En la composición de esta revista se siguen las normas de dominio público CSS [mayo 1998] y XHTML 1.0 [enero 2000], por lo que es preciso servirse de navegadores que las soporten: Netscape 6 [noviembre 2000], Internet Explorer 6 [agosto 2001] o Mozilla Firefox 1.0 [octubre 2004], que pueden ser instalados de forma gratuita y sencilla en su ordenador. Si utiliza versiones arqueológicas de esos navegadores, propias del siglo pasado, podrá ocurrir que falten partes de las páginas, no se respeten formatos y tamaños, y a la hora de imprimir sucedan cosas imprevistas, extrañas y molestas.

Ho llegeixo a una «revista crítica del presente» i el text destacat, que és meu (el destacat), em crida l’atenció.

Al meu ordinador, instal·lar l’Internet Explorer 6 és tant «senzill» que cal al esborrar-ho tot i posar un Windows Vista.

ÿs tant «gratis» com ara un mínim de 150 Eur que, d’acord, és la xocolata del lloro al costat de l’altre cost important per jo del Windows: la renuncia a totes les meves llibertats a l’hora d’usar ordinadors. El Windows Vista em dicta què puc veure, llegir i escoltar en un àmbit on cada pic hi ha més coses que veure, llegir i escoltar: els ordinadors. Opinòlegs tant destacats com el Bruce Schneier han dit la seva del nou sistema de Microsoft –l’article lincat aparegué a la Forbes.

També comporta usar un navegador que no respecta els estàndards i els altera. Quan l’Explorer era el navegador més emprat, aleshores molts webmestres pensaren que només pagava la pena programar planes pensades per a ell. Es feren còmplices de les alteracions dels estàndard que Microsoft proposava amb l’Explorer. A l’hora de llegir a Internet, el navegador és tant important com la vista per a llegir paper al món real. Si al món «de veritat» fossin majoritàries les publicacions que només es poguessin llegir amb les ulleres patentades d’una megacorporació, significaria que ens trobam a una societat que ha llogat el seu dret de lectura als capricis comercials d’una sola empresa –i qui té el cul llogat no pot seure quan vol. No puc consentir que això passi a Internet, el futur –i present– d’una bona part de les lectures.

L’errada, a la revista dalt citada, ve de pensar en blanc i negre. Millor dit, en negre i negre, ço és, suposar que tothom és addicte al Windows, sí o sí. El frustrant és que ho diguin des d’una revista «crítica amb el present».

Què deu passar passa amb la informàtica que fins i tot la gent crítica anul·la el seu paladar i es deixa arrossegar pel pensament únic i la servitud voluntària.