Mentre aquesta sentència no canviï, faré tot el possible per a donar el mínim d’ingressos a la SGAE i els seus socis:
- No compraré discos.
- No assistiré a concerts dels seus socis.
- No compraré a l’estat espanyol cap cosa que porti el seu canon.
Tot i això no podré evitar que part dels meus impostos vagin a parar a ells: l’Ajuntament de Sineu contracta grups que paguen a la SGAE, les televisions i ràdios públiques paguen a la SGAE totes. Tampoc podré evitar que els hi arribi part de la meva quota com a subscriptor de Digital+.
La sentència és terrible. Significa que podem rebre condemnes tots els que tenim un lloc a Internet que admeti comentaris. Vol dir que som responsables d’allò que escriguin els demés a ca nostra. Això és el que va passar:
Krusher recibe una demanda de la SGAE reclamándole 9000 euros por que alguien había llamado en su web (y posteriormente otro borró un tercero, aclaro) ⿿mafiosos a esta sociedad, y un cuarto subió una foto de Pedro Farré con un parche en el ojo y un loro en el hombro.
Des de quan el propietari d’una casa és el responsable del que diuen les pintades amb insults que qualsevol hi pugui fer? Si si trobau que la diferència és que els webs són per escriure-hi i les parets no, aleshores poseu-hi l’editor d’un cartell: ¿és responsable de les amenaces que algú altre pinti damunt amb un cop d’Edding? Però torno a les parets, perquè el que es jutja és un text penjat a un lloc públic i no el fet d’embrutar –irrellevant a Internet, car fer net és un clic. Hi torno: el judici seria contra l’autor del text, mai contra l’amo de la paret. Encara que l’amo de la paret l’hagi aixecat per a fer-hi pintades, que és cas del Krusher amb la Frikipedia però també el de molts ajuntaments que construeixen parets per a grafiters. Condemnarien l’ajuntament o cercarien l’autor d’un text punible?
Amb el paràgraf de dalt no estic dient que la crítica a la SGAE dins la Frikipedia em sembla una gamberrada. Just intent posar-me a les sabates dels jutges que han perpetrat aquesta sentencia del que per a ells sí fou un delicte.
Però ja sabíem que a Internet la cosa estava més fotuda que no pas al món del ciment i el paper. Ens enfonyaren aquesta discriminació: si hom pintava textos punibles al nostre espai, calia que ho esborréssim immediatament en veure-ho, o en seriem culpables. A la resta de mons paga la neteja qui embruta, però a Internet no [1]. ÿs el que va fer el Krusher a la seva Frikipedia. Però no ha servit de res: és culpable tot i haver netejat la façana. La foto que va fer la SGAE del lloc ha pesat més.
Tampoc no han aplicat el mateix sedàs que empren a l’hora de condemnar medis de comunicació de tota la vida: radio, TV, papers. Si un empleat insulta com ho fa diàriament el Losantos, per exemple, la llei l’encalçarà primer a ell. Si es declara insolvent o un manat, aleshores aniran a cercar el director. El director haurà de respondre perquè va contractar el periodista. Però ni el Krusher ni cap internauta contractem ningú dels que opina als nostres webs.
No s’aguanta per enlloc, no sé per on agafar-ho. Només se m’acut que és venjança contra una cosa que no els hi agrada gens, Internet, i s’han excedit. ÿs el perill que tenen les venjances.
Aquesta sentència és la traca final per un festival d’excessos que començaren fent tancar tota la Frikipedia. Fou una mesura sense precedents a cap medi excepte els acusats de terrorisme –no puc recordar altres casos des del final de la dictadura franquista. Fet i fet, tampoc no tancaren el Jueves per aquella portada –afortunadament! A Internet hi trobareu tots els detalls del cas.
Només puc veure dos culpables: la SGAE i els jutges. Amb la SGAE ja sé que fer, i el que dic dalt va de bon de veres. Amb els jutges no ho sé encara.
Per cert, el Krusher, sevillà va venir el maig passat a Mallorca (és el de la camisa blanca amb ratlles). Fou a un sopar d’usuaris mallorquins del menéame.
18 comentaris. Leave new
Jo ja fa temps que ho faig.
Cada petit consell per evitar-los serà benvingut. Com per exemple a on comprar la música, el plàstic de cremar, els dispositius d’emmagatzemament i qualsevol altre cosa.
Paco: compro els plàstics per cremar a http://dvdbarato.net i atenen prou bé. Són a Portugal.
Fa temps que compro els CD i DVD aquí perquè no els uso pas per musica: tots els reproductors que uso admeten arxius. Abans pel cotxe, però ara ni això: vaig en moto 😉
respongui a la seguent pregunta test. nomes una resposta, per favor.
aquests del SGAE son uns :
a) aprofitats
b) lladres
c) pirates
d) rates de claveguera
e) intolerants
f) totes les anteriors
g) unes bellísimes persones
h) cap de les anteriors.
que cadascú trii la resposta que trobi oportuna, en pot haver-hi més d’una correcta.
Crec que ja te vaig contar la meva experiència comprant la discografia completa de Sonata Arctica a Finlàndia: amb un IVA del 20%, comissió de PayPal i transport des d’allà fins a Palma (cosa d’un parell de dies) el preu final per CD va esser de 15.50 euros (a la tenda en persona serien 13.90). El CD del mateix grup que vaig comprar a una tenda de Ciutat el darrer dia que vaig venir a la radio me va costar quasi 18 euros, més la vergonya aliena de veure com el dependent suposadament expert no sabia què nassos li estava demanant (quasi li vaig haver de fer un dibuix).
Què vull dir amb això? Que no m’estressa gaire no poder comprar musica a l’estat espanyol. Tanmateix no m’agrada el que fan aquí, i el que duen de fora ho cobren més car quan veuen que la portada “está en guiri”…
[…] Un mal anunci. Acabo de veure a més d’un lloc que la $GAE definitivament ha guanyat el judici contra la Frikipedia. […]
No ve gens al cas de l’apunt, però has vist això? http://www.diaridebalears.com/segona.shtml?-1+4+192519
vaig coincidir amb en Krusher a aquest mateix sopar, de fet la foto la vaig fer jo amb una càmera que me van passar.
No sabia que fos ell el webmestre de la frikipedia. Francament trobo desmesurat tot el que li està passant, i encara més havent-lo conegut.
Resulta que durant aquests darrers quatre anys el poder de la sgae ha arribat a fites inimaginables, és curiós que un govern socialista es preocupi més d’una societat de gestió que no pas del gruix de gent que el va votar, perquè entre els més de 10milions de persones que van dipositar el vot en l’urna, segur que n’hi ha ben pocs que la sgae lis faci un servei, i a més la sgae no l’hem votada nosaltres.
Els polítics que tenim s’ho haurien de fer mirar, i és ben cert que tenim els polítics que ens mereixem
[…] Al menéame hem rebut un allau de noticies criticant la SGAE. S’han posat d’acord –o uns han copiat el que feien els d’abans– per a posar-hi l’etiqueta Free Krusher. Ara que venguin, si volen, els missèrs de la SGAE. Per arrodonir-ho, també penjo la plana per la que han condemnat el Krusher. […]
Si, apoyad mucho a KRUSHER pero él en unos cuantos dias VENDIENDO ENLACES PARA EL GOOGLE consigue ese dinero que le han pedido.
Si no mirad sus “enlaces patrocinados”.
Cada vez que le enlazais su pagerank sube y el valor de los links en su web sube.
freee my eurozz, el gana más que vosotros vendiendo enlaces sin trabajar y vosotros aqui defendiéndole…espero que al menos lo esteis haciendo en horas de trabajo, si no: JUAS!
jan: «comencem pel començament: això és una p-i-l-o-t-a», va dir l’entrenador, dalt l’autocar, a l’equip que acabava de perdre per 47 a 0.
Comencem pel començament: trobam terrible la sentència. Es refot requaranta repebres el què Krusher faci al seu web. Com si hi ven pots de fum de cremar ungles de canaris Taure depressius.
Per altre banda, guanyar doblers és dolent? Guanyar-ne treballant poc és encara més dolent? A quin país? Amargatslandia? Doncs nano ja saps: a pencar de sol a sol en una cosa ben feixuga –si és desagradable millor– a canvi d’una merda salari. O no seràs coherent.
Per descomptat jo sempre ho faig tot a l’hora de la feina. Soc e el meu kefe i em dono tots els permisos. A sobre faig calaix. Ei, encantat de ser [posa-hi el que vulguis] per a tu 😀
La setmana passada vaig estar a Porto Cristo. Al bar on sol anar a prendre cafè, bar can Nofre, que vaig veure que ara posa música. En Nofre en va dir que se presentar un de la sgae, i el denunciar per la música.
N’hi cafè podrem prendre ara, sense pagar a l’sgae?.
enricb: som a dia 12 i no ha passat res 😀 La Xarxa és ideal per aquests que volen sortir als medis a base d’enviar noticies catastròfiques, que tal com està el periodisme al voltant de les Tecnologies de la Informació, sembla que de moment són més fàcils de vendre.
Estic d’acord amb quasi tot el que dius, però com a promotor de concerts no hi puc estar gaire content. Més d’una vegada he dit que l’SGAE fa més mal al negoci musical que no pas un favor, i per culpa seva els que enrevoltam el negoci musical sortim perjudicats.
La teva decisió de no comprar discos ni anar a concerts, perjudica a l’SGAE, però també me perjudica a jo com a promotor perque no vindràs als meus concerts i de la teva entrada un 10% no anirà a ells, però el 90% restant no anirà a s’artista, ni al promotor, ni als hotels, ni a les agències de viatges, ni als mitjans de comunicació, etc. I lo pitjor, és que tu mateix no podràs gaudir de grups musicals que t’agraden. Suposo que és el preu personal a pagar pel boicot.
Crec que s’ha de poder anar en contra de l’SGAE sense haver de perjudicar a la resta de personal. I me sé la teva resposta: no contractis a pollastres que estiguin afiliats… 🙂 I tendràs raò.
Finalment, per ser totalment honest amb el teu argument inicial, tampoc hauries de hospedar-te a hotels espanyols (cada habitació paga), ni cridar a telèfons amb centraleta que tenguin melodia d’espera, ni aparcar als aparcaments de El Corte Inglés, ni comprar joguines amb música, ni anar a un mítin polític (mira, això encara és bo… :-D), ni anar al circ, ni anal al teatre, ni anar a les festes patronals del teu poble, ni veure sa tele, ni escoltar sa ràdio, ni anar a fer un cafè… Tant s’han ficat a la teva vida, amparats per la legislació vigent, que pràcticament no pots fer-hi res sense pagar.
Miguel Ángel, és valuosa la teva aportació com a promotor! Justament vaig pensar que és una putada per a vosaltres. Has encertat què vaig pensar: «no contracteus pollastres que hi estiguin afiliats». Més encara, aconseguir que alguns músics es des-afiliïn.
Jo ho vaig guardant per a gastar-ho quan no hi estiguin afiliats. ÿs la meva contribució a crear un nou mercat 😉
De les coses que cites tens raó, però no és un problema d’honestedat: aviso que no podré amb tot. Hi ha situacions que les puc esquivar i d’altres que no:
1. Les indirectes, car la música és present arreu (hotels i pàrkings).
2. Les que no depenen només de mi.
La 1 suposaria dormir al carrer diumenge passat a Maó. Potser no haver-hi anat a fer una conferència sobre programari lliure. No fer ràdio ni escoltar-ne (cosa que cal sobretot si en fas). El benefici del mal fet a la SGAE no compensa el perjudici de no fer ràdio o conferències –on no perdo pistonada per a dir què fa la SGAE i afegitons.
La 2 significaria esborrar-me del Digital+. Ho faria ja, però no depèn només de mi: a casa n’hi ha 3 més.
Fet i fet, tampoc no tenc clar que tengui beneficis la oposició als pagaments més directes (discos, concerts). Només servirà si ho segueix molta gent. Si passés aleshores trobaràs músics d’una altre corda, segur 😉
Ah: sobre els joguines amb música. Fa temps que em limito als tambors i les trompetes. Crec que no paguen, perquè «el creador» serà el nin. Ideals per a fer regals, perquè toca, als fills de pares que no em cau bé. Puc dir-ho aquí: tampoc no els hi caic gens bé, i no llegeixen el meu blog 😀
alerta amb el que toca el nin, que com sigui una obra amb drets d’autor vendrà un senyor del SGAE i li farà pagar :/
[…] Pero hay muchos más argumentos para hacerlo. Algunos, como el de Benjamí, son los de no querer dar un duro más a empresas como la SGAE mientras haya sentencias condenatorias por el uso de tu propia libertad de expresión. Otro puede ser el mío propio de intentar trabajar lo menos posible con gente que te amenaza con hundirte el negocio. […]
[…] Abans de començar, si algú no sap gaire sobre la SGAE que llegeixi aquest article. […]
[…] Yo conoc