Ja he trobat una utilitat al Windows Vista: veure-hi més clar a l’industria del programai. Fa honor al seu nom, que cal reconèixer que estat tot un encert de Microsoft.
Cada nou Windows era una festa al sector del maquinari, fins no fa gaire. Les actualitzacions del Windows eren massa cares i els ordinadors vells feien aigua, car el Windows era cada pic més famèl·lic, i el resultat era ordinadors nous per tutti. Era l’excusa per a renovar maquinari.
Però sembla que els costums han canviat. Fins al punt que un empresari del sector consum-a-sac-pac, possiblement dels més expectants amb el Vista, Acer, s’ha queixat: «No crec que ningú compri un ordinador nou pel Vista».
Oh! i què farem, ara? Deixar de tractar els usuaris com a consumidors no estaria pas gens malament. El programari és una eina pràctica i no un producte de consum. Està fet amb bits, no té desgast. Bé, només un: desgast social i moral, però no és pas culpa del programari sinó de la seva forma de tractar-nos. Sabem que és molt fàcil fer-ne copies i modificar-lo, però ens ho prohibeixen. Només podem millorar la nostra qualitat de vida bítica quan ells ho diuen i fins al punt que decideixin –que sol ser «versió tal-punt-qual o superior». Sabem que basta un ordinador, connexió a Internet i cervell per a guanyar-se la vida fent modificacions de programari d’ús popular, però ai, és una industria que se la reserven per a ells. Estem rodejats de «consumidors» de programes populars amb els quals ens està tot prohibit –excepte instal·lar-los-hi llicències legals amb un marge d’un 12,5% per a ser competitius. Ah, i atendre les preguntes dels usuaris, que ells estan massa ocupats ampliant capital als USA i signant contractes fems de programadors hindús. No podem ajudar al nostre veí passant-li –amb un cost proper a zero– eines que li faran un bon servei, doncs serveixen per a coses tant bàsiques com llegir, escriure, veure, escoltar i relacionar-se.
La qüestió és que no hi ha tanta ànsia per aconseguir la nova versió del Windows. El Vista està servint per a veure-ho més clar. Les empreses de venda de maquinari no fan calaix gràcies al nou sistema. Fins i tot han recuperat l’XPès per a no perdre clients que arrufaven el nas en saber que el nou ordinador portaria un Vista.
Que vulguin un Windows XP en comptes d’un sistema operatiu lliure és la mala noticia de tot plegat. La bona és que hi ha un poc més de paladar: ja no veiem tant el programari com a objecte de consum, sinó com a una eina pràctica. La següent passa és entendre que cal que el programari sigui lliure, o tampoc no és pràctic.
5 comentaris. Leave new
El Windows XP està massa extés en l’empresa, la universitat, les llars… així que sí, el mal menor d’aquest assumpte és que la gent no hagi canviat totes aquestes màquines a Vista.
Si posem l’evolució de l’ús de Windows en una gràfica, estem al punt d’inflexió, on la derivada és zero, i ara tot és camí avall 😉
Fet 100% verídic: Un conegut va comprar-se un PC nou. El vell que té el vol destinar al seu taller de fusteria. Bàssicament empra un programet (amb la seva llicència) per treure el màxim profit de les peces de fusta. ÿs un programa polonès (crec) i que funciona amb el windos.
Vol un pc nou per casa seva, emperò també vol emprar el programet, els pipos pels nins i pasturar per la internet.
Va anar a una gran superfície. Volia un pc amb el windows preinstal·lat. A l’hora de pagar el company demana: funcionarà el programet amb el vista?.
Resposta: no li podem assegurar res. Amb el vista hi ha “problemes” amb segons quin tipus de soft.
Idò posi-me’n un amb XP.
Resposta: No en tenim, els hem acabat. Ho sento.
El company gira cua i es va a una botiga on només li quedava un pc amb el XP. Se’l va comprar.
El millor acudit dolent sobre el darrer Windows, una traducció d’anglès a espanyol:
Vista Capable = “Se puede Capar instalando Windows Vista”
:-DDD
crec que un dels problemes de que la gent nomes vulgui XP en comptes de Vista, es perque senzillament desconeix que existeixen altres solucions, i vos puc afirmar que es un fet contrastat.
aqui hi ha un problema, la rotació de capital en la indústria informàtica és molt alta, i gran part d’aquests emergents i rics negocis es basen en això. Parcialment és lògic, a mesura que milloren les tecnologies i les capacitats del programari i el maquinari realment útils cal anar renovant, però també hi ha una part forçada, especialment pel que fa a les actualiztacions de windows, que generen ‘falses’ necessitats de maquinari (i més passarà si s’immposen els criteris DRM). Tot això no passaria amb altres alternatives, però aleshores molts fabricants deixarien de guanyar molta pasta, cauria el benefici i podria haver-hi una crisi de collons (per a ells i aquest sector econòmic)
pot ser un motiu pel qual no interessa un funcionament més racional i estalviador de recursos en la indústrica informàtica (i de fet, no només en aquesta).