En arribar al final d’un carrer, he vist que no podia passar si no era botant per damunt d’un cotxe mal aparcat, que no deixava espai ni a la dreta ni a l’esquerre. He passat seient-me damunt el capó, he tret la càmera de la motxilla i he fet les fotos que he lincat a la frase anterior. La xòfer estava fent tertúlia aprop, i ha preguntat què passava:
– Són fotos per a publicar a Internet, amb el tema incivisme.
– Ah! (amb sorpresa).
La xòfer conversava amb uns picapedrers d’una casa en construcció. Un d’ells ha sortit en defensa de la contertuliana.
– Hi ha més llocs per passar.
– Ha més llocs per aparcar, he contestat.
– Aquest carrer és massa estret per passar, m’ha dit.
Me l’he quedat mirant cinc segons, rumiant una resposta, i m’he estimat més no dir res. Com es pot dir que un carrer, per molt estret que sia, no és «per passar-hi»?
Potser el picapedrer pensava en cotxes que han de menester carrers més amples, però els vianants, ciclistes i motoristes també existeixen. Qualsevol d’ells –a peu, bici o moto– hauria enfilat al carrer pensant que finalment podria passar per qualque escletxa. Jo no vaig veure que no hi hauria escletxes que no vaig ser damunt el cotxe –i tenc bona vista des d’enfora. Afortunadament anava a peu, però en moto hauria tengut una feinada per a donar la volta, car cal més amplada, per a voltar, que la que dóna el carrer.
El picapedrer deuria tenir uns 55 anys llargs. Mai no ha portat un cotxet? Mai no va a peu? No té pares, padrines, padrins ni oncles vells per qui és una molèstia haver de botar per damunt dels cotxes o retrocedir carrers ja caminats?
Per tot plegat m’he estimat no dir res. No és fàcil raonar amb algú que veu tant diferent uns conceptes vitals tant bàsics. Però m’he quedat de pasta de moniato quan un contertulià d’uns 70 anys s’ha apropat al cotxe, se l’ha mirat, i ha dit «es pot passar!». Va veure el mateix que a les fotos enllaçades dalt; vosaltres mateixos.
Potser som jo qui va errat, i que el què toca és caminar per damunt els cotxes. Així fem exercici. Per a totes les edats. Però si no és el cas, aquest apunt és la meva contribució a la qualitat de vida: exercici sí, però voluntari. Ocupació barroera dels espais també, però només si són privats. O que s’exposi que un blogaire del munt tregui la càmera i esmoli el teclat. Potser serveix d’alguna cosa.
7 comentaris. Leave new
home, també es poden enviar les imatges a aquesta empresa de construcció, o també se’ls hi pot cridar al telefon que hi anuncien dient que tenen un cotxe que els hi dona mala premsa.
Errors en feim tots, i tots algun cop deixarem o hem deixat el cotxe mal aparcat alguna vegada, encara que sigui sense voler o “per un momentet” (alguns ho tenen per costum). Però si l’amo (sa madona en aquest cas) està aprop i veu que molesta el mínim que pot fer es oferir-se a llevar-lo, encara que sigui temporalment. I no esperar a que “un blogaire del munt tregui la càmera”.
Aquesta es la meva modesta opinió. n_n
PS: Si, ara te molestaré a tots els teus nous apunts 😛 (sense ofendre)
El món n’és ple d’incívics. Fins i tot n’hi ha que s’amunteguen en una plaça rodona veient com uns energúmens torturen fins la mort animals inocents com ara braus.
Inclús en hi ha que representa que ‘tenen estudis’, malauradament, els estudis no sempre impliquen sentit comú per part de qui els té.
Com a mínim, espero que abonyeguéssis el Clio -d’EspectraRenting-.
Quina penya!
Abans era més tolerant amb aquestes coses però si, com diu MISELLO, el responsable veu que molesta i no rectifica… denúncia.
La veritat és que amb el temps he tornat més intransigent amb aquestes coses. L’incivisme fa mal a la societat, i jo no vull viure a una societat ferida.
Incivisme és, des de tirar brutor al terra o aparcar malament, a la conducció temerària o abusar de gent gran… per exemple.
De vegades basta una telefonada perquè la policia actui (en veure-ho, la majoria de vegades l’incívic ja rectifica). Si la policia no fa cas, denúncia escrita… i tendran obligació de resoldre-la. La publicitat negativa si es tracta d’empreses també funciona molt bé (un escrit directe sol donar resultats).
Val la pena perdre-hi el temps perquè a la llarga la situació millora.
Et contaré un cas…
Ja fa temps (no record quant exactament), vaig cridar l’112 per denunciar un conductor temerari dins una urbanització residencial. Vaig cridar l’112 perquè moltes policies de municipis que no són capital no tenen números del tipus 092 i jo no coneixia el número que tocava.
A l’112 em varen dir que passaven l’avís a la policia local corresponent (i m’ho crec). Pel que jo sé, la policia no s’hi va interessar massa: ni tant sols va posar-se en contacte amb jo. En aquest cas, segurament la policia no podria haver fet res perquè no tenia ni la matrícula del cotxe i uns minuts després el temerari jo no era a la zona.
Però… i hi ha un gran “però”… unes setmanes més tard, un cotxe i conductor la descripció dels quals coincidia amb els que jo havia denunciat abans, acabaven amb la vida d’un motorista que tornava a ca seva de fer feina (dona i una filla, crec). Va passar a no més de 1500m del primer lloc, a una zona residencial amb la velocitat limitada. Qui conduïa anava a més de 100Km/h.
Encara me deman si jo hi hauria d’haver insistit més, telefonant de nou o posant una denúncia per escrit.
Me diràs que els casos no són comparables… i certament no ho són. Però normalment, les persones incíviques que aparquen malament i no atenen les peticions dels vianants… són les mateixes que no tenen inconvenient en conduir amb excés evident de velocitat, avancen perillosament, es boten semàfors en vermell i STOPs… segurament perquè creuen que la seva feina s’ho val.
Al final es tracta de l’abús d’uns pocs sobre els drets de tots… i jo ja n’estic fart. Crec que denunciar quan és evident que no pensen rectificar… val la pena. I així ho faig.
El que no has de fer és fer-te mala sang. Fer-ho amb tranquilitat i sense sulfurar-se et dona més força i convicció.
Al final, t’ajudes a tu i als demés. 🙂
Has dit que els incívics són de Norquimia, no? El seu telèfon és el 902111185 (902 111 185).
Ho podries enviar a malaparcado.com explicant la situació i donant les dades: “Vehículo mal aparcado perteneciente a la empresa Norquimia con matrícula 1543 DTW… bla, bla, bla…”.
Has sigut molt benèvol Benjamí. Amb la ràbia que m’hagués provocat a mi tot plegat, al títol de l’apunt hi hagués col·locat ben visible el nom de l’empresa.
Amb la visibilitat del teu blog, quan algú de l’empresa fés una mica de Google amb ‘Norquimia’, probablement li picarien la cresta a la treballadora.
Un NO radical a l’incivisme descarat i intransigent.
Referències a l’empresa: sé que posant el nom de l’empresa aviat sortiria en cercar-la a Internet, però el problema era una empleada, no l’empresa.
Xisco, quina història! Pobre motorista 🙁 Em vaig quedar amb les ganes de cridar a l’empresa Colon Inca, perquè un empleat seu em va avançar en ple revolt amb línia contínua, a 2 pams de jo, mentre circulava a 90 Km/h amb la moto. No vaig telefonar perquè ho vaig recordar un parell de setmanes després –amb un cas semblant– i he oblidat el dia exacte… un dimarts, però no sé si en fa 4 o 6.
Misello: la madona no podia veure com estorbava els vianants, era enfora. Massa xòfers només pensen «que no estorbi a d’altres cotxes», i els vianants que es fotin (comenta tant com vulguis 😉