ÿs perillós queixar-se, a un blog personal, que algunes empreses discriminen als que no són clients de Microsoft. Aquests dies ha passat amb un parell (principalenc) d’empreses de nom que comença amb global.

Aquí la cosa no ha passat de quatre comentaris, però al blog Ricardo hi ha força renou.

Passa que al 2005 està mal vist, això de tenir idees que puguin anar en contra d’una empresa o, pitjor encara, una poderosa Megacorp. Intentar que semblin religioses i irracionals, és una forma teòricament eficaç de menysprear les idees que no interessen. Seguint la línia, els defensors han de ser fanàtics, sectaris, talibans o boigs.

Però quan es tracta de defensar una empresa o un producte, els fanàtics es converteixen en comercials, els sectaris en estrategues, els talibans en consultors i els bojos en creatius.

Està socialment acceptat que és bo admirar en Bill Gates. Ho hauria de fer qualsevol persona de profit i aprendre’n: surt a les llistes de rics del Forbes, té molts milions, moltes cases, moltes empreses, milers d’empleats i habilitats demostrades amb l’estratègia empresarial. Tot plegat són coses que hom i don sensat hauria d’aspirar a tenir. Hi ha qui fa màsters per aconseguir-ho, res més acadèmic.

No és tant corrent admirar en Richard Stallman. Passa llis de les llistes del Forbes, no té molts milions, ni moltes cases, empreses, empleats, ni avió particular. De fet, ni tant sols té cotxe. Només té idees i codi al que també li diu idees. De tot plegat només en pot sortir fanatisme, diu qualque raonament reduccionista.

Els eufemismes –i oxímorons si convé– serveixen per transmetre la idea que les empreses estan lliures de tota sospita de fanatisme i tuf religiós. Un parell de casos recents (els oxímorons estan en cursiva):

• No és cap pràctica sectària ni voler devoció exclusiva demanar als empleats que no comprin productes de la competència a títol particular. Es tracta d’una mostra de cultura corporativa individual i una aposta segura en la imatge de l’empresa que els sustenta.
• Hi ha molta diferència entre amenaçar un país amb 10 plagues o amb l’atur. Només és un risc calculat davant una necessària estratègia d’optimització de RRHH perquè la competència del lliure mercat és dura i la deslocalització una inversió segura.
• Només els manipuladors religiosos prediquen una cosa per després, quan els hi toca a ells, fer-ne una altre. Si ho fa una empresa, es tracta de l’única opció possible per no caure en un desavantatge competitiu (atenció al que es deia al 1991 sobre les patents).

Qui pot dubtar de la praxi dels objectius d’empreses amb advocats, balanços oficials i reunions d’accionistes. Amb aquells logos tant ben trobats i dignificats en forma de rètols lluminosos o presentacions en Flash als webs corporatius, aquells guàrdies jurats als vestíbuls de recepció amb trespol ben lluent, on s’hi mouen, eficientment, com formiguetes, aquells empleats tant preparats, competitius i ben vestits. Només gent estranya, ressentits o rebotats del món dels grans negocis poden fer passar les seves idees utòpiques davant de tanta modernitat i eficàcia –i escriure un apunt insinuant que tota aquesta imatge corporativa només és una nova forma de litúrgia i iconografia religiosa.

Solen acabar ben malament, els il·luminats que venen a molestar amb les seves idees. Ja ho va dir en Plató:

Sòcrates afirma que si algú intentés deslligar-los i fer-los pujar per la costeruda ascensió cap a la boca de la caverna, si el poguessin prendre amb les seves pròpies mans i el poguessin matar, el matarien; així són els presoners: ignorants, incultes i violents.

http://www.xtec.es/~lvallmaj/passeig/plato.htm

Recomano la lectura de la plana citada dalt. El mite de la caverna té 2400 anys i busques, però és fantàstic per retratar què està passant amb el programari lliure al 2005.

Per si algú no ha entès el to, no estic en contra de l’empresa. Estic en contra les tàctiques poc ètiques d’alguns empresaris del sector informàtic. Ens tracten tal com està ben descrit al mite de la caverna. ÿs aquest tipus d’empresa, la que no m’agrada gens. Poden venir aquí a dir la seva perquè a diferència dels seus, els nostres llocs no els discriminen pas. Encara que vulguin fer veure el contrari, la seva sí és una nova forma d’exclusió i rebuig que traspua cel religiós. Potser és per això, que tenen interès en desviar l’atenció d’on es troba el veritable fanatisme violent.

Imatge: una bona representació de la caverna de Plató a aquesta plana. L’he guardat en gran (640 x 480) per si deixa d’estar al servidor original (clic a la imatge de dalt per veure-la en una finestra nova, 52 K).