Alan Cox escriu el seu blog en gal·lès i explica perquè. Ho veig a la visita que explico a l’apunt anterior. No entenc el gal·lès, però es pot endevinar que parla de tecnologia. Totes les llengües estan preparades per expressar qualsevol cosa, i no renunciar a usar-les és una bona forma de demostrar-ho i alhora contribuir a enriquir-les.
En Jesús Tuson, al seu llibre «Patrimoni natural», diu les llengües són el resultat de la necessitat d’expressar una cosa a un lloc i que, per tant, reflecteixen la diversitat que provoca l’adaptació a l’entorn. En entrar en detalls, explica que tenim llengües diferents per tres motius bàsics:
- Res no és estable. No calen pressions, basta el pas del temps perquè «les petites diferències s’hi acumulin generació rere generació, de manera que cinquanta o seixanta d’aquestes impliquen prou canvis perquè la intel·ligibilitat quedi anul·lada».
> - «El pas del temps queda potenciat per la separació geogràfica dels grups humans i per l’adaptació de cada poble al seu entorn i a les noves circumstàncies: animals diferents, plantes i arbres diversos, noves tècniques de caça i pesca; tot de realitats que han de rebre la sanció nominadora de la llengua».
- Les relacions entre grups: «sempre s’han barrejat (de grat o per força) i les llengües han fet tot els maridatges imaginables: manlleus, estructures canviades, sistemes vocàlics ampliats o reduïts».
En un món cada pic més globalitzat, el factor separació geogràfica és més petit i les relacions entre grups són més freqüents i amb més grups. Pot semblar –de fet alguns ho defensen– que no hi ha diferències a les que cal posar nom, i que les relacions entre grups han de decantar-se cap al més nombrós.
Vist l’ambient uniformitzador, és ben necessari que cadascú parli de tecnologia en la seva llengua. A pesar de que la globalització faci que sovint emprem les mateixes eines, encara hi ha prou diferències culturals que fan que no s’usin i entenguin de la mateixa manera a totes bandes, afortunadament. I que duri, perquè els afortunats per la globalització no la promocionen per interessos culturals, precisament.
He copiat la imatge d’un apunt al blog d’en Llorenç Valverde (9 de maig de 2004), on fa una reflexió interessant sobre la Torre de Babel i diu on l’ha trobat.
4 comentaris. Leave new
Benjamí,
sembla que l’enllaç al diari de l’Alan ha canviat. Jo l’he trobat ara a
http://zenii.linux.org.uk/diary/
VInga, adéu i gràcies pel teu bloc i la teva tasca.
Orestes
Moltes gràcies, Orestes! Ja està canviat 🙂
[…] Ja feia temps que intentava ampliar la llista (fins i tot vaig veure que en Benjamí Villoslada n’havia parlat algun cop d’un tema similar), però tinc el cap en altres temes i no me’n surto. Per tant, he decidit que publicaria ja aquesta entrada i que fóssiu vosaltres els que diguéssiu: Quins avantatges i quins desavantatges té fer un blog en català? […]
[…] redes sociales y quizás también lo haré aquí. Continuaré escribiendo mucho en catalán porque creo que es importante hacerlo. Las lenguas no tienen la culpa de nada y todas son fantásticas. No tienen nada que ver con […]