A can Flickr hi trobareu un parell de fotos de la ‘2a Setmana dels mitjans digitals’ a Vilanova i la Geltrú —aquí en faig el primer comentari.

He rebut l’avís d’un nou contacte a Flickr, i sembla que és l’Steve Olechowski, COO i cofundador del FeedBurner. Aquí hi trobareu les seves fotos. A una, feta amb el seu mòbil, hi som però borrosos.

També vam conèixer Mark Fletcher, l’autor de bons productes a Internet: va fer ONElist, que més endavant fou conegut com eGruoups. El va vendre a Yahoo, que n’ha fet groups.yahoo.com. ÿs l’autor de Bloglines, la cosa que ara l’ocupa.

Ask ha comprat Bloglines i en veure, al dinar, que el Mark traspuava ironia fina, vaig contar [1] una anècdota de l’Ask Jeeves. A la presentació, fa un grapat d’anys, digueren que li podíem fer preguntes redactades en llenguatge natural i el majordom –el logo d’Ask Jeeves aleshores– donaria respostes prou acurades. En llegir la noticia ens vam posar a provar l’invent, amb el Jordi Vendrell, entrant preguntes i rient amb els resultats. Ho anàvem comentant pel ICQ. Em digué, entre moltes rialles, «entra la pregunta on hi ha putes?». A la primera posició dels resultats hi havia la Generalitat de Catalunya i devall un parell de conselleries que no recordo.

Per cert, el Mark deia que el cercador de blogs d’Ask és bó. Més ràpid que Technorati, encara que aquest és el que s’emporta tota la fama a la blogocosa. Ho he comprovat i és veritat: Ask va prou bé: en entrar-hi bitassa, ja troben l’apunt anterior a aquest, que només té una hora i busques!

Els acompanyava en Juan Luis Hortelano, representant de FeedBurner a Espanya i part de l’estranger. Blogueja a Tecnorantes i hem parlat amb ell un parell de pics al Mallorca en Xarxa.

No hi ha més fotos del matí perquè arribarem tard: la nit anterior vam estar barallant-nos, fins les quatre de la matinada, amb la WiFi de l’hotel que fallava amb ganes. Tot per a veure urgències i demanar que retardessin una altre ampliació del servidor del menéame, perquè no la podriem seguir bé.

La xerrada del menéame

No volíem que semblés que ensenyàvem res a periodistes, perquè no ho som pas. Només transmetre la nostra experiència, el procés de creació, els ingredients actuals, quantes coses hem rectificat i deixar clar que tot plegat és progressiu segons el que demanen els internautes, sense cap guió ni mètode previ. Tot i això se m’escapà una cosa i una altre pot donar lloc a malentesos:

Es va escapar un «periodistes ciutadans» car ho tenia fresc, d’aquell mateix matí, en escoltar-ho al Vicent Partal, però ell ho usa quan i on toca. Fet i fet, a la transparència parlava del que «troben interessant els internautes» —aquí són, me les va demanar un assistent. Aquí mateix havia explicat, el febrer passat, que no hi estava d’acord, amb la cosa que els blogaires també són periodistes.

Vaig explicar que La Vanguardia, l’ABC o el 20 Minutos porten el logo del menéame a tots els articles, però no havíem vist cap canvi en la quantitat de visites des del moment que l’havien posat. No volia pas llevar cap importància als diaris professionals! La idea era explicar un detall que ens va sorprendre i que possiblement podia ser significatiu pels alumnes de periodisme i mitjans allà presents: són llocs diferents i n’estem aprenent i analitzant-ho, sovint sorpresos.

La resta crec que va anar bé. Van ser dues hores, era llarg, però tot d’una arribaren les preguntes dels assistents. Era el que volíem, i que no fos una xerrada primer meva i després del Ricardo. Calia interrompre’ns per aconseguir ritme i no avorrir les ovelles de la Teresa de Calcuta. Un poc com es fa a la ràdio quan els programes llisquen bé. Al final vam tocar tots els temes, però en un ordre diferent al de la presentació –dalt lincada.

—
[1] Mark parla un anglès claríssim podia entendre un 80%, però jo no el parlo gens bé, així que li traduïren.