Els responsables de La Bruixa d’Or no són coherents amb la tecnología oberta i universal que els ha ajudat a trimomfar.

01-02-2005: Actualització després de parlar-ne per correu electrònic amb en Xavier Gabriel.

Recordo que vaig saber del lloc en una entrevista del mestre i amic en vendry (Jordi Vendrell) a l’Internauta de Catalunya Ràdio. Potser era la primera temporada, al 1996. El lloc era pioner en el seu tema, les loteries. Estava fet a mà per Xavier Gabriel, propietari de La Bruixa d’Or. Al lloc hi havia literatura interessant sobre les loteries i una forma primitiva de vendes (que no recordo amb detall ni ho trobo a archive.org) … les coses que aleshores es feien per omplir un web i atraure visites. Aquestes històries de pioners em fascinaven, així que vaig citar el lloc a un parell d’articles (a les revistes .net Conexión i PC Format).

En Xavier Gabriel va ser dels primers del seu ram a l’hora de captar el potencial d’Internet, un nou medi amb moltes possibilitats perquè podia arribar a totes les cases del racó més allunyat del planeta. Tot plegat era així gràcies a que la Xarxa estava [està] basada en estàndards oberts. Era possible veure el codi font HTML de qualsevol plana, aprendre’n i fer planes pròpies. Els protocols estaven [estan] documentats, eren [són] d’us lliure, i qualsevol empresa del sector podia [pot] fer programari compatible.

L’estratègia oberta i universal ha fet trimofar Internet i fracassar altres sistemes tancats que aleshores tenien força èxit, com CompuServe. Al propietari de La Bruixa d’Or li ha anat tant bé que, pocs anys després i des d’un poblet del Pirineu, Sort, ven més que les celebèrrimes administracions de Madrid i Barcelona que abans eren noticia pels premis que repartien cada any. Tal com esperàvem, Internet ha servit per repartir les coses a través d’un nou entramat que no tenia res a veure amb el món físic, perquè era més igualitari.

Continua sent igualitari? No perquè hi ha massa gent que demana ser client de Microsoft per poder accedir a la seva informació i serveis al web. En aquest sentit, el món físic d’avui és més igualitari: mai m’han demanat cap marca de roba i calçat per entrar a un establiment de totxos i ciment. Hem lluitat molts anys per eliminar les discriminacions per sexe, raça, religió o filiació política. Però a Internet, un lloc on al 1993 ningú havia de saber si ets un ca, al 2004 ens demanen ser Usuario Registrado Microsoft cada dia –els que usem programari lliure ho sabem bé. Els nous dictadors son econòmics. ÿs mes subtil, sembla més políticament correcte, en sintonia amb l’establishment, que no pas ser misògen, racista o polític de tics dictatorials i imperialistes.

La Bruixa d’Or és un d’aquests llocs que demana ser client de Microsoft. Només funciona amb Microsoft Internet Explorer (IE), un navegador que no respecta els estàndard del WWW. El lloc de Sort no es pot visitar amb Firefox, un navegador que sí els respecta.

Que hi hagi més usuaris de IE és un detall que hauria de ser irrellevant per algú que va apostar pels beneficis d’una Xarxa oberta quan no l’usava gairebé ningú.

Que a Microsoft es botin els estàndard web no és un descuit. Ningú hauria de col·laborar amb els seus objectius, o la Internet no igualitària d’avui acabarà convertint-se en una dictadura de l’empresa amb seu (potser caldria dir Capital) a Redmond.

Primer van aconseguir eliminar la competència en navegadors –i van ser condemnats perquè ho van fer amb tàctiques il·legals d’abús de posició de monopoli. Després, calia assegurar-se que no se’n sortís ningú que intentés fer un navegador, encara que fos de franc –com és el cas del Firefox. Una tàctica que es coneix com «embrace & extend» (embulla i empastifa):

• Crear «estàndards propis» (o sia, la negació dels estàndard).
• Que l’usin els desenvolupadors web no gaire interessats en la essència del web –però si en la facturació i a fer capades al poder de les fortunes fetes amb poca ètica, a veure si s’encomana alguna cosa.
• Que els «estàndard propis» no funcionin amb altres navegadors. Alguns no ho fan pel procès tècnic que comporta imitar un programa del que no hi ha fonts i té patents. Altres, com el projecte Mozilla, perquè cal respectar els estàndard que toca, els del W3.org.

A més del «embulla i empastifa» també és prou coneguda la tàctica del FUD: Fear Uncertainly and Doubt (por, incertasa i dubte). El cas del DR-DOS i el Windows 3.0 sovint es cita com el clímax del FUD a can Microsoft: quan DR-DOS començava a fer ombra al seu MS-DOS, van tocar el codi de Windows 3.0 per que no anés bé si s’arrancava des d’un DR-DOS. Així, per tastar el nou Windows, del que les revistes n’anaven plenes (com avui amb La Bruixa d’Or), calia abandonar el DR-DOS i usar a MS-DOS. La setmana passada va ser noticia el Firefox gracies a l’esforç de milers de voluntaris. Avui ho és La Bruixa d’Or. Possiblement alguns internautes informats han intentat visitar el lloc amb el flamant Firefox i experimenten un FUD: «No funciona! Si l’uso es volatilitzen les ínfimes possibilitats que em quedaven de ser milionari», potser hores d’ara està pensant alguna ànima càndida o qualque esperit senzill.

ÿs molt fàcil fer un web que respecti els estàndard. La història del cost afegit perquè funcioni arreu és mentida, una mostra d’incompetència o una excusa lamentable per treure-vos més doblers. Si el vostre webmestre us la explica, canviau de wemestre. Una de tres (i tres també): us està enganyant, no en sap prou, o vol fer-vos pagar una cosa innecesària si hagués treballat bé des d’un bon començament. Veritat que podeu visitar aquest blog amb qualsevol navegador? Potser el veieu un parell de pícsels diferent amb l’Explorer, però en cap cas no es pot visitar gens com passa amb el de La Bruixa d’Or. No és casualitat, però tampoc cap feina extra per jo. Simplement he tingut molt d’esment amb el que deia el validador del W3.org. La feina ha estat la mateixa, només que he usat una eina universal en comptes de l’IE o del Firefox. Fent feina així sempre, poc a poc i sense gairebé adonar-me he aprés a limitar-me a un vocabulari universal que va bé a tots els navegadors i les coses surten bé de natural –i no estic bravejant. L’objectiu és no discriminar a ningú i posar el gra de sorra propi per mantenir la llibertat de la Xarxa –per cert, mai he vist cap usuari ni defensor de programari lliure discriminar a la resta, però curiosament diuen que naltros som els fanàtics.

Els errors del web de La Bruixa d’Or

Després d’exposar els motius ètics que fan que no m’agradi el que he vist, ara és el torn dels motius tècnics. En fer clic a qualsevol secció de la portada –per exemple a «comprar lotería»– s’obre una finestra amb el codi font HTML en comptes de mostrar la plana. Està tant mal feta que Firefox no sap si és una plana web o un arxiu de text. Konqueror, l’altre navegador que puc usar, tampoc i reacciona preguntant si vull desar dos arxius de text al disc. Podeu veure les captures de pantalla del que passa amb Firefox i del que passa amb Konqueror (s’obren a una finestra nova).

No entraré massa a fons en detalls tècnics avorrits sobre el nyap que han fet els autors del web de can Doble You, però potser cal que argumenti un poc la meva crítica:

Intentau fer passar pel validador de w3.org (http://validator.w3.org) l’adreça d’una de les planes que falla. Per exemple, la de la botiga que nom entrada2.html. Si voleu validar aquesta, cal teclejar http://www.labruixador.es/entrada2.html al formulari del validador. D’entrada us dirà que no té ni la codificació del joc de caràcters, que és el que els navegadors usen per saber com escriure les vocals accentuades o el punt volat de Gal·la. Per poder continuar, podeu dir que és ISO-8859-15, que és la taula llatina amb el símbol de l’Euro –provant més planes del lloc, veig que algunes que sí tenen codificació encara posen el ISO-8859-1, el que usàvem abans de l’Euro. En el moment d’escriure això, el validador diu que la plana té 19 errors –i sembla ben curta, per l’extensió del codi. El primer error és prou greu i explica perquè ni Firefox ni Konqueror saben què fer-ne:

No DOCTYPE Found! Falling Back to HTML 4.01 Transitional

A DOCTYPE Declaration is mandatory for most current markup languages and without one it is impossible to reliably validate this document. I am falling back to “HTML 4.01 Transitional” and will attempt to validate the document anyway, but this is very likely to produce spurious error messages for most non-trivial documents.

Tal com al 1996, els casos d’èxit a la Xarxa continuen engrescant-me però La Bruixa d’Or ja no. No perquè hagin fet molts doblers, no sóc pas envejós i me n’alegro que es pugui fer a Internet. Sinó perquè han traït els principis d’estandarització i universalitat d’Internet, el medi que els ha fet triomfar. Tal com explica el Manifest Cluetrain hi ha coses que tenen efectes secundaris, a la Xarxa. Si fos ells ho faria mirar, perquè torres més altes han caigut.

Ara haig d’intentar aconseguir la seva adreça de correu electrònic per fer-los-hi arribar aquest apunt. Pensava que no feia falta, perquè n’hi ha una a l’únic enllaç de la portada que funciona amb Firefox: el que diu «Información General», però l’adreça no funciona. Més detalls devall, a un comentari. Qualcú que encara usi IE: pot deixar-la a un comentari? Gràcies!

(Foto Xavier Gabriel: Infonomia.com. Acudit de Peter Steiner, copiat de la plana 61 del número de 5 de juliol de 1993 de la revista The New Yorker. L’he trobat aquí i també l’uso sense ànim de lucre i per mor de la importància de l’acudit a la Història d’Internet.)