Cada dia ho tenc més clar: tracten el Principat com territori vençut i les illes com una colònia.

Salamanca

A què ve tanta preocupació perquè els documents surtin de Salamanca? Sembla que alguns es conformarien amb que es quedessin a Madrid. No és Catalunya també part de l’estat espanyol? Haurien d’estar contents amb que es faci justícia entre compatriotes i que els documents no surtin de l’estat. Però actuen com si els catalans no ho fossin, compatriotes. Si ens hi fixam, el tracte té tots els tics del que es donaria a un altre país vençut.

A Internet –no puc recordar on– vaig llegir un escrit dient que s’entenia que es reclamessin els papers, però que no pot ser. L’articulista argumentava que estaríem arreglats si ara tots els països iberoamericans reclamessin l’or que els espanyols van prendre. Hi ha una gran diferència: avui els països iberoamericans són independents. Si formessin part de l’estat espanyol tindrien un altre tracte més generós. No el tindrien si se’ls tractés com a territori vençut, que és just el que fan amb Catalunya.

Als territoris patris se’ls ajuda i fa costat, als vençuts se’ls espolia. Això és el que traspuava les declaracions de pedrojota, el director del Mundo, a la COPE. Deia que els catalans no tenen manies a l’hora d’emportar-se una riquesa de Salamanca, però després no volen que els toquin l’aigua de l’Ebre. La mesclada d’ous i caragols és important, perquè el problema de l’Ebre és ecològic. Però estic ben segur que al pedrojota tant li fot carregar-se el Delta de l’Ebre. Heu vist mai cap vencedor amoïnat per l’equilibri ecològic del territori vençut que no considera seu?

ÿs just el que està passant per Mallorca, també –i seguint amb el pedrojota, la seva piscina en territori de domini públic és un exemple palmari de tracte colonial. No conec gaire mallorquins que estiguin contents amb l’allau de ciment i asfalt que amollen darrerament. Només ho defensen colons, alguns polítics –amb amos a la península– i afegitons.

Més perles

Rajoy va dir, la setmana passada, que l’Estatut s’estava negociant d’amagat d’Espanya. Imaginem per un moment l’escàndol que s’hagués muntat si això mateix ho diu en Carod: «se li ha escapat perquè pensa que no són Espanya, anatema!». Idò se li va escapar al Rajoy.

L’Esperanza Aguirre va dir que li sabia greu que la seu d’Endesa sortís del territori nacional. Va rectificar, Barcelona és part del terrotori espanyol. Però també se li havia escapat, ai.

El 22-01-2006 el Zaplana acusà Zapatero de deslleialtat amb Espanya. Però amb polítics de quin estat se suposa que està negociant Zapatero?

El mateix dia, Rodríguez Ibarra diu que estava content perquè els nacionalistes han perdut i no han aconseguit cap de les coses diferencials que van demanar. La frase s’entendria millor si hagués dit que estava content perquè els vençuts han perdut, doncs ell també és nacionalista, però espanyol. Ser nacionalista no és cap cosa dolenta, encara que hi hagi que ho usa com insult. Està bé que hom treballi a favor de la seva nació, perquè totes tenen diferències positives que potenciar. El problema és quan un nacionalista troba que els demés han de renunciar a les seves nacions, les vol vençudes, que s’oblidin de les diferències –és el que demana Ibarra. El nacionalisme que s’alimenta de l’eliminació d’altres nacionalismes és agressiu, sol usar armes i vèncer. Conec nacionalistes espanyols no agressius que diuen coses interessants. Cap nom Rodríguez Ibarra.

La qüestió sobre el terme nació és el que més els delata. No hi ha cap definició exacte per nació. Fet i fet, la constitució diu que som nacionalitats:

La Constitución se fundamenta en la indisoluble unidad de la Nación española, patria común e indivisible de todos los españoles, y reconoce y garantiza el derecho a la autonomía de las nacionalidades y regiones que la integran y la solidaridad entre todas ellas.

[destacat meu]

… però s’ha de posar «española» a la casella «nacionalidad» dels documents. Sent tot plegat tant vaporós [1], perquè no deixar que l’Estatut digui que Catalunya és una nació? S’ha deixat ben clar que l’Estatut no posa en joc «a indisoluble unidad de la Nación española». Que la Contitució parli de «Nación española» i no «Nación», que a la mateixa frase parli de nacionalitats, tot plegat dóna prou pistes per pensar que hi ha altres nacions unides dins el projecte. Però no ho volen, perquè com a símbol és massa privilegi per a un territori vençut. Per a ells és ben igual, si els catalans senten que són una nació. Heu vist gaire vencedors comprensius amb els vençuts?

Tot plegat amanit per alguns militars espanyols que amenacen, amb tancs, altres espanyols. Ho fan en nom de la Constitució, però sembla que no hi ha gaire constitucions a la Unió Europea que donin tant poder als militars i a un editorial del diari New York Times es demanen com pot ser que encara hi hagi Army Troglodytes in Spain amb polítics del PP fent-los-hi costat [3]. Potser passa que a Espanya hi ha qui pensa que cal vigilar, armats, els territoris vençuts i les colònies.

No és gens fàcil sentir-se espanyol quan no et veuen ni et tracten com a tal. També entenc que altres territoris de l’estat se’n sentin, i ben cofois: a ells els tracten d’una altre manera. Fins i tot lluiten, a favor seu, cada cop que els territoris vençuts i les colònies volen un poc més d’aire.

Quan no tenia en compte [2] que en realitat tracten amb colònies i territoris vençuts, el que deien m’alterava, no ho entenia. Ara puc entendre-ho, fins i tot endevinar què diran. Ja no m’altero, potser perquè he quedat ben retgirat.

RETGIRAR v. tr.
Alterar sobtadament de por (Mall., Men.); cast. asustar. Campanades que les òlibes retgiren, Penya Poes. 343. a) refl. Sentir forta alteració de l’ànim per efecte de la por; esporuguir-se sobtadament; cast. asustarse. Per tan poca cosa no em retgir, Ignor. 78.

—DCVB

—
[1] A a les planes de discusió de l’entrada nación a la Wikipedia en espanyol he confirmat les meves sospites de quan vaporós és tot plegat.
[2] Un amic ho va dir, no fa gaire, a la sobretaula d’un sopar. Gràcies pel cromo!
[3] Actualització del 25-01-2006 amb l’editorial del NYT.