A Google News enllaçen articles que parlen d’un nou virus, el PGPCoder.A, que fa una cosa mai vista fins ara al gènere bitovíric windower: segresta informació de la víctima. Ho fa xifrant els arxius de Microsoft Office, fotos, planes web, arxius de text i fitxers comprimits amb el format Rar o Zip. El virus deixa una mena de nota dient on es pot trobar la clau i el programa que fa falta per tornar els arxius al seu estat original. Sembla que el paharo en demana uns $200.

El virus aprofita un forat de seguretat del Microsoft Internet Explorer que aviat tindrà un any –ho llegeixo al blog de n’Oriol Morell.

Es tracta d’una nova modalitat de segrest o de virus, que cadascú agafi la versió que més li agradi.

La noticia serveix pel programa de ràdio i miro d’informar-me un poc més. Quedo saturat del pensament únic i del tecnosensacionalisme de sempre. Un altre cop els mitjans s’entesten en parlar de «virus informàtics» i d’«amenaces pels usuaris d’Internet». Que no!

A base d’anys de conviure amb virus i bacteris biològics sembla que sabem com tractar-los, però ai com costa quan són d’aixonses d’Internet i de la informàtica.

Si la passa afecta a persones i animals, sovint els mitjans van plens d’explicacions de tota casta sobre allò que es pot i no pot consumir. A d’intentar mantenir la salut pública –molt més important que la bítica– també miren que no rebin tots els rams aparentment relacionats però que no presenten cap risc. En cas de no fer-ho prou bé, recuperar el prestigi –i la butxaca– pot ser una feinada d’anys. Des dels gremis es reclamaran dimissions i se’ls entrevistarà als informatius varis per saber què en pensen.

Però quan es tracta de virus bitològics, sembla que hom ha perdut el criteri, el sentit crític, la prudència, la curiositat i fins i tot l’ètica. Només ens queixem els quatre de sempre i mirem d’aclarir els detalls des de mitjans com aquest –amb poquíssim o cap ressò.

La desinformació que avui he trobat fa basarda:

«El secuestro de documentos es el peligro más reciente que amenaza a los usuarios de Internet, que deben enfrentar diariamente riesgos como los virus, el robo de identidad y programas para espiar sus operaciones computarizadas». (El Universal)

«La inventiva para crear virus informáticos y realizar actividades criminales con ellos parece no tener límites, como lo demuestra la reciente aparición de un nuevo troyano que codifica archivos del ordenador infectado para posteriormente solicitar el abono de 200 dólares para que éstos puedan ser liberados.» (El Navegante – El Mundo, adreça www.el-mundo.es barra navegante barra 2005 barra 05 barra 25 barra seguridad barra 1117026740.html [*]).

«Según un experto mundial en virus, ciberterrorismo y asesor del Ministerio de Defensa del Gobierno, Carlos Jiménez, cada mes aparecen 1.500 virus informáticos nuevos y existen ya más de 120.000 propagados por todo el mundo. Igualmente, Jiménez ha advertido de que sigue habiendo “un profundo desconocimiento sobre los potenciales peligros existentes cuando estamos sentados delante de un ordenador y, especialmente, nos conectamos a Internet” […] En este sentido, considera que los usuarios de ordenadores deben asumir que “antes o después un virus penetrará en nuestra máquina, por lo que es recomendable tener una copia de seguridad”.» (VNUnet.es)

A cap d’aquests articles no surten les paraules Windows o Explorer. N’hi ha més, no és gaire complicat trobar-los. Ni tant sols importa visitar alguns mitjans digitals abonats al copiar i enganxar per saber què en diuen, del virus aquest.

ÿs veritat que seguint les actualitzacions de Microsoft no passaria res amb aquest virus segrestador, que alguns articles diuen que cal estar actualitzat i que això aplica al sistemes operatius que no són el Windows. Però també és ben veritat que a més d’estar actualitzat, avui els sistemes operatius lliures són la millor defensa:

• La diversitat: Tothom pot modificar el programari i el resultat són moltes versions, gairebé constants, del mateix programa. No és cap casualitat que no siguin rendibles pels que fan virus alguns programes lliures tant populars a la Xarxa com el MySQL o l’Apache –això que en diuen LAMP. Els nostres avantpassats van comprovar quelcom assemblant amb la fil·loxera i van aprendre a fer empelts. Però sembla que no hi ha gaire agilitat per traslladar la lliçó al monocultiu per excel·lència del segle XXI: els ordinadors amb Windows.
• No és més net qui més neteja sinó qui manco embruta: La dita és del mon real, però també serveix pel virtual. En el cas que calgui fer dissabte, els sistemes lliures deixen el control en mans d’uns usuaris que poden escombrar tant com vulguin. I és el que té ser net: es troba més brutor. Gràcies a que tot està a la vista (el codi, en el cas dels programes) i que ningú té l’exclusiva del mànec de la granera, hom se sent amb la responsabilitat de fer net. Les regles de la neteja del programari privatiu són unes altres: cal cedir la higiene a una empresa amb qui hem signat un contracte que ens prohibeix usar cap estri de neteja. Tot ho han de fer ells i ens hem d’aguantar les ganes de passar un drap quan repixa l’obrefàcildifícil del tetrabrik.

El problema és que després de tants problemes, perills i infeccions, massa persones se n’afluixen (1, 2) d’usar Internet i ordinadors.

Aquesta mateixa setmana, l’empleada d’un «call center» tenia problemes amb l’ordinador mentre parlava amb mi. Li vaig fer la broma: «debe ser que usáis Windows». Em va dir que sí, i que n’estava tant farta que ni tant sols engegava l’ordinador de casa: «ya me basta con el del trabajo». Em va explicar que el tenia malament «por culpa de Internet», que li havia passat un parell de pics i que li feia mandra. Li vaig recomanar llevar el Windows de casa i provar GNU/Linux –tot advertint que possiblement caldria culejar un poc, perquè el seu PC estava pensat per Windows. Em va dir que no sabia que existissin altres sistemes operatius.

Tot plegat és un problema social cada cop més greu. Imaginem que a la nostra història hi hagués un episodi d’aquest estil:

El paper i la tinta patentats Acme van donar molts problemes durant tota la segona meitat del segle XIX. Van haver-hi plagues regulars d’insectes que se’l cruspien amb voracitat, fent desaparèixer biblioteques senceres en només una nit. Per llegir calia usar unes ulleres exclusives, també de la casa Acme, que causaven molèsties importants per mor del seu disseny poc cuidat i un manteniment complicat. Els vidres s’embrutaven amb molta facilitat, en fer-les netes es retxaven, només hi havia dues talles i no es podien modificar. Si a tot plegat li afegim el baix nivell d’actualització de la població d’aleshores, podem explicar que fins i tot avui no hi hagi gaire interès per la lectura.

Fet i fet ho sabem gràcies al mètode boca-orella, perquè al 1873 la plaga de la paperoxera va obligar a cremar tots els papers escrits. L’experiència va servir donar lloc a unes noves generacions de paper i tinta que no necessitaven ulleres.

Què en pensaríem avui, d’aquells avantpassats entabanats amb tot allò? Què pensaran els teus besnéts de tu si no poden veure les teves fotos –tot i fer-ne milers gràcies a una càmera digital– perquè les vas guardar en un Windows?

—
[*] Enllaç eliminat per respectar les condicions d’ús del diari El Mundo. Aquí hi trobareu el motiu. Per a visitar el lloc, teclejeu l’ubicació canviant el text «barra» (espais inclosos) per una barra (/).