aquesta primera idea de fons: Les carreteres d’Internet són caminois de carro amb peatge d’autopista. L’administració inverteix milionades de [E|d]uros en carreteres públiques destinades a moure-hi cotxes –clarament insostenibles. Per Internet no en construeixen cap ni una, de «carretera». Entre d’altres coses, perquè la CMT [1] diu què és un delicte: farien la competència als amos dels caminois de peatge.
Teniu més idees? Feu-me-les arribar (o no).
—
[1] Comisión del Mercado de Contra las Telecomunicaciones.
4 comentaris. Leave new
Es obert a tothom? Pareixen uns temes intessants. Manquen mes jornades d’aquest tipus. La societat mallorquina te poca pressencia a internet, i crec que seria molt beneficios per tots que les Illes Balears agafasin molta força amb aquest sentit.
pere, el programa diu:
Diria què és obert a tothom excepte militars. No se m’acut ningú més fora d’aquesta llista, tot i què potser són «institució» en qualque cercle; en aquest cas seria a tothom 😉
Ja posats, encara que sigui redundar, en aquests caminois hi ha radars que posa una institució privada sense ànim de lucre amb duros de l’estat, que vigila si el teu cotxe ha pasat pel seu sistema impositiu. Si no és així, o dins el teu cotxe hi ha més d’una persona o bé intercanvies el teu cotxe amb un amic, el radar se dispara i te posen una multa i/o te fiquen a presó. Allà on no arriben els radars, hi ha panells lluminosos que diuen que el teu cotxe és, amb un 80% de probabilitats, robat ves a saber on i que estàs cometent un delicte anant així per aquell caminoi.
Bé, bàsicament, què t’he d’anar a contar!
Jo ho veig mes en l’àmbit de la medicina que no pas en el de la “construcció” malament siguin de carreteres, no vull ni pensar en nom de les bones intencions la de diners que es destinen a pavimentar l’aire.
Desde un ambient mèdic el malalt sembla crònic, potser la malatia no existeix i tenim un hipocondriac, el metge potser no ha encertat en el diagnòstic o simplement la medicina era cara i al malalt li hem receptat una tissada i ja li dono hora per l’any vinent.
Sigui com sigui, estic un xic emprenyat amb el tema aquest de la fractura digital, ja fa mes de 12 anys que en sento a parlar. Visc entre dues tensions, una que hem diu inverteix ( avis / dones / discapacitats ), però fins quan i per assolir exactament que ? hem dona la sensació que es mes una rentada de conciència que no pas altra cosa – interessats a part – i per l’altra be, posant-no en la bessant esportiva a cops es com voler que un home de 50 anys sigui un atleta de 25, una fantasia.
Sóc un xic crític en aquestes polítiques populistes a cops la equitat es confon amb unes certes ganes de igualtat. I si passats aquests 12 anys encara tenim “autèntica fractura digital” es per fer-s’ho mirar, o això no té solució i es tirar els diners o s’han fet les coses molt malament. Sincerament creia que aixo de la fractura digital era aigua pasada, d’aquí 100 anys encara en parlaran ? té data de caducitat això ?
Et deixo en mans de la wikipedia: http://es.wikipedia.org/wiki/Fractura_(medicina) “Fractura complicada”