Què no ens diguin què hem de comprar perquè som clients, no consumidors:
Imagine theres no Apple,
No products that begin with i,
No monthly iPod models,
No Apple stores to get you high.
Imagine all the people
Finding other things to do!Imagine theres no bloggers…
It isnt hard to do!
No viruses or spyware,
No weekly Windows patches, too
Imagine all the people
Learning to get a life…(You-hoo-hoo!)
You may say itd be a nightmare
Without Google, Mac or Dell
We might have real conversations–
But the world would be dull as hell!Imagine no new cellphones;
Kiss console games goodbye.
No David Pogue or Mossberg
To tell us what to buy.
Imagine all the people
Getting some exercise!(You-hoo-hoo!)
You may say that Im a loony
But rest assured Im almost done.
Im pretty sure itll never happen
So we nerds can live as one!
M’ho envia na Joana (gràcies!). Cercant un poc veig que és cosa del David Pogue. En té la mà trencada per a posar banda sonora a les bogeries androminaires, ja ens ho va mostrar amb l’iPhone.
Quan per aquí siguem capaços de fer aquests numerets per parlar de les ‘noves’ tecnologies i no del darrer affair de [posa-hi el nom de famosa, famós o pseudo], potser voldrà dir que ja formen part de la nostra cultura. Tal vegada passa que no tenim tanta tirada per la comèdia –i la ironia. O que encara ens ho agafam massa seriosament –excepte la vida de [posa-hi el nom de famós, famosa o pseudo]. Coses de nou rics; o no.
3 comentaris. Leave new
El teu divertit comentari, amic Benjamí, em porta cap altres reflexions 😉
Txerra, i mira qui m’ho envia: na Joana.
Tots tres badam a un racó de xarxa –que no esmentaré– on la ironia és inversament proporcional a la quantitat de nous rics (fins i tot sense diners) que hi circula 😉
Edito: val, ja veig per on anaves. He vist el teu apunt de blog.
I jo ho he rebut a través de la llista de les ciberdones, racó de la xarxa que sí vull esmentar:-)