Llengua i tecnologia

Torre de Babel amb TuxAlan Cox escriu el seu blog en gal·lès i explica perquè. Ho veig a la visita que explico a l’apunt anterior. No entenc el gal·lès, però es pot endevinar que parla de tecnologia. Totes les llengües estan preparades per expressar qualsevol cosa, i no renunciar a usar-les és una bona forma de demostrar-ho i alhora contribuir a enriquir-les.

En Jesús Tuson, al seu llibre «Patrimoni natural», diu les llengües són el resultat de la necessitat d’expressar una cosa a un lloc i que, per tant, reflecteixen la diversitat que provoca l’adaptació a l’entorn. En entrar en detalls, explica que tenim llengües diferents per tres motius bàsics:

  1. Res no és estable. No calen pressions, basta el pas del temps perquè «les petites diferències s’hi acumulin generació rere generació, de manera que cinquanta o seixanta d’aquestes impliquen prou canvis perquè la intel·ligibilitat quedi anul·lada».
  2. «El pas del temps queda potenciat per la separació geogràfica dels grups humans i per l’adaptació de cada poble al seu entorn i a les noves circumstàncies: animals diferents, plantes i arbres diversos, noves tècniques de caça i pesca; tot de realitats que han de rebre la sanció nominadora de la llengua».
  3. Les relacions entre grups: «sempre s’han barrejat (de grat o per força) i les llengües han fet tot els maridatges imaginables: manlleus, estructures canviades, sistemes vocàlics ampliats o reduïts».

En un món cada pic més globalitzat, el factor separació geogràfica és més petit i les relacions entre grups són més freqüents i amb més grups. Pot semblar –de fet alguns ho defensen– que no hi ha diferències a les que cal posar nom, i que les relacions entre grups han de decantar-se cap al més nombrós.

Vist l’ambient uniformitzador, és ben necessari que cadascú parli de tecnologia en la seva llengua. A pesar de que la globalització faci que sovint emprem les mateixes eines, encara hi ha prou diferències culturals que fan que no s’usin i entenguin de la mateixa manera a totes bandes, afortunadament. I que duri, perquè els afortunats per la globalització no la promocionen per interessos culturals, precisament.

He copiat la imatge d’un apunt al blog d’en Llorenç Valverde (9 de maig de 2004), on fa una reflexió interessant sobre la Torre de Babel i diu on l’ha trobat.

Compartir

Entrada anterior
Més fotos de la xacra sense fronteres
Entrada següent
Article de Barahona a El País Negocios

4 comentaris. Leave new

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

Fill out this field
Fill out this field
Introduïu una adreça electrònica vàlida.

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.