Algú va preguntar a la Rosa García, consellera delegada de Microsoft Ibérica, si ha emprat qualque pic [GNU/]Linux:

P. ¿Ha utilizado alguna vez Linux?

R. Por supuesto; me gusta conocer a mis competidores. Como buena techie que fui en el pasado fui capaz de instalarlo y hasta de solucionar alguno de los problemas. He de reconocer que no me gustó. Me recordó al software de hace muchos años, me pareción poco intuitivo, sobre todo en la gestión de periféricos. Aunque yo llegué a utilizarlo, no se lo recomendaría a un usuario que lo que quiera sea utulizar la tecnología como una herramienta para disfrutar del nuevo estilo de vida digital. A todos aquellos a quienes les gusta revisar líneas de código -que son minoría- quizá pueda gustarles.

Sembla que vol fer-nos creure que el codi només interessa als que el revisen, però va errada: també interessa als que mai revisaran una línia de codi però troben inquietant que els tècnics al seu voltant tenguin prohibit fer-ho. Afortunadament, hi ha persones que saben donar una dimensió social a la tecnologia avui necessària per a coses tant bàsiques com llegir, escriure, estudiar i divertir-se. Fan falta per a compensar altres individus –que haurien de ser minoria– amb un melic –sovint interessat– de la mida d’una plaça de braus.

Per exemple, potser en aquest precís moment no teniu cap interès en viatjar a l’estranger, però tampoc no us agradaria que els governants us ho prohibissin. Aleshores una Rosa Garcia, passada a polític, podria dir això per tal de llevar-li ferro a la prohibició:

P. ¿Ha viajado alguna vez al extranjero?

R. Por supuesto; me gusta conocer nuestros estados competidores. Como buena política que fui en el pasado fui capaz de pasar la frontera y hasta de solucionar alguno de los problemas de ir a otro país. He de reconocer que no me gustó. Me recordó a culturas que la nuestra superó hace muchos años, me pareció poco cómodo, sobre todo a la hora de usar sus idiomas. Aunque llegué a chapurrear, no se lo recomendaría a un usuario que lo que quiera sea utilizar la lengua como una herramienta para disfrutar del nuevo estilo de vida nacional. A todos aquellos a quienes les gusta revisar otras culturas -los antropólogos que son minoría- quizá pueda gustarles.

La metàfora de l’estranger no és gaire llunyana amb la situació que es trobaran els usuaris del Windows Vista [al frente, ¡ar!]. La imposició dels formats i eines de Microsoft és aclaparadora, tant que potser caldrà repetir les causes judicials que han condemnat la megacorp: no és evident, pels usuaris no avançats del Vista, aquests que no revisen codi, com reemplaçar els serveis MS Live a Internet, no navegar amb l’Explorer o no fer vídeos, àudio i documents amb els formats protegits i patentats (ço és privatius) de Microsoft.

Tornant a les batalletes que explica la García: jo també en puc contar. En el meu cas no fou com a usuari accidental cercant defectes a la competència, sinó com a usuari diari del Windows 95. Un client va comprar una tarja Sond Blaster Live, el darrer crit aleshores, i vaig ser incapaç de fer-la funcionar al seu Windows 95. Recordo bé que l’ordinador portava una placa base prou bona, una Acer, amb un Pentium a 90. El Windows estava recent instal·lat just d’una setmana abans –el client es va decidir tard amb el so. Jo era allà per a programar (modificava uns programes a un servidor THEOS) i l’home es pujava per les parets, perquè estàvem perdent tot l’horabaixa darrera la Sound Blaster. Ho vam deixar fer: sense so i tal dia farà un any. Aviat en farà 10.

Ho recordo cada pic que em fa suar qualque perifèric al GNU/Linux, i aleshores em sembla una proesa que tant maquinari funcioni després de l’oposició activa de Microsoft i els fabricants de maquinari. No queda bé riure-se’n dels que s’han fet un blau al genoll després de fer-los travelar. Ja que hi som, contant batalletes, també recordo que a l’escola fugia dels nins que feien aquestes coses.

—
Afegitó al títol de l’apunt: La Rosa ho diu indirectament. A la frase «a qui valora la llibertat» cal afegir-hi «a l’hora d’usar ordinadors», però quedava massa llarg.
Vist al menéame..