La línia d’ordres és un dels temes més discutits del GNU/Linux. Sé que espanta un poc perquè en veure’m usar-la, usuaris amb ganes de migrar a programari lliure han dit, més o manco, «buf, mai no podré usar Linux perquè som incapaç d’escriure tot això». Una situació freqüent és quan miro de connectar-me a Internet en un lloc on no ho havia fet abans, aconseguir una adreça IP, dir quina és la pasarel·la i tota la pesca. Sé que es pot fer amb clics, però ni recordo on.

Ho comprenc, sempre m’ha interessat la experiència dels nous usuaris –sobretot els no informàtics– i està clar que és molt més amable veure el mateix amb clics a finestres gràfiques amb molts colorins. Per això hi són. Aleshores miro d’aclarir que tot el que escric també es pot fer amb clics, però que jo m’estimo més les ordres perquè és més ràpid per mi. Que no és obligatori ni tampoc jo no les sabia fa un parell d’anys. Primer feia un 100% de clics, més endavant un 95% per un 5% d’ordres i avui el 95% són ordres i el 5% clics. Estic parlant de les les feines que tenen clic i ordre, perquè n’hi ha que només tenen clic i molt poques que només tenguin ordre –però no és important, perquè són per a informàtics.

La proporció 95%-5% actual no és la conseqüència de cap progressió cap a l’esnobisme ni cap pose geek forçada, sinó un joc d’economia utilitarista pura i dura: per jo és molt més ràpid i clar usar la línia d’ordres. Crec que també ho és per a moltíssima gent, doncs la majoria d’ordres no son pas gens complicades. Just cal tenir un poc de voluntat per aconseguir quatre nocions bàsiques. Quan es tenen, a partir d’aleshores l’economia és tot el motiu per aprendre’n més.

Vols provar-ho? Et recoman aquest manual breu de la línia d’ordres que en pepapep està traduint al català.

No totes les ordres tenen clic equivalent

Ara que ja conec les ordres, quan vull fer el mateix amb clics hi trobo a faltar detalls i opcions. Passa que pels programadors és relativament fàcil afegir opcions i missatges a programes quan estan basats en text. En canvi, sovint no és pas tant fàcil afegir a una finestra botons, selectors d’opcions, caixes amb missatges. Una finestra ha de ser clara i fàcil, ha d’entrar pels ulls o romp la seva funció visual, d’ajuda per a fer coses mitjançant una corba ràpida d’aprenentatge. Si hi ha moltes opcions, aleshores calen moltes finestres i costarà trobar-les –el cas més criticat a l’escriptori KDE. Si s’estalvien finestres i opcions, aleshores cal prescindir de funcionalitats que sí hi són a la línia d’ordres –el cas de l’escriptori Gnome, de filosofia minimalista. Per això el GNU/Linux conserva la línia d’ordres amb tot l’esplendor; fet i fet és la base. Es allà on els informàtics afegeixen opcions i missatges a base de text, amb relativa facilitat, i el programari de fons esdevé més potent. Després arriben els autors d’interfícies gràfiques. Qualque pic no fan res amb les opcions noves, perquè troben que complicarien massa l’abstracció gràfica. ÿs un ecosistema equilibrat i no un defecte del GNU/Linux.

Un llenguatge [quasi] universal dels sistemes operatius lliures

Les ordres també permeten conservar un llenguatge universal entre tots els sistemes basats en programari lliure. Les ordres són comuns a tots ells [1] mentre que els escriptoris poden ser molt diferents segons sia la cosa emprada, Gnome, KDE o fins i tot el MacOS. L’altre dia –de pagès– un macquero em va comentar que l’Apple anava lent en algun moment. No en sé gens, de clics al MacOS, però vaig poder diagnosticar el problema. Vam esperar que l’ordinador caigués de rendiment i aleshores obrirem la línia d’ordres de l’Apple –terminal, li diuen a can Mac? Sempre l’haig de cercar, gairebé cap macquero sap que existeixi. En escriure 'top' vam veure tot d’una el nom del culpable perquè estava allà dalt, aclaparant el 100% del processador. Vaig prendre nota del nº de procés –ben clar al top– i amb un 'kill nº de procés' el problema es va acabar en sec. No se com va acabar la història, si actualitzant el programa, desinstal·lant-lo, canviant-ne la configuració; just vaig trobar qui era el responsable. No em demaneu on són les eines gràfiques del MacOS per a saber quins processos estan en marxa ni per aturar-los, no em van fer cap falta.

—
[1] Bé, pot haver-hi diferències però no gaire grans, en qualsevol cas mai insuperables amb una lectura en diagonal de la plana de manual (escrivint 'man ordre') de l’ordinador que tinguem davant.