«ÿs massa complicat pels no informàtics» un temps fou l’excusa estrella per tal de no passar-se a un sistema operatiu totalment lliure. Les coses han canviat molt, avui és més fàcil instal·lar i mantenir un GNU/Linux que no pas un Windows. El Vista ha mostrat que els problemes d’incompatibilitat de maquinari no són només cosa del GNU/Linux. Tot i això encara qualque desinformat avui manté l’excusa de la dificultat; ja treballarà per a informar-se, si vol. Naltros sí hem fet els deures treballant per a fer que el programari lliure sigui més fàcil –i encara queda molt per a fer.
En informar-se i saber cert què el GNU/Linux és fàcil sovint sorgeix una altre excusa: «no som informàtic i no m’interessa tot això del codi lliure o no, mai no faré res amb el codi».
La resposta ràpida és que potser no tenim previst viatjar mai a l’Índia, però si vivim a un país que ho prohibeix possiblement mai no direm que «ja va bé així perquè jo no tenc intencions d’anar-hi pas».
La resposta llarga és que la falta de llibertats sol ser prou inquietant fins i tot pels que no tenen previst exercir-les. Els que defensam del programari lliure ens estimam més parlar de llibertat abans que no pas d’especificacions tècniques. Sovint diem que és una qüestió ètica i social –i per això primer va funcionar i després arribà la cosa fàcil i estètica, «nulle estetica sine etica». Possiblement com a usuaris mai no exerciran els seus drets tècnics, però el conjunt de la societat –i això els inclou com a usuaris– se’n beneficiarà, sense cap dubte, del que puguin fer uns tècnics que tenen llibertat. L’accés lliure al codi –això que només faran els informàtics– a mig termini també garantirà altres drets pràctics per a ells.
Aquests dies tenim un cas clar d’aquesta situació. Fa poc que han descobert que Microsoft fa canvis al Windows XP i Vista sense avisar els usuaris. El autor de l’article lincat diu
It’s surprising that these files can be changed without the user’s knowledge.
No sé de què es sorprenen. No van llegir la llicència del sistema privatiu abans d’acceptar-la? Tenen allò que van acceptar, ni més ni manco. Gràcies al programari lliure poden no acceptar-ho, i aleshores no tindran aquestes sorpreses.
7 comentaris. Leave new
Crec que tots aquest que diuen que Gnu/Linux és massa complicat segueixen el mateix patró: personatge que fa 8 anys va provar una distro mandrake, no sen va sortir i segueix amb la mateixa cantinella.
Jo fa cosa de 3 anys era d’aquests, el que passa que no deia que Gnu/Linux era difícil, deia que l’havia d’instalar per habituar-me a ell i així com havia aprés a fer servir Windos habitalment fer servir Gnu/Linux.
Amb el temps me n’he sortit i ho recomano, està clar que amb l’us habitual qualsevol usuari se n’arriba a desfer, tinc la dona a casa que n’és un exemple d’usuaria no informàtica.
A més aquest que fan aquest cantet són bons de calar, creuen que la informàtica és un estat on no s’ha de tocar res, i que vols si la majoria tenen un sistema operatiu de fa 7 anys amb un service pack que es pensen que és la panacea. Quan els hi arriben actualitzacions es posen a tremolar, les desactiven i ohhh brujeria!!! es segueixen actualitzant.
En canvi a la meva debian quan li arriba un bon cabàs de megas d’actualització m’emociono per veure les coses noves que arribaran.
Bé ja s’ho faran, que esperin fins el proper “UPDATE”
[…] Ací podeu llegir respostes. […]
Bé, pensa willy, que n’hi ha que ni tan sols han sentit a parlar de gnu-linux. i els parles de programari lliure i et queden mirant “pero si el meus programes (win-worlds) no m’han costat res, la amule me’ls devalla de franc !” i et miren com un tio que no es capaç de crackejar un miserable programa de pagament 😛
Després hi ha gent que te por al desconegut, una por irracional a que si surten de windows els hi desapareixerà el seu univers conegut… igual Internet deixarà de ser compatible ! … i que farem sense el messenger ???
i consti que jo nomes fa prop més d’un any que estic emprant aquestes meravelles i si, soc dels que fa uns 12 anys va provar una redhat i no havia manera de fer-la anar, fins que un dia no se perque em va picar la curiositat i des que de tenc gnu-linux em sento més acompanyat per aquest ciberespai 🙂
Actualitzacions? El sistema de paquets de Synaptic em sembla meravellós. Pero lo millor es que no es tracta d’actualitzacions del sistema operatiu, també actualitza les aplicacions o inclús descarrega les que et calgui usar. Tot gratuït, amb suport ‘per tota la vida’… i sense segrestar les teves dades. Les dades son teves i fas amb elles el que vols.
Qui hagi utilitzat el programari ‘Money’ de Microsoft sap el que vol dir això. Les dades son a un arxiu amb extensió .mny, però que en realitat es una base de dades de Microsoft tipus .mdb, tot i que no es pot obrir amb Acces per que estàn encriptats. Per una altra banda tampoc es pot obrir amb la versió actual de Money senzillament per que no existeix: no més existeix per els USA i no te la venen.
Aixines que pots escriure les teves dades en un floppy disc i ficar-les en un marc a casa teva com a testimoni d’un passat cruel que tots esperem que no torni mai mes …i gaudir del programari lliure com el GNUcash (per Linux o Windows, aixó es llibertat…) i controlar com et gastes els teus diners …en altres coses, no en software.
Ahir a la nit vaig utilitzar Wubi per instal·lar al meu portàtil amb Windows XP una Ubuntu. Tan senzill com descarregar un arxiu, fer doble clic i assignar un espai al GNU/Linux. Sense particions ni riscos. I el puc treure com faria amb qualsevol altre programa (Control Panel, etc.)
El rendiment sembla pitjor que si hagués fet les particions, però per a un nou usuari, els avantatges de provar sense fer esforços o patir riscos ho compensa.
Roberto: el cas del MS-Money és típic entre molts programes privatius, i una cosa que sovint repeteixo perquè costa transmetre-la: amb aquests programes les teves feines mai no són teves, les codifiquen com una peli del Plus. Que un temps hi hagi descodificadors de franc no vol dir que n’hi hagi per sempre ni que siguin de franc d’ací uns anys. El MS-Money és un cas que il·lustra molt bé tot això.
No coneixia el Wubi, Dogmático. Va bé tastar-ho pero el consell és que no et conformis amb una simulació. La llibertat simulada no és el mateix 😉
Sense cap dubte no és el mateix i l’impacte en el rendiment és molt notable. Però el portàtil és també de la meva dona… i aquí la llibertat no és la mateixa 😉 Al meu ordinador personal tenia instal·lada una Debian, jo era feliç i l’estimava. Però el éssers que estimem també marxen; els doctors digueren que fou víctima de la placa base.
Deixant les bromes, podré utilitzar aquesta simulació per vendre Ubuntu; aquest mateix matí ensenyaré al meu germà els efectes de beryl i dilluns ho ensenyaré a l’empresa. ÿs una iniciativa que pot ser una molt bona punta de llança.