ÿs molt bona noticia que el Govern de les Illes Balears vulgui usar programari lliure.

Però cal que la facin més psicòlegs que no pas informàtics. Copiaferro un comentari meu –amb un parell de canvis– que he penjat al blog del Ricardo:

Els hi espera un bon berenar.

En primer lloc per a fer les migracions cal que contractin dos psicòlegs per cada informàtic migrador: un pel informàtic ⿿haurà d⿿aguantar males vibracions⿿ i un altre per l⿿usuari a qui li estan canviant programes ⿿perquè s⿿aferrarà com una pegellida al passat, per dolent que sia, invocant allò de «més val ruc conegut» que és mentida, com la majoria de frases fetes.

El Carles Mateu em va contar una anècdota significativa. Ell va planificar la migració cap a programari lliure de la Universitat de Lleida, ell n’era el responsable d’informàtica (Carles, rectificam si no és el càrrec exacte). Aleshores l⿿OpenOffice.org no portava cap base de dades i demanaren quans usuaris del MS Office usaven l⿿Access. La intenció era migrar-los a l⿿OpenOffice.org més endavant, quan el programa tingués base de dades. Abans de la pregunta era sabut que ben pocs usaven l⿿Access. Després de la pregunta l⿿usava gairebé tothom. Per no canviar d⿿office l⿿aprengueren a marxes forçades, empescant-se necessitats que fins aleshores mai no havien tingut. Per cert, la migració a programari lliure de l⿿UdL s⿿ha aturat. Vaig saber-ho juliol passat, quan vaig anar-hi a fer una classe del curs universitari d⿿estiu de programari lliure. Sembla que una crisi de clientela –ço és, pocs alumnes– havia posat nerviosos alguns nous càrrecs directius. Ah, la migració cap a programari lliure era una de els causes per a perdre clients⿦ què ho dubtàveu pas? Sí, d⿿això i que aquest estiu a Lleida no fes tanta calor.

També necessitaran qualque bruixot perquè no falli res. Tot programari falla, però el lliure no pot fallar. Si ho fa –cosa que passarà– automàticament demanaran la tornada enrere cap al programari privatiu. ÿs igual si encara fallava més. Passa que fins i tot ja trobaven graciós com fallava, entranyable àdhuc. Són tants anys de peripècies! [llagrimeta]. Això comptant que recordin qua fallava, car és comprovat que la memòria dels problemes del Windows és més curta que no pas la memòria metereològica, que ja és ben curta.

Hauran d⿿aguantar el malestar de prou càrrecs intermedis enfadats perquè ja no poden tenir⿦ deixem-ho en «tants tractes» amb els encorbatats que venen llicències de programari privatiu. Enyoraran aquells dinars i el merchandising que brollava després de cada visita. Els seus discursos són tant bons d’entendre: tot és bo i cal comprar-ho per a ser feliç com un gínjol. Qui pot resistir-se a certeses tant grans, són comodíssimes. En comptes de presentacions, la gent del programari lliure fan conferències on discuteixen problemes d’uns programes que poden ser millors. Estan dient que no són prou bons? Aquesta falta evident de certeses només pot provocar crisi de valors. Qui vol crisi? Ja basta amb la immobiliària! I per si no n’hi hagués prou, una bona part de les conferències són per a desenvolupadors: parlen de feina, de coses per a fer. Quin estrès. Cerquen desenvolupadors, fuig! Amb el reconfortant que és que et diguin que la nova versió és tant bona que ja no es pot demanar més. Ningú no la pot tocar, no hi ha necessitats. ÿs tant palmari.

Hauran d⿿aguantar la pressió de propaganda d⿿alt nivell. Record una conferència, fa anys ja, d⿿un senyor explicant les meravelles del seu antivirus. Deia que era tant bo que l⿿usaven a moltes universitats espanyoles, però no a l⿿UIB –aquí vaig reconèixer l’esforç d’adaptació local de la propaganda. Ho pintava com una cosa terrible, una indefensió total de l⿿UIB, que aviat solucionarien amb el seu fantàstic producte perquè estaven arribant a un acord: a l⿿UIB havien vist la llum. El que no va dir l⿿home és que, l⿿època citada, a l⿿UIB no necessitaven antivirus perquè usaven Apple i MacOS. Que ara calia perquè estaven canviant-ho tot cap a Windows.

Tot el que es fa amb programari privatiu es pot fer amb programari lliure, només que de formes diferents. Res no serà ben bé igual, però voldran que sigui igual. Quan no passi serà un defecte: «el programari lliure no està preparat, madur, etc etc». Ja se sap: les novetats sempre s⿿han paït igual, tant si és d⿿un producte com d⿿una nova raça que arriba al país per a fer feina.

No és una qüestió de tècnica, sinó psicològica. Un usuari de GNU/Linux de tota pla vida possiblement faria el mateix: dir que el Windows no està preparat perquè no és idèntic al sistema lliure que sempre ha usat. Si es tractés del contrari, passar de GNU/Linux a Windows, els problemes serien similars. Quan arriben no hi ha cap solució tècnica, és feina de psicòlegs. Esper que en lloguin molts, o l⿿operació fracassarà.

Una puntualització: si es tractés del contrari, passar de GNU/Linux a Windows, els problemes serien els mateixos, però amb un afegit insuperable i socialment inadmissible: no es tindrà accés al pinyol de les eines bàsiques per a llegir i escriure: el codi. No es podran fer còpies. Amb el fàcil que ha estat fins aleshores fer-ne –almanco legals, i el Govern ha de ser-ho, veritat? Ja no es podrà modificar cap programa per tal d’adaptar-lo al 100% de les necessitats reals de l⿿administració. Caldrà adaptar l’administració al programari –cosa que té un avantatge clar, cal dir-ho: es podrà al·legar «això no es pot fer? una gestió menys». A base d⿿anys de programari lliure havien aconseguit un Office perfecte per ensenyament, un altre per sanitat, un altre per⿦ Però ara caldrà resignar-se a fer «macros» escrites en pseudollenguatges de programació que no passen de pegat. No engresquen a cap informàtic preparat, i ja en tenen molts. La industria local no podrà fer gaire cosa més que vendre llicències, instal·lar-les i personalitzar allò que els deixin personalitzar. La nova situació serà com comprar tot el menjar preparat a l⿿altre banda de planeta, congelat. Frit made in Taiwan. Només podran encalentir-lo, posar-lo al plat, afegir-hi sal i condiments. Alerta, només els autoritzats que arribin en sobrets «certified» de servei individual. Quanta higiene! A cap xef, que és el que tenen, li fa cap gràcia. Tota la industria mallorquina de programari haurà de baixar el nivell i sobrarà molta gent. El cost serà el mateix, perquè es pagarà en llicències el que abans es pagava en sous i formació d’alt nivell.

Amb el canvi cap a programari lliure hi haurà problemes per a trobar industria mallorquina de nivell. Podeu imaginar-vos-ho, després tants anys de només instal·lar i personalitzar: descongelar, servir, tenir una gama de condiments ensobrats i certificats. Amb el còmode que era el pot de maonesa, i ara diuen que fent-la es pot tallar? Abans només calia tenir esment de la «fecha de consumo preferente» i allò d’«una vez abierto el envase consérvese en el frigorífico», ara hi ha massa feina. La cosa del codi té la seva complicació. Cal fer algunes habilitats fins aconseguir moure⿿s falaguer amb el codi escrit per altres. Cal temps. Molts s’hi oposaran, perquè és més fàcil portar la contrària que no pas reciclar-se. Els que ho provin seran poc hàbils amb el codi un bona temporada ⿿aquella en que tothom s⿿ho mirarà tot amb lupa. No seran tant ràpids donant solucions. Possiblement intentaran fer com abans: cridada al fabricant o distribuïdor esperant una solució màgica enllaunada. Si no la troben i reben respostes tipus «has llegit el manual?», «has cercat la solució a Internet?» o «mira el codi», diran que el suport és dolent i que el programari lliure no està preparat per les empreses ni l’administració. Que és cosa de «geeks» sense parella. No cal suport: teniu tot el codi, sabeu llegir, mirau vosaltres mateixos què passa! Si falla arregleu-ho i aporteu el pedaç al projecte. Tot això no és als seus costums de treball, perquè fins aleshores era una cosa que feien «ells» i «allà enfora». Era tant còmode el «que inventen ellos» i mirau quina feinada se’ns ha girat per mor de la rucada del programari lliure. Si és que els polítics! Trobaran una molèstia important fer nous costums i maneres més tècniques (i per tant consistents) de treballar. Intentaran fer veure que el programari lliure és xerec, mai que el problema és seu. Caldrà fer-ho veure el més aviat possible. Sobretot abans que ningú se n’adoni que les migracions cap a programari lliure han de menester psicòlegs més que no pas bitòlegs.