Estic d’acord amb tots els punts que en Jordi Mas ha presentat a la diputada Lourdes Muñoz excepte un:
L’utilització preferent en els seus sistemes i equipament informàtic programari lliure sempre que sigui tècnicament viable.
Trobo que abona el terreny per què floreixin les excuses dels debilpensadors.
El programari lliure s’usa perquè és lliure. Si comporta problemes tècnics, s’hi treballa per a solucionar-los. Pot trigar més o menys, però cal fer-hi feina bé i decididament fins solucionar-los.
La possibilitat de modificar els programes per adaptar-los a les necessitats de cadascú és una característica bàsica del programari lliure. Perquè sembla tècnicament viable un programa privatiu que no es pot modificar? Possiblement perquè són els usuaris, els qui s’hi han adaptat. Si han estat capaços d’adaptar-se a programes privatius, volen dir que ara no es poden adaptar als programes lliures? O molt millor encara, adaptar-los a les seves necessitats!
També tenim democràcia perquè és el que cal, tot i que tècnicament ens hagi portat molts problemes fer-la viable. Tants que al 2005 encara no està gens clar que ho hagem aconseguit.
El paral·lelisme entre democràcia i programari lliure no és meu, sinó d’en Lawrence Lessig a l’introducció del llibre «Free Software, Free Society: Selected Essays of Richard M. Stallman»:
I no hem doblidar els que qualifiquen dextremista el missatge dStallman. Extremista no ho és pas, ja que, amb gran lucidesa, lobra dStallman és una simple traducció de les llibertats forjades per la nostra tradició en el món anterior al codi. El programari lliure seria una garantia perquè el món controlat pel codi fos tan lliure com la tradició que va construir el món anterior al codi.
Per exemple: una societat lliure es regeix per les lleis, però tota societat lliure posa uns límits a aquesta regulació mitjançant les lleis. Cap societat que hagi mantingut les seves lleis en secret podria ser considerada lliure. Cap govern que ocultés la legislació al seus governats tindria cabuda en la nostra tradició. Les lleis controlen, però només ho fan duna manera justa quan són transparents. I les lleis són transparents només quan aquells a qui sapliquen, o bé llurs agents (advocats, legisladors), hi poden accedir i controlar-les.
[destacat meu]
13 comentaris. Leave new
Com dius es una excusa per no portar-ho a terme. Per aquest motiu, segur que es continuarà sense utilitzar el software lliure…
Si el Mas va explicant coses així com vas dir no fa gaire “podem estar tranquils perquè el llop guarda les ovelles”
Miquel: tampoc és això, els altres punts estan prou bé. Passa que hi ha coses que no es poden enfocar així, de cap manera. Si hi ha problemes de viabilitat tècnica, cal analitzar-los un per un i trobar solucions lliures. No es poden posar a un sac que servirà per alimentar als que tendeixen al “pensament dèbil”.
La gent està ben embullada. Ara he tingut una conversa amb un company de feina pel jabber. M’ha dit que ha tingut molts de mals de caps per arreglar el pinacle estudio, que hi ha hagut d’anar un tènic, problemes de llicències en fin… jo li he dit que pot mirar alternatives lliures. La pregunta que més m’ha xocat ha estat: “però com puc trobar programes de diseny comercials pel linux? Autocad, photoshop, dreamweaver,… ara per ara són els estandards comercial, si no els puc trobar per linux…” en definitiva la gent està embullada.
Però segons quines coses no poden passar-se al programari lliure… per exemple no hi ha cap programa de maquetació bo lliure (l’scribus no em serveix, és molt limitat i carragos…), tp cal alternativa a l’autocad i en molts altres espectes igual. Per fer segons quines coses no es pot emigrar. Jo crec que en Jordi Mas es referia a aquests punts
Crec que el programari lliure està uns 3 anys per darrera del programari comercial, mira m’ha xocat avui la definició. Ara bé he de dir que fa 2 anys feia servir una Suse 9 i considerava que linux estava 10 anys per darrera. Va ser passar-me a ubuntu, aquest estiu farà un any a la Ubuntu i la meva concepció ha canviat força.
L’avança ha estat considerable, la difència de les Kde dels meus inicis amb les que faig servir ara no tenen ni punt de comparació, i despres del dist-upgrade que he fet avui dematí hi ha uns nous detalls gràfics que m’han sorprés gratament.
Scribus no ho he provat, ara bé el que he vist de QCAd m’ha agradat molt. El que estic segur és que si tot segueix avançant a aquest ritme les KDE 4 seran tot un esdeveniment, ni Windows vista, o era hasta la vista, ni mac Os X, crec que val la pena sumar-se a la feina i millorar el que hi ha, tal volta scribus ens acaba convencent.
Gerard: tal com he dit, si no hi ha un programa de maquetació o CAD en condicions, s’hi treballa.
Si es parla amb l’administració sobre programari lliure, en comptes de dir que es deixa estar quan hi ha problemes, es plantegen formes de treballar-hi per a superar els problemes.
ÿs el mateix que dic als arquitectes que em parlen de l’Autocad: paguen molts Eur per PC (4000?). Tenen col·legi per a coordinar coses com aquesta. Si es posessin d’acord, per 1000 Eur per arquitecte (i la suma és una doblerada) podrien pagar un bon equip que els enllestiria quelcom molt millor que l’Autocad, almanco per a ells
L’Autocad no és un programa per arquitectes, sinó una taula electrònica genèrica de dibuix. Els arquitectes s’han adaptat (i alguns no del tot) a les limitacions que l’Autocad suposa per a ells. Alguns problemes són prou greus, com ara les dificultats que alguns tenen per percebre les proporcions reals de les habitacions o com aprofitar bé l’espai –això em contava despús ahir un arquitecte.
El que passa amb l’Autocad és tant gros que al 2005 cap arquitecte pot exercir si no és client d’Autodesk Coroporation. ÿs com si no es pogués ser arquitecte si no es té un cotxe Volvo i bolígrafs Montblanc per a signar els projectes, un disbarat que ningú s’empassaria! Perquè ho fan quan es tracta d’informàtica? No és bo d’explicar:
Tots es queixen de l’Autocad, però no prenen la iniciativa dels 1000 Eur (tal volta 500, o 100). He arribat a dir, a un parell d’arquitectes, que estic disposat a coordinar la tasca. Però sembla que no serà fàcil. Tot indica que s’estimen més seguir pagant llicències d’Autocad, maleint-lo i adaptant-se als seus defectes. No és així pas com avança el món de les eines per arquitectes ni cap altre. El que els passi ja comença a ser la seva responsabilitat.
On és el problema amb l’Autocad? En el programari lliure? Justament la feina del programari lliure és que no passin aquestes coses: programes cars, que no s’adapten al que un fa i del que es depenen per a coses tant bàsiques com fer feina. Perquè no hi ha solució per l’Autocad, idò? Perquè ningú hi ha treballat prou.
Dir «si no hi ha programes lliures viables deixeu-ho córrer» no ajuda gaire a l’hora d’aconseguir que hi treballi algú que té molts recursos i motius ètics per a fer-ho: l’administració.
Com bé diu en Guillem, ha avançat molt, i ha estat per mor de gent que hi ha pencat. ÿs això el que s’ha de fer.
Sobre l’Scribus, he vist molta gent que l’usa per a fer feina i no té problemes. El que dius del programa és molt genèric per poder dir si vas bé o no. Però si és cert, estic segur que l’equip d’Scribus està interessat en saber-ho. Els hi has dit?
Acabo de veure un comentari al blog d’en Jordi Mas. Gràcies! estic content quan es produeixen converses interessants via blogs –o el que sigui.
Diu que hi està d’acord, però que es poden donar casos en que «no es poden fer les inversions necessàries».
Si es planteja com a una qüestió tècnica és possible que aleshores sigui més mal de fer aconseguir doblers. Però si és una qüestió de llibertat i es deixa ben clar, amb tot l’èmfasi, que és una qüestió de llibertat i res més, ¿quina administració voldrà escatimar diners a l’hora de treballar en favor de la llibertat? Puc veure’n un parell, però cap democràtica.
Això que dius de l’autocad, segurament tens tota la raó 🙂
Però per exemple l’scribus. Necessitava un programa d’aquestes característiques, i m’el vaig mirar bé. Però és que hi ha coses que no s’els hi hauria de dir, ja ho haurien de veure ells mateixos. Per exemple, per navegar pels menus havies d’anar fent clics tota l’estona, això molt pràctic no és… tb tenia problemes amb els accents (això potser era culpa meva) i més coses d’aquest estil… em vaig cansar i en vaig agafar un altre. I em fot eh? pq haig d’anar al putu windows -_-
Estic completament d’acord que el software lliure esta evolucionant d’una manera bestia. Fa 1 any anava amb windows i ara ja no, temps enrera mai m’ho hagues pensat que faria aquest canvi
Gerard:
Més que «putu Windows», putes llicències privatives 🙂
Per no haver de fer clics pels menús cal usar el teclat o combinacions de ratolí –dreceres. Tant una com l’altre cosa s’ha de memoritzar, i tot plegat pot fer que els primers moments d’ús d’un programa no siguin gaire confortables. Si no hi ha prou dreceres, cal dir-ho als desenvolupadors –alguns programes, com Inkscape, tenen molts detalls perquè no calgui anar pels menús. Sempre hi ha coses que s’han de dir, encara que no ho sembli.
A qualque fòrum he vist la història dels accents a l’Scribus, ara no ho trobo.
Ei hola 🙂
Compte amb una cosa, el fonamental de l’administració és que no afavoreixi una cosa vers l’altra, i sobretot vetllar perquè els usuaris tinguin una cutura flexible i formació, i no es confongui per exemple l’informàtica amb un sistema operatiu, perquè els usuaris tinguin la intel·ligència que tots volem: Que si algú abusa d’ells, que sàpiguen buscar-se una alternativa.
A partir d’aquí, si, el programari lliure es millora així, treballant-hi, però no “contra” altres coses o per imposicions, podria sortir el tret per la culata. El principal és que hi hagi alternatives, no pas imposicions. Toquem de peus a terra: Un arquitecte no et programarà un Autocad, però potser si que hi col·laborarà amb el desenvolupament d’una alternativa si s’adona que abusen d’ell.
Ah.. i ara com ara la veritat, tampoc veig a les administracions creant programari, no és la seva feina, i dubto que en general ho facin bé, al menys soletes. Col·laborant, és clar que si. Començar millorant la educació fent-la més neutral, i deixar de fer algunes prevaricacions ja seria un bon començament.
rroca: a un altre apunt vaig explicar què em sembla la «neutralitat tecnològica» a l’hora d’escollir entre programes lliures i privatius.
Penso que hi ha coses, com la llibertat, que s’haurien d’imposar per damunt de la falta de llibertat. Les coses intermèdies només són «llibertat condicional», qui la vol? No comparteixo el pensament dèbil que intenta justificar-la i donar-li un lloc digne. També en vaig parlar a un altre apunt, perquè veig que defensors de la llibertat amb el programari sovint lliure presenten teories pròpies de debilpensadors.
No he dit que els arquitectes hagin de programar. Observa que dic «podrien pagar un bon equip», referint-me, per descomptat, a un equip d’informàtics. Perquè no havia de ser així? En parlar de mobles d’oficina, no els fan ells i això que el disseny sol formar part de la seva feina 😉
El mateix aplica a l’administració. Jo tampoc no la veig creant programes, com dius. Però tampoc els veig fent de fusters, paletes ni electricistes o plomers a l’hora de crear i mantenir una eina bàsica per a ells: el parlament. Sent una de les «empreses» més grans del país, amb més empleats, poden encarregar programes lliures i fer-ho com a clients. Ni més ni manco de la mateixa manera que encarreguen edificis. Dius col·laborant, però jo diria més: encarregant-ho com a clients que són.
je je, ei, a mi no em prenguis per un “pensador” eh? jo soc dels que paga la debilitat de l’hipoteca (havia potser de triar una professió més digna? :)) i com a molt procuro sortir ben parat si em faig un exàmen de consciència ;).
No sé si és una conclusió de debilpensador, però abans de parlar d’imposicions, models de propietat i demés, amb que avanci l’ètica crec ja es faria una bona feina. Una cosa porta a l’altra.
Potser és que mai m’ha agradat que em tractin de “radical”, el que m’encén és quan em tracten d'”anti-empreses”. Això ja és la sublimació de la ignorància.
Va tu vaig a dormir que això ja son reflexions profundes! xDDD