Va arribar un nou WengoPhone en una actualització de tot el programari de la Debian Sid. Encara no l’he provat, però sembla que hi ha molts canvis des de l’anterior versió. La intenció és que aquest apunt serveixi per avisar als usuaris del WengoPhone que m’havien dit que trobàven massa senzill el programa. Aquí hi trobareu una pantallada.
Ja no hi ha les opcions que vaig haver de modificar, a l’anterior versió, per tal de connectar, i tot plegat és més amigable. Després de la primera arrancada del nou programa he trobat un directori nou: .wengophone. El programa anterior guardava la configuració dins el directori .wengo, que conté tot l’aprofitable pel nou WengoPhone –i .wengo es pot esborrar.
Només hi veig un defecte: no connecta amb el servidor –tot i que sí connecta amb Internet i el sistema de so de l’ordinador. Si entro a les preferències i les guardo sense canviar res (perquè no cal) aleshores connecta. Potser també cal que llegeixi el manual o doni una volta pels fòrums.
Protocols lliures de telefonia per Internet
La telefonia per Internet és un servei molt important, cada cop més. Cal que fem costat al protocol lliure SIP i els programes que el suporten, sobretot si també són lliures –el cas del WengoPhone. El protocol XMPP del Google Talk també és lliure, però encara no hi ha gaire programari lliure per a ell –al final de l’apunt hi deixo un enllaç on trobar-ne.
L’anterior no vol ser una frase pontificadora, car hi ha un raonament darrere: els protocols privatius, com el Skype, ens prohibeixen parlar amb altres persones que no usen Skype. Són ells, qui prohibeixen coses, no pas el SIP ni el XMPP ni cap programa lliure. Deixar-los progressar seria una errada semblant a comprar un telèfon Motorola [o poseu-hi la marca que vulgueu] que només permeti parlar amb clients de la mateixa casa perquè els aparells codifiquen les converses amb una fórmula secreta i protegida. Usar-los és fer-los progressar, perquè són eines socials.
Cadascú a ca seva pot fer el que vulgui, i no hauria de fer falta dir-ho, però és una frase feta per desbaratar les confusions –volgudes o no– a qui vol trobar ossos al fetge. Com si es volen telèfons folrats de pues perquè els va la cosa tecnomasoquista. Quan dic que és una errada és pensant que el telèfon és un aparell social –com tants altres serveis d’Internet. Amb un sol exemplar faríem ben poca cosa –encara que potser el de pues té qualque utilitat extra. L’invent és útil a mida que s’hi apunten més usuaris.
Quan escollim serveis socials no lliures com Skype, aleshores estem posant a tot els nostres amics, coneguts i saludats davant un dilema que només té dues respostes: o fer-se clients del Skype o no parlar amb nosaltres per Internet. Els comprometem, es possible que cedeixin, i Skype haurà usat les nostres relacions personals per tal d’aconseguir usuaris captius pel seu sistema de telefonia. Potser no se n’adonaran de la captivitat –ço és, llibertat condicional– si hi ha molts usuaris Skype al seu redol, el programa va prou fi i té versions per a tots els sistemes, galindaines assortides de mà àdhuc. Això no canvia la realitat: necessiten el permís de Skype i ningú més a l’hora de parlar per Internet. Si el fet de parlar a la Xarxa té valor –crec que sí– la necessitat implícita de permís pesa més que qualsevol comoditat.
Què també ho regalen? ÿs irrellevant. De moment hem cedit de franc els nostres drets a l’hora de parlar usant Internet, deixam que codifiquin les nostres converses per a fer-les seves fins al punt que ningú més les pugui gestionar, i hem convençut altres persones –sovint amics– perquè facin el mateix. Ha fet falta aparcar el sentit crític i acceptar una llicència carregada de restriccions i abusos (d’això darrer ja en vaig parlar). I tot això avui, perquè demà no se sap:
[…] Però per parlar assenyadament, la subjecció a un amo de qui ningú no en pot estar mai segur que sigui bo, perquè té sempre el poder de ser dolent quan vulgui, és una extrema dissort. I tenir molts amos és, com més se’n tinguin, ser més vegades extremadament dissortat.«La servitud voluntària», ÿtienne de la Boétie (1530-1563).
Quan es tracta de tecnologies socials, cal decantar-se per allò que permeti que cadascú esculli quin programari vol emprar, de qui vol ser client o fins i tot si no vol ser client de ningú.
De moment tiro de l’OpenWengo, però només el cito com a pista per qui vagi darrere programari de telefonia IP lliure. No és, ni de bon tros, la única opció: hi ha tanta cosa on triar que fa basarda i tot.
Potser hi ha qui pensa que els protocols lliures ja han salvat la situació, i que ja deixaran Skype quan es posin mals de tractar. Si no canviem cap a protocols lliures, aleshores difícilment mai no tindran valor. Recordau: són eines socials que tenen més valor quan més persones els fan servir.
11 comentaris. Leave new
Que no connecti amb el servidor i ho faci just després de sortir de la configuració sense canviar rès (i inclús canviant-ho) és un fall del programa. Qué, per cert, a mi també m⿿ho feia la versió anterior.
La versió anterior ja havia dit que la trobava ⿿fallona. De fet només emprava el wengophone per a enviar SMS’s. Cosa que a aquesta nova versió no me funciona (no me fa cas quan li don a la opció, ni missatge d’error ni rès de rès).
Abans m⿿agradava poc el wengophone, amb aquesta nova versió la meva opinió no ha millorat gaire 😉
Per a que no se me malentengui, lo que no m’agrada és el wengophone. Del servei de wengo no en tenc rès a dir, al contrari n’estic content (pero l’uso amb un aparell ATA, un sipura SPA3000 de linksys).
Cosa que no podria fer si no funcionàs amb protocols basats en estàndars (sigui dit de passada).
Només _usava_ el wengophone per als SMS’s; ara ja no puc.
Kiko, veig que fa honor a la dita dels perills de les .0, perquè és la 2.0. Caldrà esperar la 2.1?
Els aparells ATA per a telefonia IP basada en estàndards (cal dir-ho tot :D) són una bona solució. Em demano com es fa per cridar a nicks de serveis varis, com el Wengo: per l’interfice web que duen, no?
L’avantatge d’un ⿿ATAbox és la simplicitat i comoditat d⿿us. Fa un parell de setmanes van venir els meus pares a casa i vam emprar el telèfon una mica més de l⿿habitual per a cridar a Menorca, no vaig haver-li d’explicar rès a ma mare, agafara el telèfon i marcava. Amb un ordinador hagués estat impossible.
A part de que trobo incomodíssim parlar quan un dels interlocutors usa micro i altaveus (es sol sentir un eco que me molesta bastant). Amb VoIP a vegades també n’hi ha d’ecos d’aquests, tot i que he de dir que amb wengo la qualitat de la veu és exceſlent i no n⿿he notat més que una o dues vegades.
Sobre cridar a altres nicks d⿿altres serveis, tot se redueix a cridar a una adreça sip, i fer-ho amb un ⿿ATAbox només té la ⿿incomoditat de que has de programar-lo per a que quan marquis el nro. #01 al telèfon (per exemple) faci la cridada a l’adreça sip que vulguis.
Tot i que he de dir que amb wengo no m’ha funcionat mai (he provat de cridar-me al meu compte de wengo des d⿿altres serveis sip i viceversa i no m’ha funcionat mai). Tampoc és que hi hagi insistit gaire, el que m’interessa de wengo és poder cridar a landlines pels bons preus que tenen (i a algun móbil, encara que aquestes no son tant barates 😉 )
Kiko, com treus les adreces SIP? ÿs una cosa que no trobo explicada clar enlloc –potser no ho se cercar. En el cas de Wengo és sip:nick@wengophone.com perquè vaig obrir un nick allà? Pel fet de tenir un programa client SIP obert a l’ordinador, és sip:nick@adreça.ip?
La idea seria que t’ho digués el proveidor del servei. De la mateixa manera que quan te registres amb google mail et diuen quina serà la teva adreça de correu amb ells.
Però els wengos, pel motiu que sigui, no t’ho diuen. Al seu moment vaig provar-ne un parell nick@wengo.com, nick@voip.wengo.com, etc. Cap me va funcionar i ho vaig deixar còrrer.
Si tens un softphone obert al pc has de configurar-li tu l’adreça sip que usaràs. Per exemple, pots configurar-li nomdusuari@provessip.bitassa.cat.
Aleshores has de tenir en compte que el teu softphone ha d’estar escoltant al port sip estàndar (5060/udp) de la ip a la que resolgui provessip.bitassa.cat.
Si uses un proveidor de servei sip (o un sipproxy) la cosa canvia. Però la idea és aquesta.
Per cert, això que he escrit és el que vaig descobrir amb unes quantes proves que vaig fer amb el twinkle, linphone, kphone, siproxd, etc. fa uns mesos quan me va agafar per jugar un poquet amb això de la VoIP.
Perfectament podria estar equivocat, no som cap expert (tot al contrari) en aquests temes VoIP 🙂
Però al contracte del servei amb l’empresa de wengophone t’obliguen a tenir Windows, no ? . ÿs absurd, perquè lalvors perquè fan un client per a gnu/linux, i a més lliure perquè tothom el pugui portar a la plataforma que vulgui. D’una banda fan el programa com cal i de l’altra capen el servei per a només usuaris de windows.
O ja han corregit el contracte e servei ? Ho vaig mirar fa un parell de mesos…
Xavi: tens raó, als «General Terms of Service valid from January 8th 2005» hi diu:
Bé, el GNU/Linux és clarament superior al Windows 2000, no? 😛 Però no: en tenir temps em queixaré pels fòrums.
Per cert: en anar al menú (del programa) Wengo > View my Wengo account, ha obert el navegador i he vist que posava l’usuari i la contrasenya a l’URL!! 😯
Encara han de millorar moltes coses. Però cal dir-los-hi i sabrem les intencions que hi ha.
Kiko: Gràcies per les orientacions. Fent proves amb un que se l’ha instal·lat, veig que surt l’adreça SIP en una d’aquelles notes groges emergents quan aturam la rata demunt el nick –ara no recordo el nom de l’invent nota-groga-emergent, ai la memòria! En el cas de l’interlocutor, una cridada fou SIP:nick@voip.wengo.fr però l’altre una cosa tota complicada amb números al nick.
Xavi, fet: http://forum.wengo.com/viewtopic.php?p=17523#17523
Després arribarà lo de la contrasenya i el retorçat de les adreces SIP, perquè ara se suposa que no hi puc obrir compte. Si un no es queixa, es mal de fer triar entre intencions i descuits.
Ja no recordo, diria que vaig enviar un missatge al forum de wengo a l’agost sobre això. Però potser al final no ho vaig fer. Sé que no em vaig fer el compte per la clàusula aquesta, i potser sense compte no podia enviar el missatge o no el podia enviar a tot arreu i no vai gtrobar el lloc adient. O el vaig enviar a algun lloc i ningú en va fer cas.
Diuen que ho arreglaran. Ho celebro, la clàusula aquesta va ser la única raó per no fer servir wengophone, no vaig torbar la manera de comunicar un windows i un gnu/linux amb programari de videoconferència lliure i fent servir SIP. l’Ekiga per windows no reconeixia la webcam. Trobo que el windows és un sistema operatiu molt complciat, no funciona mai res…
[…] per blog.bitassa.cat/arxiu/2006/10/14/590/ This entry was posted in Voip Sip Software and tagged Gizmo, Main, Screen. Bookmark the […]