Ahir el Richard Stallman va fer una conferència al Club Diario de Mallorca. Al diari han publicat dos articles, un abans i l’altre després de la conferència:
- 14-05-2007: ‘La SGAE debería ser abolida’
- 15-05-2007: ‘El software privado [privativo] convierte a los usuarios en sus prisioneros’ i Un predicador algo especial.
M’agrada escoltar-lo perquè els seus raonaments tenen una coherència mil·limètrica. Li agrada el llenguatge i usa adjectius i metàfores sense escletxes. Sempre se n’aprèn.
La primera meitat de la conferència es va assemblar a d’altres: la història del projecte GNU per aconseguir un sistema operatiu lliure substitut de tots els privatius que hi havia aleshores, i explicar el sentit de les quatre llibertats del programari. Va dir que amb elles havia trobat «els drets humans dels usuaris de programari», aquesta no li havia escoltat abans.
GNU amb Linux
Ahir va dedicar molta estona la importància del nom: cal dir «GNU/Linux» o «GNU amb Linux» en comptes de Linux i res pus. El motiu és que quan hom s’interessi en Linux, darrere hi trobara uns personatges amb una ideologia que no té la cura que caldria amb la llibertat dels usuaris.
Possiblement va dedicar més temps a aquest tema perquè el Linus Torvalds no està d’acord amb la nova llicència GPL lliure, la versió 3, i vol continuar amb la versió 2 pel seu nucli. Justament la nova GPL, aplicada al Linux, seria molt útil per aturar la plaga d’aparells que porten el nucli Linux però són privatius, car la versió 2 de la llicència GPL ho permet –el que es coneix com a «tivoització» perquè el del TiVo és el cas més conegut. Tal com Stallman ja deia al vell assaig «La importància del nom», esmentar el GNU és donar els honors a qui toca –un Linux no pot fer res sense la part GNU, ni arrancar– però sobretot és fer que algunes persones s’interessin per què vol dir GNU i aleshores descobreixin un projecte per a defensar els seus drets humans com a usuaris d’ordinadors. «Escriure ‘GNU/’ són només 4 cops de tecla més i per a dir ‘GNU amb’ basta un segon, però ens ajudareu molt si ho feu», va demanar-nos.
La qüestió social
M’agraden els seus raonaments sobre la importància de compartir programari. El bit és una matèria primera molt fàcil de copiar, i en el cas del programari és més fàcil que mai ajudar els amics passant-los-hi una còpia d’un programa útil. Però els autors de programari privatiu ens prohibeixen que ajudem els nostres amics amb els seus productes. ÿs una pràctica antisocial.
També ho és, antisocial, que ens prohibeixin analitzar com treballen els programes i modificar-los. Bona part de les coses útils ho són a base de millorar el que havien fet altres, generació rere generació. Ningú no hauria de ser tant estúpid com per creure’s que ha començat res des de zero, que en té absolutament tots els drets, i que pot negar a la societat cap coneixement ni evolució damunt la seva eina.
Perles
Algunes bones frases que escoltarem:
«Linus Torvalds diu que és apolític. Quan algú diu que és apolític cerca l’excusa per a prendre decisions polítiques sense tenir en compte l’ètica»
En Pau Rul·lan li va demanar si el programari lliure havia estat important per la construcció d’Internet: «No gaire, encara no existia. Ara s’hi fan servir programes lliures com el BIND, però és igual perquè la llibertat no ha de menester cap justificació»
«Els autors de programari privatiu diuen que naltros anam contra la propietat privada. I ho diuen persones que mai no venen programes, ho diu a la seva llicència: ‘només tens el meu permís per a usar-lo mentre jo vulgui i en aquestes condicions’. Aquesta és la seva idea de la propietat privada: ‘tot és meu i tu no tens res!’. En canvi un programa lliure sí que és completament teu, nosaltres sí respectem de veritat la propietat privada»
«Diuen que al programari lliure som comunistes, però ningú practica tant el llibre mercat com nosaltres. Donem el codi perquè cada usuari pugui escollir qui els hi donarà el servei. En canvi, els autors de programari privatiu tenen el monopoli de les modificacions i dels serveis. Si no t’agraden els seus serveis, només et donen la llibertat d’abandonar el seu programa i deixar el seu monopoli per comprar la llicència d’un altre monopoli, i així sucesivament.
«Si a les escoles s’ensenya a usar programari privatiu, és el que els alumnes sabran usar, i després l’hauran de comprar per casa i a la feina. ÿs com oferir droga als estudiants: la primera dosi és gratis»
Afegitons
Aquí teniu un parell de fotos que vaig fer i aquí el tall d’àudio de la cridada que em feren a les 13h i busques des del programa cultural l’Esfera, d’Ona Mallorca.
—
Rectificació a la intervenció a l’Esfera: al 1984 sí hi havia MS-DOS, és del 1981; calia dir «sistema operatiu substitut» i no «sistema operatiu alternatiu»; dic que només Microsoft pot fer descodificadors per l’Office, i en comptes de «fer» cal dir «autoritzar».
