Què guapo el nou iMac!

En aquest moment, la portada web d’Apple diu «from the creators of iPod». Els fotografien a tots dos de costat. Un iPod a la seva base estant, té un perfil assemblant al d’un iMac –i més encara quan es fan coincidir ambdós graus d’inclinació.

iPod, iMac, què va ser abans, l’ou o la gallina? Potser anam cap a un món bític on la cosa ja no gira tant al voltant de l’ordinador clàssic… o potser passa que l’èxit comercial d’Apple ara mateix es troba a l’iPod? Possiblement és això darrer, que em sembla injust, vista la gloriosa llista històrica d’innovacions de la casa. En qualsevol cas, ara aprofiten el glamour d’un aparell que també ha fet escola i es manté dalt de tot a la llista de les andròmines més desitjades. Ho fa tot i no tenir una pantalla més gran i en color per mostrar fotos, un detall que serviria per arrodonir la utilitat de l’aparell a l’hora de buidar-hi la càmera, especialment durant els viatges. En llegir la presentació, queda encara més clara la relació que volen crear entre iMac i iPod. Comença així:

What if you could fit your whole life — all your music, all your photos, all your movies, all your email — in a computer as fun and useful as an iPod?

Deixant de banda els paral·lelismes xocants amb l’iPod, de l’iMac és innovador perquè estem davant d’un dels primers models d’una forma de construir ordinadors que cada pic veurem més pels sobretaula: un portàtil amb peu i sense bateries.

De totes formes, tot i que m’engresca la presentació d’una cosa innovadora, diferent, cal no oblidar que el maquinari només és un defecte del programari –una frase que vaig escoltar per primer pic al Miquel Fasius.