El títol d’aquest apunt no és gens original, però aquest pic és per mor d’un article a una revista de renom: la Technology Review del MIT (Massachussetts Institute of Technology). Dins un requadre, en parlar d’Europa posen com a exemple el projecte Linex d’Extremadura. No se si l’article estarà disponible gaire temps i l’he guardat en PDF.
Per cert, el títol complet de l’article «Linux is finally offering Windows users a real choice» no està gens en línia amb el que diu el pare del projecte GNU que va servir per crear Linux i li dóna sentit, en Richard Stallman, que també és ex-empleat del MIT. Primer perquè diu Linux i no GNU/Linux. Després, perquè en escoltar que el programari lliure és una alternativa al privatiu, sistemàticament rectifica la frase tot dient que no són igualment acceptables les societats lliures i d’esclaus. També matisa que no és una analogia (*), perquè l’esclavitud al món real és més terrible que usar programari privatiu.
Però possiblement no l’importaria gaire. Quan li vaig comentar a Richard l’article «Leader of the Free World» d’una altre revista coneguda, la Wired, em va dir que no estava gaire interessat aquesta revista i similars perquè tendeixen a ser massa entusiastes amb la tecnologia, que en llegir-les tot sembla fantàstic i gairebé no parlen de les implicacions ètiques que comporta usar-la.
(*) En una conversa per e-mail sobre l’argument, n’Albert Ràfols va suggerir la paraula servitud.
Actualització: He passat l’article a Richard Stallman i diu: «He leido el articulo de Technology Review (que otros me enviaron) y me parece bueno, mucho mejor que lo usual». Queda dit 🙂
2 comentaris. Leave new
Suposo que objectivament hi ha situacions en que un sistema operatiu és preferible a un altre. No és el mateix un particular gran que jove, tècnic que “de lletres”, empresa petita, mitjana o gran, del ram de l’edició, industrial o de serveis, i segur que trobaríem casos on Windows fos millor que Linux o a l’inrevés.
Però quan aconsellem ho fem subjectivament, i el cas és que aquest estiu m’ha tocat aconsellar a tres persones adultes, sense experiència amb ordinadors, que el volien per escriure, per internet, en un cas per editar vídeo i en un altre per fer “art” gràfic, s’entén.
I subjectivament, tot i que els he explicat els avantatges i els inconvenients del Linux i del Windows, cap dels tres no s’ha decidit per cap d’aquests dos.
El que crec que cal reivindicar són més alternatives, tan lliures com de pagament. I ben diferents entre elles, a ser possible.
Saps quin és per a mi el màxim inconvenient del programari lliure en general?…
Que recorda molt al Windows.
La idea de que el programari privatiu pot ser millor en algunes circumstàncies significa assumir que les privacions també són acceptables… i no hauria de ser mai el cas 🙂
Sobre els casos que expliques, la distribució SuSE és fàcil d’instal·lar i deixa ben configurades, sense necessitat de tenir coneixements tècnics, totes les eines per Internet (navegadors, correu, plugins), disseny gràfic (Gimp, Sodipodi) i Office (OpenOffice.org). Només la possibilitat de treballar amb usuaris diferents, tots amb la seva configuració, és una bona forma d’aconseguir que els usuaris novells facin tota casta de proves sense por a desconfigurar res: obren un altre usuari i tot està com el primer dia.
ÿs veritat que el programari lliure de façana s’assembla al Windows. S’ha imitat la interfície per fer més fàcil entrar-hi. Però en usar-lo es veuen les diferències de fons.
Una diferència important és que els programes treballen els uns amb els altres perquè ningú reinventa la roda. A la pràctica significa més possibilitats per tots els programes, que poden ser més complets. Amb el mateix esforç de desenvolupament que s’ha invertit pel el programari privatiu, ara tindriem molts més programes; estariem més enfora i possiblement s’hauria superat el paradigma de l’escriptori i la rata. ÿs qüestió de temps, perquè ara no és el moment.
Una altre diferència important és que GNU/Linux és un sistema de xarxa autèntic. A l’article d’IBM que comento a aquest apunt s’explica prou bé. La possibilitat de fer-ho tot amb la línia de comandaments d’entrada sembla complicada per un usuari de Windows, però és una bona forma d’arribar molt enfora a l’hora d’automatitzar feines, fer-les més ràpid o a través d’Internet.
Me n’adono que hi ha una gran diferència sobre la percepció del programari lliure si només s’usa de tant en tant perquè s’hi simpatitza, per culejar, provar-lo, o si és el sistema pricipal. En el segon cas, cal aprendre nous mètodes, agafar-s’ho amb calma (pot estressar la quantitat de maneres que hi ha de fer una mateixa cosa), superar reptes (no gaires més que amb Windows) i canviar la forma de treballar. Quan és així, en tornar a tenir davant un Windows és quan es veuen les grans diferències.