Convencions per a la traducció dels topònims
Aquesta és la part més complexe de tot plegat, i he anat modificant-la a mida que tenia més informació.
Hi ha el costum, acceptat arreu, d’adaptar els topònims i els noms dels reis i papes. Així, escrivim Anglaterra, Joan Carles I i Benet XVI en català en comptes d’England, Juan Carlos I o Joan Pau II Benedictus XVI. Ells fan el mateix i diuen Benedicto XVI i Inglaterra. No es tradueixen el noms de la resta de persones, i ens perdem poder dir Jordi Arbust en comptes de George Bush.
En principi això fa pensar que a la es.wikipedia.org caldria que només usessin topònims en espanyol. Però cal tenir en compte que a Espanya es vam fer oficials, a tot l’estat, els topònims en la llengua del lloc. Fou una decisió amb la idea que el gallec, basc i català són llengües espanyoles junt al castellà. Tot espanyol hauria d’acceptar-les com a patrimoni cultural de tots. Així ho digueren al títol preliminar de la Constitució:
La riqueza de las distintas modalidades lingüísticas de España es un patrimonio cultural que será objeto de especial respeto y protección.
A la Wikipedia no ho tenen en compte i consideren secundaris els topònims oficials dins territori espanyol no catalanoparlant. Res a dir quan els topònims que tenen una tradició lingüística natural en espanyol, això és no forçada, com és el cas de Lérida o Gerona. Ho explica en Gabriel Bibiloni a les Recomanacions per a l’ús de la toponímia:
- Aquest és un apartat extremament difícil, fluctuant, i en el qual caldrà conjuminar les disposicions legislatives, la tradició i el sentit comú. En qualsevol cas, mai no quedarà clarament delimitat l’espai dels topònims traduïbles i el dels no traduïbles.
- Els topònims ⿿com tots els noms propis⿿ tenen tendència a adaptar-se a les diverses llengües en la mesura que aquests noms són coneguts i usats fora de l’espai on s’han creat. Aquesta adaptació consisteix bé en modificacions fonètiques i ortogràfiques (Majorque, Majorca, Ibiza ) bé en la traducció de mots transparents (Ciutat del Cap, Costa d’Ivori) o antropònims (Sant Sebastià, Sant Jaume de Galícia). Com més gran és la realitat identificada més tendència tenen els topònims a l’adaptació a una altra llengua. Els topònims petits, en canvi, tenen una forma única.
Abans he dit tradició lingüística natural en espanyol perquè és una realitat que al nostre país va haver-hi molts topònims adaptats forçadament al castellà per la dictadura franquista. Ho feien amb l’objectiu d’eliminar el català. Ens enfonyaren noms absurds, sense cap tradició arrelada en espanyol. Vam recuperar els topònims amb tradició en poder, això és, quan va arribar la democràcia. En Bibiloni en parla:
La situació sociolingüística del català ha fet que molts de topònims catalans adoptin formes espanyoles, no per la coneixença d’aquests topònims fora de la comunitat lingüística sinó per la subordinació política i administrativa del català a l’espanyol (San Lorenzo, Bañolas, la Puebla). Són, doncs, formes anòmales que s’han de considerar inexistents.
No tenim només el cas de la dictadura, dins la subordinació administrativa del català a l’espanyol. Al llarg de la història han caigut prou adaptacions fetes per nacionalistes hegemònics espanyols. Les presentaven com si fossin vàlides, però eren forçades i fruit de la seva ideologia política.
A la es.wikipedia.org, en la seva fixació per usar topònims adaptats a l’espanyol, recuperen topònims que van sortir del feixisme i el nacionalisme hegemònic espanyol. En fer-ho van contra l’article de la Constitució que he copiaferrat dalt. Aquest és el problema.
Van contra les seves pròpies normes explicades a la Plantilla Topónimos. No reflecteixen les coses com són avui:
Aunque puede aducirse que ciertos topónimos castellanos son traducciones erróneas de los originales o reprobables imposiciones políticas de épocas pasadas, lo cierto es que no tenemos autoridad para cambiarlos, al no ser Wikipedia una fuente primaria. Las cosas son como son, y no como nos gustaría que fueran.
El paràgraf de dalt és una contradicció tot ell: les coses avui són una democràcia i hem fet coses per a canviar-les. Però ells no les reflecteixen, sinó que fan passar davant com els hi agradaria que fossin les coses a qualque wikipedista influent pel projecte.
Fan traduccions absurdes com Andrach, Marrachí o Costich, que diuen que mai no farien per Oporto:
Sin embargo, tampoco hay que ir al extremo de hacer traducciones literales del tipo «San Cucufato» en lugar de San Cugat, o San Ginés en lugar de Sangenjo, que no estén recogidas en ninguna fuente acreditada. Una vez más se pueden poner ejemplos internacionales: es absurdo llamar «Capital del Norte» a Pekín o «Puerto» a Oporto, pues, aunque sean sus traducciones literales, nadie las ha utilizado en castellano para referirse a ellas.
Usen fonts no acreditades en cercar adaptacions franquistes i del nacionalisme hegemònic. Hi són per damunt del topònim tradicional, en espanyol també, que només hi té cabuda entre parèntesi: «(en catalán y oficialmente: Sa Pobla)». Fa mal als ulls dins una plana on la realitat de la subordinació administrativa i política hi té un lloc d’honor, amb lletres ben grosses: La Puebla.
Amb tot plegat es boten clarament el segon dels cinc pilars del projecte Wikipedia: la neutralitat.
10 comentaris. Leave new
Això és curtor, la millor definició per aquesta mena de gent és que són curts.
Mira dissabte vaig anar a sopar amb un veí que conec de fa anys, és menorquí i clar parlam en català. Va venir a sopar un familiar polític a sopar, era de visita i venia d’un lloc d’Espanya, no tan profunda, i clar el meu veí i jo parlavem en català. Jo notava la incomoditat del persontage que feia caruses i quan no va poder més li va dir al meu veí: “Aquí se habla en CASTELLANO, cuando tu vienes a casa yo no te hablo en cosas raras que tu no entiendes ‘uhh’ ‘aahh’ … o si?”
Ja no vaig sopar a gust, es va fer un silenci a la taula que es podia tallar, jo no vaig afluixar, que el bombin, el meu company me va parlar en castellà, experiència curiosa.
Ara imagina aquest tipo, que sap escriure i li donen un ordinador i un usuari de wikipedia, massacra tot el que ve del català, si va fer això amb el seu familiar imagina…i si a sobre te poder de “bibliotecario” ja no te dic. Al cap i a la fi en Franco no va ser més que un curt que li van fer cas, i va tenir molta sort.
Guillem: els jocs de mans que fan per a mantenir Felanich o cercar Andraitx requereixen certes aptituds. Va més enllà d’oferir un Lérida a una enciclopèdia per a hispanoparlants de tot el planeta. ÿs botar-se la realitat del que es fa als llocs neutrals de l’estat espanyol cercant un bon objectiu: protegir el patrimoni lingüístic comú. La neutralitat, un dels cinco pilares del projecte Wikipedia.
Mes que de curtor, els jocs de mans són indicis clars del de sempre: nacionalisme hegemònic espanyol.
Un espanyol típic, aquest parent polític que ve a ca teva a posar normes lingüístiques amb aires de menyspreu i emprenyamenta. ÿs un cas a escala del que ens passa amb la resta. Ho tenen ben aferrat al moll de l’os.
(ara que ho veig, una bona part del meu apunt es podria resumir en el primer paràgraf d’aquest comentari 😀 en posaré una part a l’apunt, el modifico)
N’acabo de veure un altre com un cove, també amb queixa a la discussió i un historial ben curiós: http://es.wikipedia.org/wiki/Costich
He ampliat l’historial canviat el Costich de la frase «Costitx (o Costich en catalán)». Ai.
El vandalisme és un risc dels projectes lliures oberts. Però sempre sorprèn més quan els vàndals són els propis líders del projecte o els seus bibliotecaris (vejam si per postres aconseguiran que bibliotecari devingui sinònim de secuaç). Com poden ser tan curts de gambals? (Benjamí, espero que no et sàpiga greu que faci servir exabruptes tan extrems -i això que no escric els que penso- en el teu blog. Però és que realment m’encén.)
Seguint per la bretxa, indignar-se per la manca de l’entrada corresponent a http://es.wikipedia.org/wiki/San_Cucufate_del_Vall%C3%A9s! A què esperen. Però, efectivament, ja ho tenen ben aclarit (i amanit): http://es.wikipedia.org/wiki/Discusi%C3%B3n:Sant_Cugat_del_Vall%C3%A9s
De fet, és ben legítim: http://ca.wikipedia.org/wiki/Saragossa i no pas http://ca.wikipedia.org/wiki/Zaragoza
Aquí ja obrim un altre tema…
Albert: és un tema ben complexe, ho vaig veure ahir a mida que em documentava. Vaig cercar informació perquè veure Felanich em va posar els cabells drets.
En començar no tenia tanta documentació. Vaig modificar l’apunt a mida que sabia més coses, i encara podria fer més canvis.
Així, vaig canviar la meva idea respecte a Lérida, però no puc acceptar Marrachí, Andrach. Ells mateixos diuen per què a la plana de debat de la cosa. Lérida és conegut i acceptat, però no aquests altres. En la seva fixació per a traduir-ho tot, recuperen noms d’una època que no podem acceptar, en la que el Caudillo s’empescava noms en espanyol per a llocs que mai no n’havien tingut.
Estan considerant com a «fuentes acreditadas» les armes que el franquisme va esmolar per a eliminar el català, cosa que els duu a fer les absurditats que a la Plantilla Topónimos expliquen posant com exemple Porto.
Aquest és el problema.
Només cercant una estona he trobat alguns exemples més bastant sagnants: Luchente per Llutxent, Bárig per Barx i d’altres discutibles com Almazora per Almassora o Bechí per Betxí. ÿs una situació amb difícil solució.
Hi ha coses que fan mal. Puc arribar a entendre que utilitcin ‘Gerona’ o ‘Lérida’, que fan mal però es poden arribar a justificar dient que hi ha qui ho diu.
Ara bé, ‘Sardañola’ i ‘San Baudilio’ no tenen perdó de Déu.
[…] Ja en vaig parlar, de la comprensió i sensibilitat per les cultures de l’estat espanyol que gasten a la Wikipedia en espanyol. […]
stop pre mature ejaculation…
stop pre mature ejaculation…
[…] A la es.wikipedia han fet molta feina des d’aquest apunt, però avui encara hi resten algunes d’aquestes traduccions forçades per la dictadura feixista del Franco: Mallorca, el Principat. […]